Özlem Türeci: "D'aquí un o dos anys sabrem si les nostres vacunes contra el càncer funcionen"

Contesta la nostra trucada una ajudant amb aires executius que, un cop comprova que tot està conforme, a l’hora en punt que havíem convingut dona entrada a la pantalla a la doctora Özlem Türeci (Lastrup, Alemanya, 1967), cofundadora i directora mèdica de BioNTech, empresa des de la qual, juntament amb Pfizer, va ser capaç de desenvolupar una de les vacunes contra el covid-19. La doctora Türeci atén aquesta entrevista des de Magúncia i s’expressa amb la claredat de qui està acostumada a explicar conceptes científics amb expressions profanes i la senzillesa dels que han assolit un èxit gegantí. Les notes biogràfiques d’aquesta investigadora i emprenedora de pares turcs la presenten com una de les dones més riques d’Alemanya (es calcula que només aquest 2022 Pzifer-BioNTech facturarà 37.770 milions d’euros per la vacuna del covid). Özlem Türeci ha rebut aquesta setmana el Premi Internacional Catalunya 2020, que va distingir-la a ella i a tres dones més, totes lluitadores contra el virus del covid.

Què va suposar per a vostè ser reconeguda amb el Premi Internacional Catalunya?

— Per a mi és un honor especial. El premi ja el coneixia perquè a un dels meus col·legues, també oncòleg, el doctor Josep Baselga, ja l’hi havien concedit en el passat. I és meravellós ser reconeguda amb altres dones fortes i brillants, amb aquestes germanes, diria, al servei d’una causa més gran. Espero que serveixi per destacar encara més com és d’important mobilitzar les dones i les noies com a models en la ciència i la tecnologia.

Vostè i el seu equip van aconseguir la vacuna contra el virus només vuit mesos després que l’OMS declarés la pandèmia. Com ho recorda?

— Allò va ser una muntanya russa. Sentíem que teníem l’obligació moral de contribuir a la lluita anticovid i fer-ho de pressa, per això ho vam anomenar Project Lightspeed [Projecte Velocitat de la Llum]. Havíem de prendre desenes de decisions per dia i, durant força temps, com que estàvem en un territori desconegut, vivíem sense estar segurs de com acabaria tot plegat. Va ser molt emocionant i molt esgotador alhora. Però ara, esclar, estem molt contents d’haver estat beneïts per l’èxit.

En quin moment es va adonar que la possibilitat d’aconseguir la vacuna era real?

— Hi va haver dos punts d’inflexió. El primer va ser que en la fase u del nostre assaig clínic vam obtenir les primeres dades que van demostrar que, efectivament, podíem generar una resposta immune molt forta contra la proteïna de l’espícula del virus, i que aquesta resposta immune reclutava diversos sistemes del sistema immunitari. Això ja va ser una troballa molt important perquè va demostrar que la nostra vacuna feia el que se suposava que ha de fer una vacuna. Tanmateix, com que el virus era nou i no en sabíem gaire cosa, no podíem estar segurs de si fins i tot una resposta immune molt forta seria capaç de prevenir la malaltia. I això no ho vam saber fins que vam arribar a la fase tres de l’assaig, al novembre.

Vostès van adoptar un nou enfocament científic que consisteix en injectar part del codi genètic del virus per tal d’entrenar el sistema immunitari.

— Sí, hem utilitzat l’ARN missatger, una nova tecnologia que no s’havia utilitzat mai en cap vacuna ni en cap medicament aprovat. En principi, l’enfocament general de les vacunes és que presentes una part del virus o tot el virus al sistema immunitari, i ho vam fer exactament així. Però gràcies a l’ARN missatger no ens va caldre construir aquesta part del virus. Nosaltres només vam haver d’entregar al cos humà el plànol, el manual, les instruccions de com generar aquest virus, i les cèl·lules del cos humà el generen amb una proteïna, que és com un pòster d'“Es busca” per al sistema immunitari. Així, utilitzar l’ARN missatger permet ser més ràpid, comunicar-se millor amb el cos i garantir més precisió.

Fins a quin punt podem estar segurs que les seves vacunes no causaran cap dany o efecte secundari a qui se les ha injectat?

— Doncs ens podem basar en dos pilars. Un és el que ens diu la ciència: el mecanisme d’una vacuna d’ARN missatger fa que no hàgim d’esperar riscos de seguretat posteriors, perquè l’ARN missatger entra al cos, crea la proteïna de l’espícula, el sistema immunitari reconeix la proteïna de l’espícula, crea una resposta immune i l’ARN missatger desapareix en un parell de dies. No hi ha cap situació en què puguin sorgir problemes de seguretat a llarg termini. Aquest és un dels pilars. L’altre són les dades clíniques: la nostra vacuna ARN missatger és el fàrmac que s’està estudiant millor en comparació amb qualsevol altre en medicina, perquè moltes persones han estat immunitzades amb aquesta vacuna. I les autoritats reguladores i de salut pública estan recollint i avaluant totes les dades de seguretat dels assajos clínics, per tal que tinguem una bona comprensió de quin és el perfil de seguretat del medicament, i és molt, molt poc probable que els problemes de seguretat que no apareixen d’hora apareguin més endavant, perquè no hi ha cap mecanisme pel qual després de dos, tres, cinc anys, de sobte, pugui passar alguna cosa que no s’hagi detectat abans.

Ja sap que corren tota mena d’informacions, o més aviat desinformacions, però també prevencions comprensibles, sobre quin tipus de producte ens estem ficant al cos.

