“D’esport no en faig gaire, però ser batle d’Inca ho convalida”

PalmaLa setmana que entra és la prèvia a la del Dijous Bo. Diria que és la que ens fa estar més actius, perquè són els dies de presentacions, de preparar els darrers detalls... Podria jurar que és la setmana amb més activitat de tot l’any: l’agenda està plena d’actes institucionals. Els inquers en deim la Setmana Gran del Dijous Bo. D’esport no en faig gaire, però ser batle d’Inca ho convalida. Dimarts farem la presentació del Dijous Bo, i dimecres anirem a Palma a una representació de la societat inquera. Visitarem el Consolat de Mar, el Palau Reial i el Parlament. Hi anirem amb autocar per presentar el Dijous Bo a les institucions. Si no m’equivoc, tot i que ho hauria de revisar, dijous també tenim les presentacions d’algunes activitats, com ara l’Incfern o el Vermut Fest. Divendres és el dia del pregó, que enguany farà l’empresari Tomeu Martorell. Ara que ho repàs, aquesta setmana que encetam tenim de tot... La veritat és que tots els inquers ja tenim ganes que passin aquests dies i poder gaudir de les festes. Viure-ho com a batle és un orgull i un honor, però és vera que sempre has de mantenir les maneres. Són dies molt especials i, com a ciutadà d’Inca, ho vius molt intensament perquè són coses molt teves. 

El meu dia a dia comença entre les 7 i les 7.30 h. Som un home de bar, així que ben aviat som a qualque lloc del municipi a fer el primer de la jornada. M’agrada veure primer el que em contaran després, per això sempre surt a fer una volta segons el que tinguem posat a l’agenda, com ara anar a veure algunes obres. Cap a les 8.30 h tothom sol arribar a l’Ajuntament i ens posam ja amb les reunions i els deures que pertoquin aquell dia. A mitjan dematí anam a berenar, tot i que moltes vegades anam a cercar el menjar a qualque bar dels que hi ha devora el Consistori i feim una mossegada al despatx mateix. El bar és un gran lloc per parlar amb la gent. Els polítics necessitam sentir com batega el poble, quines són les necessitats de la gent i quines són les seves crítiques. Això només ho saps si vas pel carrer, si estàs al costat dels ciutadans. Em fa gràcia que sempre ens ofereixin cursos d’oratòria, quan el que hem d’aprendre a fer els polítics és escoltar. 

Som molt de fer vida fora, al carrer. Faig intensius i, per això, també din a qualque banda, amb un o un altre, sempre hi ha trull. Arrib a casa tard, devers les 21 o les 22 h del vespre. No he emprat mai els fogons de ca meva, no som gens de cuinar ni tampoc d’estar a casa. A mi i a la meva parella no ens caurà mai la teulada damunt. Per desconnectar, intent tenir sempre un llibre damunt la còmoda. Aquests dies estic immers en les pàgines de la publicació de Toni Aira, La política de les emocions. M’agrada fer una llegida abans d’anar a jeure, m’ajuda a desconnectar de la rutina i a carregar les piles ràpid. L’endemà, toca tornar al carrer i estar una altra vegada en marxa.