D'on ve el meu jersei de caixmir?

Nova York / MongòliaPotser sembla una cosa senzilla, però no ho és tant: ¿com és possible que una marca no sàpiga amb exactitud on i com es fan els seus productes? La cadena de subministrament de la moda és tan complicada, amb molts dels seus elements que es despleguen al llarg de tants països i processos, que per a la majoria de nosaltres l'origen de la roba és gairebé completament desconegut. Ara bé, això comença a canviar. Loro Piana, una marca italiana de luxe coneguda per les seves sofisticades i subtils peces de punt, ha emprès un programa que permetrà als clients seguir cada pas de la producció dels seus jerseis de caixmir de cabra, des de l'animal fins a la botiga.

"Creiem que les empreses saben d'on venen les coses, però la realitat és que moltes van perdre aquesta capacitat fa molt de temps", explica Maxine Bédat, fundadora del New Standard Institute, una organització sense ànim de lucre que treballa per fer que la indústria de la moda sigui més sostenible, ètica i equitativa. "Com més productes afegeixes a la teva oferta, més difosa i complicada es torna la manufactura i, com a resultat, és molt inusual que les empreses de moda de l'actualitat siguin capaces de monitorar la totalitat de les seves cadenes de subministrament i que estiguin disposades a revelar aquesta informació", assegura Bédat.

Les dificultats per saber el recorregut d'un jersei

Considerem el fet que un jersei tipus de llana merina viatja uns 29.000 quilòmetres al llarg del seu procés de producció abans d'arribar a l'estanteria d'una botiga, segons Bamford, la marca de luxe britànica que ofereix productes de la granja al comprador. Per descomptat que rastrejar aquesta travessa és més fàcil si una marca és prou petita per encarregar-se de totes les tasques implicades o si una nova marca opera amb transparència. Però poques pensaven així fins i tot fa una dècada, i gairebé cap marca és propietària de cada pas del procés de creació. Per al consumidor que busca un regal, això significa que és summament difícil saber si el que està veient en una botiga va ser fabricat de manera responsable, considerant els factors ambientals i socials.

És per això que, fa dos anys, Loro Piana va decidir precisar i definir els seus processos de manera que ara pot incloure una etiqueta a les seves peces de roba que indica que "aquesta peça de punt ha vingut d'un lot fet en aquella regió específica en aquell any o aquell mes d'aquell any", explica Fabio d'Angelantonio, exdirector executiu de Loro Piana (va ser reemplaçat a finals d'octubre per Damien Bertrand).

El projecte es va llançar a principis d'aquest any amb els productes de llana de vicunya de Loro Piana i ara s'ha estès a articles de caixmir normal i de xai, els més venuts de l'empresa. No ha sigut una tasca fàcil: un jersei de caixmir de Loro Piana passa per almenys 100 mans en uns tres països mentre viatja de Mongòlia fins a Itàlia, a la seva botiga final, i això implica més de tretze processos al llarg d'entre divuit mesos i dos anys.

Es podria dir que aquesta traçabilitat només és possible gràcies al fet que aquesta marca de luxe pot prendre's, doncs, el luxe de conèixer els seus pastors, així com pel fet que els seus clients extremadament adinerats estan disposats a pagar per aquesta informació. A més, Loro Piana considera que això es convertirà en una part cada vegada més indispensable del valor afegit de la moda; que cada regal físic també haurà de portar un regal del coneixement.

De la cabra a l'abric: així es fa un jersei de caixmir de luxe

Al principi de la primavera, s'inicia la recollida de caixmir a la regió Mongòlia Interior del nord de la Xina i a Mongòlia. En molts casos, els pastors han treballat amb Loro Piana durant generacions, però aquest procés només passa una vegada a l'any. Les cabres han d'agrair la tallada anual del pèl. Les cabres de caixmir són animals de doble pèl, cosa que significa que en produeixen de dos tipus: l'exterior i el velló. En el cas del velló, protegeix les cabres del fred extrem de la regió i comença a créixer entre setembre i octubre, quan les temperatures comencen a baixar. Cap al maig, el velló ha crescut al seu màxim potencial i està llest per ser recollit pels pastors.

A tota la regió, ramaders com Ha Si Ba Gen es guanyen la vida criant i pasturant cabres. Mongòlia produeix un terç del caixmir del món i el teixit de luxe representa el 40% de les exportacions no minerals del país. Les condicions laborals i animals són auditades per "tercers acreditats", segons explica un representant de Loro Piana. Després de tot, com diu D'Angelantonio, l'exdirector executiu de l'empresa, és de l'interès de tots que les condicions siguin excel·lents. "La llana d'una cabra contenta és millor que la d'una cabra molt estressada", afirma.

Quan acaba l'esquilada, els pastors solen vendre la llana a un recol·lector extern, que després vendrà els materials –una barreja de llana de caixmir de desenes o centenars de granges locals– a diverses marques. En aquest cas, el caixmir s'entrega a Alashan Zuo Qi Dia Li Cashmere a Mongòlia Interior, un soci de "cooperació" extern de la cadena de producció de Loro Piana des del 2005. Allà, la llana es neteja i s'inspecciona.

Encara que l'empresa havia explorat construir un local a Mongòlia Interior, ha optat per crear relacions de llarg termini amb socis locals. Un representant de Loro Piana explica que ha buscat unes instal·lacions de producció a la Xina adequades per a les seves necessitats particulars, però que les dificultats d'operar allà com una empresa estrangera eren insuperables. Com a resultat, Alashan Zuo Qi Dia Li Cashmere compleix el paper clau en la creació de peces Loro Piana i es responsabilitza de la primera fase de neteja fins i tot abans que la llana abandoni la zona.

D'allà, el caixmir net se'n va amb camió a Pequín o a Ulan Bator, la capital de Mongòlia, on passa per un control de qualitat estricte. Ulls molt atents examinen la llana blanca i identifiquen els pèls foscos que podrien estar-hi amagats (aquests pèls no poden tenyir-se i després és més difícil retirar-los). A continuació, els fardells de caixmir són transportats a un laboratori a Roccapietra (Itàlia) per a una altra ronda de control de qualitat.

Pròxima parada: la fàbrica Loro Piana a Quarona (Itàlia) fundada per la família Loro Piana el 1924. Els lots de caixmir són transferits a la màquina que obre les fibres i les aplana al mateix temps. Aquest procés permet una manipulació més senzilla. Després del cardatge (que implica desenredar i netejar), les fibres són carregades a una màquina giratòria. Aquí és on la fibra es converteix en fil i el fil es converteix en tela. Ara el fil està llest per tenir una mica de color. Loro Piana utilitza les seves pròpies formulacions de tints per a les seves peces.

Les peces en si al final estan llestes per ser confeccionades, un procés que generalment es fa amb màquines de teixir d'última generació. Una vegada acabades les peces, són inspeccionades per experts. Finalment, s'empaqueten per distribuir-se a les 178 botigues físiques, canals de comerç electrònic i diversos socis minoristes de Loro Piana.

El temps que passa entre la recol·lecció de la capa interior de pelatge d'una cabra petita i l'aterratge d'un jersei al prestatge d'una botiga és de fins a dos anys. A Loro Piana estimen que més de cent mans poden exercir un paper en la creació d'una peça. Un jersei de caixmir de la marca sol costar a partir de 880 euros, i els dissenys més complexos costen entre 1.750 i 2.650 euros. I a les cabres els torna a créixer el pèl.