"Som d'estirar la tovallola a l'arena i passar hores a la mar"

PalmaAquesta setmana començ vacances i la veritat és que les agaf amb moltes ganes. De fet, ens instal·larem amb el meu home i els meus dos fills a Pollença. Són les festes de la patrona i tenc una part de la família que és pollencina. Sempre que podem, hi partim escapats. Des que era petita que aquestes són unes festes molt especials per a mi. Sempre m’he vestit de cristiana, però els meus nins, que tenen 7 i 9 anys, es vesteixen de moros des de ben ben petits.

Dilluns segur que pegarem un bot a la revetla de l’Alborada, i dimarts, 2 d’agost, serà un dia llarg i intens. A més, després de dos anys sense poder celebrar els moros i cristians, jo crec que tothom en té moltíssimes ganes. Dinarem en família i, després, ens vestirem també tots junts. És vera que mon pare i ma mare, i ja ho feien els meus padrins, sempre veien passar els moros des del mateix lloc. A nosaltres ens agrada fer-ho, també, però la veritat és que ens agrada improvisar perquè els menuts puguin viure més moments de la festa. A veure el crit de Joan Mas no ens hi ficam… ens agrada sentir-lo, però des de la distància!

Aquesta setmana, el meu dia a dia serà molt diferent del de la resta de l’any. Normalment cada dia m’aixec molt prest, a les 6 del matí ja som a la feina. Quan tenc vacances, m’agrada dormir i no posar-me despertador, intentar desconnectar. Igualment, no som d’aixecar-me tard. Ben d’hora ja estic en marxa, sempre som la primera de la casa a obrir les persianes i començar a preparar el berenar. De fet, ho gaudesc molt, això, quan tenc vacances. Durant l’any gairebé mai podem berenar tots quatre junts, així que aquests berenars en comunitat de les vacances m’agraden molt. Si veig que es torben molt a aixecar-se, em faig el meu cafè amb llet; si no, omplim la taula de torrades amb tomàtiga tallada i fruita. Bé, la fruita sobretot per a mi; a la resta de la família li costa més menjar-ne.

Després de Pollença passarem per sa Ràpita, d’on són els meus sogres. Hem decidit no partir de viatge, així que aprofitarem per fer molta platja. A la de sa Ràpita és on més anam durant l’estiu; jo som molt d’estirar la tovallola a l’arena i passar hores a la mar, i dinar-hi d’un trempó, un parell de bistecs arrebossats o una ensalada d’arròs i un melonet.

Aquests dies també esper trobar alguna estona per llegir Diguem-ne amor, el primer llibre de Marta Vives. El vaig començar i m’ha enganxat molt. I a veure si, amb el meu home i els nins, avançam algun capítol de This is Us.

Quan tenc temps, una cosa que intent fer és cuinar. El meu home és cuiner i té un restaurant, per tant, qui maneja la cuina a casa és ell. Així que jo em dedic a fer els dolços. Ara bé, del que més gaudesc és d’anar a cals meus pares a sopar i fer alguna coca de verdures o un trempó amb el que hem collit de l’hort en el mateix moment... això no té preu.