D'Agustín El Casta al doctor Beltrán: tots els guanyadors del premi Ramon Llull

Per ser "un dels humoristes més destacats de les Balears". El 1992 pujà per primera vegada a un escenari i des de llavors "ha fet riure a tots amb les seves interpretacions, i és una figura clau de l'humor local".

Amb motiu de la dana que colpejà la Comunitat Valenciana, el Govern de les Illes Balears va desplaçar un contingent format per 244 persones i 49 vehicles de fins a 22 organismes diferents per dur a terme tasques de rescat i rehabilitació a la zona 0, que incloïa Benetússer, Sedaví, Alfafar i Llocnou de la Corona. En concret, hi viatjaren tècnics de la Direcció General d’Emergències i Interior; agents de medi ambient de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal; tècnics de l’IBANAT i d’IBDIGITAL; metges i infermers del Servei de Salut i del SAMU 061; Bombers de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa, de Formentera i de Palma; voluntaris de les agrupacions de voluntaris de protecció civil de Palma, Lloseta, Montuïri, Vilafranca, Porreres, Llucmajor, Ferreries, Ciutadella, Maó, Santa Eulària del Riu, Eivissa i Formentera, i psicòlegs del COPIB. Una demostració d’entrega i solidaritat que mai no podrà ser agraïda del tot. El Govern agraeix també la solidaritat dels efectius i el suport logístic de la Fundació Balearia.

La Congregació Salesiana de Ciutadella ha complert 125 anys. Va ser el mes d’octubre de 1899 quan arribaren a l’illa els primers salesians amb el pare Federico Pareja. La història de l’Obra Salesiana de Ciutadella és una història de servei als joves, que ha marcat moltes generacions de ciutadellencs i que no s’explica sense el pare Federico Pareja, qui fou l’impulsor del que avui és aquesta congregació que es dedica a l’educació i el benestar de la joventut ciutadellenca.

Per fer-ho realitat, va comprar un hortal en el qual l’any 1889 es va col·locar la primera pedra del santuari de Maria Auxiliadora, conegut avui a Ciutadella com el col·legi de Calós. Així va iniciar una obra dedicada a atendre els joves a partir del joc, la catequesi i l’educació. Avui, aquestes ensenyances en valors cristians arriben a 500 alumnes de les tres etapes educatives. A més, una peça clau de la congregació és la seva associació, que té encara avui 400 socis.

És una associació sense ànim de lucre dedicada a la preservació i difusió de la cultura popular de Mallorca, especialment la música, el ball i la indumentària tradicional. Ha rebut la Medalla d'Or i Gratitud del Consell Insular de Mallorca (2015) i de l'Ajuntament de Palma (2019).

El Grup Piñero és un grup empresarial turístic fundat en 1975. Reb el premi per "la seva visió, que va transformar una experiència personal en un projecte internacional enfocat a connectar cultures i oferir vivències úniques amb el qual van crear un llegat que perdura cinquanta anys després de la seva fundació".

AMADIBA és una entitat sense ànim de lucre creada en 1995 per famílies de persones amb discapacitat intel·lectual. Ofereix atenció integral a persones amb discapacitat i col·lectius vulnerables, així com suport a les seves famílies. Amb aquest premi es reconeix "la seva inestimable tasca humanitària d'atenció i inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual i altres col·lectius vulnerables, i de les seves famílies".

Dissenyador eivissenc amb més de 20 anys dedicats a la moda que "ha defensat i lloc en valor l'essència de la Moda Adlib". Ha representat a l'illa a nivell nacional i internacional i ha rebut premis com la Medalla d'Or del Consell Insular d’Eivissa, el premi Art Jove de Balears, el segon premi en el certamen de joves dissenyadors d'Espanya o la Medalla Europea al Mèrit al Treball.

Atleta paralímpic especialitzat en proves T12 d'atletisme adaptat. A causa d'una malaltia degenerativa de la visió, es va centrar en l'atletisme, debutant en 2010 en competicions locals i regionals i participant en 2012 i amb només 16 anys en els Jocs Paralímpics de Londres. Entre els seus èxits destaquen dues medalles en els Mundials i la medalla de bronze en els Jocs Paralímpics de París 2024.

Paratriatleta de Menorca. En 2019, un accident durant un triatló li va causar una paràlisi permanent al braç dret. Malgrat les dificultats, es va centrar en la seva rehabilitació, completant en 2021 una mitjana marató de muntanya en el Camí de Cavalls i reapareixent a l'any següent en la Copa del Món de Paratriatló. L'any 2024 va competir en els Jocs Paralímpics de París, on va guanyar la medalla de bronze.

Fundada l’any 1982, se separà de l’aleshores única confraria d’Eivissa i Formentera. Actualment compta amb 24 barques (2 d’arrossegament i 22 d’arts menors) que el 2023 capturaren 119 tones de peix i marisc, amb un valor d’1,3 milions d’euros. Les espècies més importants en valor econòmic són demersals com la llagosta, el cap-roig, el calamar, la morralla i el moll, entre d’altres, essencials per al típic guisat de peix pitiús. Tot i que no captura gamba, en comercialitza procedent de barques alacantines. El peix sec, conserva feta amb rajades i taurons, és una tradició única de Formentera, encara viva entre els pescadors locals.

