Cures del melic del nounat

Un motiu de consulta molt freqüent en la pràctica diària són diverses preguntes que fan els pares sobre les cures que cal fer en el cordó umbilical del nounat.

El cordó umbilical és una estructura que uneix la mare amb el nadó durant l’embaràs, i que permet el pas de sang amb nutrients i oxigen des d’aquesta cap al nounat. Consta de dues artèries i una vena, i té un color blanquinós al naixement i una consistència tova, perquè conté l’anomenada gelatina de Wharton, que li dona aquest tacte tan característic.

En el naixement, durant el primer minut de vida, el ginecòleg o la llevadora procedeixen a clampar el cordó: això consisteix a posar-hi dues pinces a una distància d’almenys un centímetre de l’abdomen del nadó: el motiu de deixar aquest espai és poder treballar en cas necessari, ja que quan el nin necessita ingrés a Cures Intensives sovint s’usa el cordó umbilical (artèries o venes segons la indicació mèdica) per passar-li sèrums i medicació, fer analítiques de sang, etc. Entre aquestes pinces, es procedeix a tallar el cordó mitjançant unes tisores. D’aquesta manera s’eviten sagnats en fer el tall, de la mare i del nounat, perquè als dos extrems tenen cada un el seu ‘tancament’. Per això, quan veim el nadó per primera vegada, de la seva panxeta veim que en penja un petit fragment de cordó umbilical amb una pinça.

El melic, fins que cau el cordó i cicatritza, pot ser una porta d’entrada a infeccions, fonamentalment per bacteris: és l’anomenada onfalitis. I el nadó té molt poca immunitat, per la qual cosa s’ha de ser especialment curós en la seva desinfecció per evitar complicacions.

QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES?

Principalment en fases inicials de la infecció, el melic pot emetre una olor bastant desagradable, i hi pot haver també envermelliment de la pell periumbilical. Si la infecció avança, hi pot haver una secreció de pus a la zona del melic, febre, i pot arribar a produir-se també una afectació de l’estat general del nadó, cosa que en motivaria l’ingrés hospitalari.

COM ES TRACTA?

Si ja hi ha mala olor de melic, se solen utilitzar cremes antibiòtiques amb mupirocina o àcid fusídic, i pot ser necessari l’ús d’antibiòtics per via oral. En casos greus en què hi hagi risc de sèpsia (infecció greu amb afectació de l’estat general per disseminació de bacteris pel torrent sanguini de l’infant), serà necessari l’ingrés hospitalari i tractament amb antibiòtics per via intravenosa.

Per això, és fonamental la prevenció: s’ha de ser molt curós en la desinfecció del cordó umbilical fins que cicatritzi. Es recomana desinfectar-lo dues o tres vegades diàries amb alcohol de 70 graus o amb cristalmina (mercromina transparent) fins que caigui. Existeix certa controvèrsia sobre si el cordó umbilical, fins a la seva caiguda, s’ha de cobrir amb una gasa estèril, ja que així estaria més protegit d’orina i femta, segons els defensors d’aquesta opció terapèutica, que consideren que és més higiènic. Alguns estudis recomanen que es facin les mateixes atencions però sense aplicar una gasa, perquè podria representar un risc d’arrencament de cordó umbilical en ser manipulat per part dels pares. Potser el risc hipotètic pugui existir, però en la nostra experiència, és absolutament excepcional excepte en casos molt rars, i en canvi els beneficis de la bona desinfecció i protecció del cordó són molts.

En general, és millor no fer el bany a la banyera al nadó fins que hagi caigut el cordó i estigui cicatritzat, i se’l pot fer net amb una esponja i safata d’aigua per zones, evitant que es banyi la zona, tot i que aquest també és un aspecte controvertit els darrers anys, en els quals alguns han defensat el bany diari tot i que encara no hagi caigut el cordó.