Custòdies compartides i violència vicària: es pot fer més per protegir els fills?

BarcelonaAquesta setmana, el Govern anunciava 32 mesures contra la violència masclista que, en l'àmbit de la violència vicària —la que s'exerceix contra els fills per fer mal a la mare—, mostrava la intenció de fer una "revisió del sistema de custòdies compartides". La directora general per a l'Erradicació de les Violències Masclistes, Belén Gallo, ha concretat a l'ARA que pretenen fer una "diagnosi" per "posar sobre la taula quines mancances hi ha". Ara per ara, el Codi Civil Català i la Llei estatal de protecció de la infància i l'adolescència estableixen que ningú pot tenir la custòdia del seu fill ni cap règim d'estades si hi ha "indicis fonamentats" de violència familiar o masclista.

De fet, dijous el Grup d'Experts del Consell d'Europa contra la violència contra les dones i la violència domèstica (GREVIO) va reconèixer que la legislació espanyola "ofereix una àmplia gamma de possibilitats per suspendre, limitar o regular" el contacte amb els fills en casos de violència o abús. Amb tot, lamentava que "el seu ús a la pràctica és limitat". Així doncs, en quins aspectes hi ha marge de millora per reforçar la prevenció i protegir les víctimes?

Indicis o una denúncia

Les juristes consultades per l'ARA coincideixen que les principals millores a fer no exigeixen legislar més, sinó aplicar les lleis que ja existeixen. L'advocada Marta Ariste valora positivament els últims canvis per suspendre les visites parentals. "La reforma del 2021 parlava d'indicis de violència masclista, no caldria ni denúncia", afirma, i destaca la dificultat que pot suposar per a una víctima impulsar un procés penal. Ara bé, Ariste fa un apunt: no és una interpretació unànime. Ella mateixa s'ha trobat amb jutjats que ho han rebutjat, i fonts judicials responen que per als jutjats és necessària una denúncia per conèixer una situació de violència i recopilar indicis que justifiquin anul·lar les visites entre pare i fill. En el mateix sentit, l'advocada Cristina Díaz-Malnero, presidenta de la Secció de Dret de Família del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab), explica que, sovint, la suspensió es fa quan ja hi ha denúncia i s'han fet tràmits en la investigació.

Per la seva banda, la jutgessa Isabel Giménez, a qui aquesta setmana el ministeri d'Igualtat ha concedit el Premi Menina en la modalitat de Justícia feminista, matisa que una petició al jutjat per suspendre visites sempre s'acompanya de documentació per sostenir aquesta demanda. Per això, diu, cal valorar els indicis amb què es compta en cada cas, com per exemple informes mèdics o psicològics. Amb tot, recorda, si hi ha una investigació per maltractament oberta cal suspendre les visites.

Els punts de trobada

L'obligació de suspendre la custòdia o les visites quan hi ha una investigació oberta té excepcions perquè el jutge pugui decidir el contrari si creu que és el millor per a l'infant. Aquest punt també va ser clau perquè no prosperessin els intents de declarar inconstitucional aquesta norma, al·legant que vulnerava la presumpció d'innocència de l'investigat. En aquests casos els jutges poden fixar garanties, com que les visites siguin en un punt de trobada i supervisades per psicòlegs i educadors, explica Díaz-Malnero.

L'advocada lamenta, però, que aquests equipaments "estan saturats", i recorda el cas d'un client que va estar més d'un any i mig esperant poder trobar-se amb el seu fill en un d'aquests espais. La investigació sobre l'home va acabar arxivada, i després va tenir dificultats per recuperar la custòdia compartida perquè feia molt de temps que no tenia contacte amb el nen. D'altra banda, "qui té dret a relacionar-se amb els pares i mares són els nens, així ho diu la llei; en canvi, que els pares tenen dret a veure els nens està a l'imaginari popular però no a la llei", exposa Giménez. Hi coincideix Ariste, qui recorda el cas d'una nena per a qui el jutjat va mantenir les visites amb el seu pare mentre estava investigat per agredir-la sexualment a ella i altres menors. Ara, l'home està condemnat a més de 30 anys de presó i ha recorregut contra la sentència.

Per a Giménez, és prioritari revisar les custòdies o règims de visites que es van atorgar abans de les reformes legals que obliguen a suspendre-les quan hi ha una investigació per violència. "Hi ha hagut nens i nenes anant a veure el seu pare a la presó, i casos en què la dona estava protegida i mentrestant els nens anaven al punt de trobada a veure el pare. Allà estan protegits físicament, però no emocionalment i psicològicament", recorda sobre les circumstàncies abans de la llei actual. Ariste, conscient de les dificultats per a una revisió massiva de tots els procediments, reclama eines perquè les parts implicades puguin demanar que es revisi cada cas.

Falsa síndrome d'alienació parental

L'informe del GREVIO del Consell d'Europa també expressava preocupació per "l'ús freqüent" de la falsa síndrome d'alienació parental (SAP), un concepte exclòs de legislació des del 2021 i que s'usava quan un pare acusava la seva exparella de manipular el fill en contra d'ell. Ara està prohibit fer-lo servir, però "no està regulat quina és la sanció", diu Giménez. Explica que ella ha continuat rebent escrits que citaven el SAP un cop prohibit i optava per advertir que, si ho repetia, s'exposava a una multa per abús de dret o mala fe processal.