Va ser director de l'Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP), i president del Consell Agrari Interinsular de Balears (2007-2022). "Apassionat per l'agricultura i la biodiversitat", va ser impulsor de l'Associació Balear d'Apicultura i va ser líder en la preservació de varietats autòctones i en la creació del Patronat de Races Autòctones.

María Victoria Luengo Sáez, actriu mallorquina, va iniciar-se en el teatre com a activitat extraescolar i debutà professionalment a Barcelona amb 14 anys. Va destacar a Una història catalana (2013) en el Teatre Nacional de Catalunya i a sèries com La peixera d’Eva (2010) i Homicidios (2011). En el cinema, el seu paper a Born (2014) li valgué un premi al New York City International Film Festival. El 2020 protagonitzà la sèrie Antidisturbios, per la qual fou premiada al FesTVal de Vitòria i als MiM Series. El 2022 coprotagonitzà Suro, amb nominació als Goya com a millor actriu. El 2024 estrenà Reina Roja, en la qual protagonitza la sèrie basada en la novel·la de Juan Gómez-Jurado. Ha rebut nombrosos reconeixements des de l’any 2015 per la seva brillant trajectòria.

Asunción Gallardo Bonet, directora del CEIP Gabriel Vallseca a Son Gotleu, ha transformat el centre en un lloc de referència en el qual els alumnes són els protagonistes i s’hi ofereix una educació que supera desigualtats i fomenta la cohesió social. El centre destaca per la convivència i l’educació emocional, complementades amb metodologies innovadores com ara l’aprenentatge cooperatiu i els grups interactius, entre d’altres. Inspirat en el projecte europeu INCLUD-ED, el CEIP Gabriel Vallseca impulsa el projecte «El barri educa» i implica escoles, institucions i veïns per construir un barri viu i solidari que afavoreixi el creixement dels infants i la convivència familiar.

Anna Ferrer va arribar a Anantapur (Índia) el 1969 amb el seu marit, Vicenç Ferrer, amb qui va fundar la Fundació Vicenç Ferrer (FVF) per lluitar contra la desigualtat i la discriminació. Presidenta de la FVF a l’Índia, ha dedicat més de 50 anys a treballar pels més vulnerables i ha impulsat un model exemplar de cooperació que posa les persones en el centre com a agents del seu propi canvi. La seva acció ha arribat a més de tres milions de persones i ha fet de la Fundació un referent en cooperació internacional. És un símbol de la solidaritat i el compromís per transformar el món i erradicar les desigualtats.

La Dra. María Adoració Romaguera, coneguda com a Dora Romaguera, és llicenciada en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, amb un Màster en Nutrició de Salut Pública per la London School of Hygiene and Tropical Medicine i doctora en Nutrició Humana per la Universitat de les Illes Balears. Actualment és responsable del grup d’investigació Epidemiologia Nutricional i Fisiopatologia Cardiovascular (NUTRECOR) de l’Institut d’Investigació Sanitaria Illes Balears (IdISBa) i responsable del projecte PEDIMED-PLUS a l’Hospital Universitari Son Espases. Gràcies a la seva trajectòria professional va aconseguir l’any 2022 entrar en el rànquing de les 5.000 millors científiques d’Espanya publicat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), en el qual ocupa la posició número 78.

Metge mallorquí especialitzat en tocoginecologia, va ser cap de l’equip quirúrgic de la Seguretat Social en Ginecologia (1978), secretari General de la Societat Espanyola de Fertilitat (1984) i de l’Acadèmia Mèdica Quirúrgica Espanyola, i acadèmic de les reials acadèmies de Múrcia i Valladolid. Destacà com a divulgador cultural i de salut des de 1982 a premsa, ràdio i televisió, amb programes com En buenas manos i ¿Qué me pasa doctor? Fou president de l’RCD Mallorca (1995-1998), període en què l’equip ascendí a primera divisió i arribà a la final de la Copa del Rei. Acadèmic i autor de nombroses obres mèdiques com ara Diccionario de la Salud i Enfermedades y síndromes de la medicina, rebé premis com l’Ondas (1990) i l’Antena de Oro (2009).

Referent del dret a les Illes Balears, es col·legià a l’ICAIB el 1961 i destacà per la seva trajectòria com a advocat, acadèmic de la Reial Acadèmia de Legislació i Jurisprudència i magistrat de la Sala Civil i Penal del TSJIB (1997-2000). Va ser conseller i president del Consell Consultiu de les Illes Balears, membre de la Comissió de Juristes Internacionals que va redactar, per encàrrec de l’ONU, les Regles mínimes del procés penal; membre de la Comissió d’Experts per a la Reforma de la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears, i coordinador de l’Àrea Jurídica de la Universitat Internacional de la Mediterrània. Va rebre el Premi Degà Miquel Frontera (2017) per la seva ètica i lleialtat en l’exercici del dret.