Les curses d’orientació: per què estan tan de moda?

Barcelona“És un esport molt interessant. Es pot practicar a totes les edats. No tot ha de ser competitiu. Es pot fer sol, compartir-lo amb la família o amb els amics. Ets a la natura, coneixes llocs nous i hi ha molt bon ambient”, afirma Guinedell Faja, de 17 anys, corredora de curses d’orientació des dels 12.

Parlem de les curses d’orientació, un esport que es du a terme en entorns naturals, que es fa camp a través i sense un itinerari prefixat. L’objectiu és que els participants passin per uns controls assenyalats en un mapa –les fites– en el mínim temps possible.

“És un repte en el qual té molt a veure el control de les emocions, cal estar sempre serè per prendre les millors decisions, amb seguretat i determinació”, explica Jordi Sales, corredor, entrenador i organitzador de curses d’orientació.

Una de les coses més atractives d’aquesta modalitat esportiva és la seva versatilitat tant pel que fa als participants a qui va adreçada com a les diferents opcions que se’ls ofereix. En la majoria de les curses d’orientació s’hi troben circuits adequats per a les diferents edats –des d’infants de menys de deu anys fins a persones grans de més de setanta–, i també estan pensats per diversificar els objectius, ja sigui per a aquelles persones que competeixen i que busquen el rendiment esportiu com per a aquelles persones que només volen practicar un esport completament lúdic.

De fet, quan es creen els mapes per a les curses, per escollir els emplaçaments, els creadors i organitzadors sempre tenen en compte que hi participaran des d’esportistes d’alt nivell, passant per infants i joves que s’inicien, fins a persones d’edat avançada, tots amb objectius i qualitats molt diferents.

“En general, busquem que sigui un terreny transitable per tot arreu, que tingui molts elements naturals com roques, marges, relleu… i que tingui pocs camins”, especifica el Jordi.

Els clubs i les organitzacions s’esforcen molt a trobar emplaçaments de gran bellesa i de singularitat natural. “Sovint anem a competir a llocs on pensem que no trobarem res de bo, i és increïble els paratges per on ens fan córrer, és una de les coses que més m’agraden”, afirma la Guinedell.

El Jordi ens explica les diferents modalitats que podem trobar en curses d’orientació: “En les curses a peu tenim diferents formats i distàncies. En individual trobem l’esprint, una prova en la qual el guanyador o la guanyadora inverteix uns 15 minuts; la mitja, en què inverteix uns 35 minuts, i la llarga, que se’n va als 80 minuts. D'altra banda tenim les proves per equips, on distingim els relleus, les rogaines, que poden durar des d’1 hora i mitja fins a 24 hores, i també els raids, que poden arribar a ser de fins a dos dies en total autonomia”.

A banda de les curses a peu també existeixen les modalitats amb bicicleta de muntanya, amb esquís de fons, i últimament també estan arrencant el trail, que és per a persones amb mobilitat reduïda, explica el Jordi.

Per compartir

“A les curses trobes moltes famílies. Com que en la modalitat de cursa a peu individual les sortides són esglaonades, els pares demanen sortides molt separades i així, mentre un dels dos corre, l’altre té cura dels fills i després s’intercanvien, i també sempre hi ha proves per als més petits”, explica Àstrid Barcons, membre del club d’orientació Gastant Keks i practicant d’aquest esport.

Qui vol participar-hi en solitari ho pot fer, i els assidus a aquestes proves afirmen que encara que una persona s’hi iniciï sola, sempre acabarà fent pinya i trobant nous companys i companyes. Però, d'altra banda, qui té ganes de compartir-ho també hi trobarà el seu lloc. “Les modalitats per equips com les rogaines o els raids són ideals per compartir amb amics, ho fa encara més lúdic, aprens dels companys, prens decisions plegats i fa que les amistats es vagin enriquint”, explica l’Àstrid.

És un esport ideal per a persones a qui els agrada ser a la natura, al bosc i que volen moure’s, però no córrer per córrer o caminar per caminar. “És un repte constant, superar-se a un mateix, i, sobretot, és una desconnexió total, perquè en aquell moment només penses en el mapa i en el que estàs fent”, diu l’Àstrid, que es va aficionar a aquestes curses a través d’uns amics que li van proposar provar-ho. “Una cursa porta a l’altra fins que t’hi ben enganxes i vas fent colla”, explica.

Com a aspecte integrador, són unes proves que exigeixen un estat físic molt ampli: aquells esportistes que busquen un rendiment s’han de preparar molt bé físicament, mentalment i tècnicament; però, d'altra banda, cada persona pot escollir el recorregut segons les seves capacitats. De totes maneres, “sí que cal ser una mica àgil per moure’s pel bosc o camp a través, no sempre es va pels camins, i sovint surt més a compte caminar i mirar bé el mapa que córrer massa i haver de rectificar”, conclou l’Àstrid.

Molt més que córrer

En les curses d’orientació no n’hi ha prou amb córrer i tenir una condició física molt treballada: cal pensar, cal estar concentrat, cal gestionar les emocions i tenir sang freda. “Si falles al principi no et pots posar nerviosa, no saps com ho estan fent els altres i potser també han fallat; has de saber sobreposar-te i tirar endavant”, afirma la Guinedell, que afirma que “el més difícil és gestionar la part psicològica”.

És un esport que té una aplicació molt directa a la gestió de situacions diàries: fa pensar de pressa, obliga a prendre decisions i acceptar-ne les conseqüències, ja sigui quan són positives com quan hi ha errors, i també cal molta confiança en un mateix. “Sovint em trobo al mig del bosc corrent en la direcció contrària d’altres corredors que poden ser competència meva, però haig de tenir prou confiança en mi i en les decisions que he pres per seguir amb la lectura que he fet del mapa i el traçat que he decidit seguir; potser són ells que s’equivoquen”, afirma la Guinedell.