— Sí, sí, i és bastant normal. És la reacció que sol tenir tothom davant de qualsevol cosa que s’administra, i la manera com he après a tractar-ho com a científica i metge és ser molt transparent i explicar a la gent amb les paraules que puguin entendre millor què és el que fem exactament. Ja ho vaig fer quan tractava pacients amb càncer, perquè també hi ha gent que es pregunta: “Què és això exactament? Què em passarà?” Tanmateix, el públic en general, els mitjans de comunicació i els governs tenen l’obligació de difondre informació molt precisa i basada en dades.

¿Veu la variant òmicron com el final de la pandèmia i inici de l’endèmia?

— Soc molt reticent a especular. Encara estem aprenent com reacciona aquest virus amb el temps. Tothom esperava que hi hagués mutacions, de les quals seria més difícil protegir-se amb les vacunes existents, però no sabíem quan apareixerien i ara hem de fer-hi front. Per tant, és molt difícil predir com seguirà evolucionant.

¿I creu que és possible, en un futur proper, una vacuna pancoronavirus, eficaç contra totes les variants?

— No podem predir contra quins tipus de noves mutacions potencials caldria preparar preventivament una vacuna. Crec que la manera com ara perseguim el virus és molt sàvia: el rastregem i ens hi adaptem.

Pfizer-BioNTech ha generat milers de milions d’ingressos amb les vacunes. Vostès tindran més diners per investigar. A què els destinaran?

— A múltiples àrees terapèutiques. Una d’important per a nosaltres continua sent el càncer, un os dur de rosegar. I també hi ha les malalties infeccioses, que encara són una necessitat mèdica elevada en països on es veuen afectades les persones més vulnerables, com els nens: la malària, la tuberculosi i el VIH. I també estem entrant en malalties autoimmunes i la medicina regenerativa, per citar-ne només dues.

Vostè és pionera en la recerca sobre l’estimulació del sistema immunitari per tractar el càncer. Quin és l’estat actual de la recerca que es fa en aquest camp?

— També utilitzem la nostra plataforma ARN missatger per desenvolupar vacunes contra el càncer. En tenim de dos tipus. D’una banda, disposem de vacunes altament personalitzades, fetes a demanda i a mida, vacunes úniques per a cada pacient. I d’altra banda tenim un altre enfocament en què estudiem vacunes contra el càncer amb ARN missatger estàndard, que s’ajusten a un tipus de tumor determinat. I tots dos enfocaments han arribat al que anomenem assajos clínics de fase dos. Parlem de la segona fase d’un total de tres fases d’assajos clínics, que és com es desenvolupen els fàrmacs. I el que estem fent en aquesta segona fase és comparar el fàrmac amb el tractament estàndard que rebrien aquests pacients. I aquí la nostra feina és mostrar en els anomenats assajos aleatoris que la nostra vacuna és millor en comparació amb el fàrmac que està rebent ara mateix qualsevol pacient amb el tipus de càncer específic que tractem. Si podem demostrar que les nostres vacunes contra el càncer funcionen, cosa que sabrem d’aquí un o dos anys, podrem predir millor quan tardaran a sortir al mercat.

Vol dir que poden acabar substituint els tractaments clàssics de quimioteràpia i radioteràpia?

— Exacte. Aquest és el camí de desenvolupament, comparar-ho amb el tractament estàndard, depenent del tipus de tumor, ja sigui quimioteràpia o els nostres anticossos, teràpies dirigides o els anomenats inhibidors del punt de control, que també s’utilitzen molt. Ara hem de demostrar que la vacuna funciona millor.

Per tant, anem pel bon camí perquè el càncer es converteixi en una malaltia crònica.

— Aquest és exactament l’objectiu: que el càncer esdevingui una malaltia crònica i que permeti als pacients tenir una vida de qualitat normal. De fet, estem molt interessats en utilitzar les nostres vacunes en pacients que s’operen i sembla que estan lliures de tumors però en qui el càncer torna a aparèixer perquè la cirurgia no ha pogut eliminar totes les cèl·lules tumorals. És el cas del càncer colorectal, en què si s’agafa la malaltia precoçment, els pacients no tenen metàstasi i se’ls fa una cirurgia, en surten lliures de tumor. No obstant això, entre el 40 i el 50 per cent d’aquests pacients recauran. El que estem fent és desenvolupar vacunes contra el càncer que s’utilitzen directament després de la cirurgia per tal de permetre al sistema immunitari fet net de cèl·lules residuals latents i ocultes. L’objectiu seria tenir una cura del càncer en aquestes primeres etapes de la malaltia.

El diari berlinès Tagesspiegel va escriure que el seu èxit va ser un “bàlsam per a l’ànima dels alemanys d’arrels turques després de dècades de ser estereotipats com a persones poc educades”. Ho veu així?

— És cert que la vacuna ha evitat milions de morts, de manera que serveix per motivar i ser un model per a les persones que tenen la nostra nacionalitat. Ens sentim beneïts per tots aquests efectes secundaris, cosa que també ens pot ajudar a tenir una mica més d’energia com a comunitat global en aquests temps difícils.

He llegit que la confirmació que la vacuna era efectiva al 90% la va celebrar amb una simple tassa de te.

— Sí, és cert [riu]. Concretament, amb te Oolong, que és molt saludable, l’hi recomano! A més, s’ha d’entendre que estàvem esgotats i no ens quedava gaire energia per fer altres tipus de celebracions.

Això em recorda una altra cosa que també corre sobre vostè: que el dia que es va casar va tornar al laboratori després de la cerimònia.

— Sí. Això també és cert! Tinc molta sort perquè he aconseguit que el que m’agrada es converteixi en la meva feina i, per tant, no em sembla feina. Simplement és divertit.