Menorca

El darrer pont de la carretera posa en perill la Menorca Talaiòtica

Vuit entitats de l’illa escriuen al Centre del Patrimoni Mundial de la Unesco perquè forci el Consell Insular a complir la condició de tirar a terra el viaducte de Rafal Rubí al qual estava supeditada la declaració

Pont a mig construir que afecta negativament la imatge de les navetes de Rafal Rubí.
Menorca
David Marquès
05/04/2025
4 min
Regala aquest article

PalmaLa caparrudesa política del govern insular del PP posa en perill la declaració de Patrimoni de la Humanitat que la Menorca Talaiòtica ostenta des de fa any i mig. La Unesco en concedí el reconeixement el setembre de 2023 amb un seguit de condicions, entre les quals figurava l’enderrocament de l’estructura metàl·lica del viaducte a mig construir que des de 2014 deslluïa la imatge de les navetes prehistòriques de Rafal Rubí, visibles des de la carretera.

Els enllaços a doble nivell projectats fa 12 anys pel PP al Consell aixecaren una gran polèmica que motivà manifestacions massives i marxes de protesta a la carretera en obres entre Maó i Alaior. Fruit d’aquelles mobilitzacions i del posterior canvi de govern, s’eliminaren els ponts en alguns punts i l’obra que s’havia projectat inicialment com a solució viària a la cruïlla amb Rafal Rubí s’aturà, però avui dia l’estructura continua aixecada. L’esquerra no l’aconseguí enderrocar i ara el PP lluita als despatxos per convèncer la Unesco que l’obra es pot acabar sense fer malbé ni impactar el jaciment veí.

Però la posició dels populars ha tornat a mobilitzar la societat civil. Un grup d’entitats prou representatiu ha escrit al Centre del Patrimoni Mundial de la Unesco perquè hi intervingui i faci complir la condició que va posar al Consell a canvi de la declaració de la Menorca Talaiòtica. El GOB, els col·legis professionals d’arquitectes i arqueòlegs, els Amics del Museu de Menorca, l’Ateneu de Maó, la Federació de Veïns, el Fòrum del Tercer Sector i la secció d’Història i Arqueologia del Consell Científic de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) –organisme adscrit al Consell Insular– s’hi han dirigit per demanar que s’esbuqui el pont i se cerqui una solució alternativa per a l’encreuament viari.

La carta es va trametre el febrer, després que el govern dels populars al Consell de Menorca no donàs resposta a la petició en aquest mateix sentit que havien formulat el setembre de 2024. Els signants troben especialment greu el silenci de l’administració, i més si es té en compte que la majoria de les entitats són també membres del Consell Social que assessora des de fora les actuacions vinculades a la reivindicació del conjunt megalític declarat Patrimoni Mundial.

L’informe Tresserras

El Consell va encarregar fa un any un informe extern per intentar resoldre la controvèrsia i per justificar davant la Unesco que mantenir el pont és compatible amb l’entorn de les navetes prehistòriques incloses en la declaració. L’estudi l’encomanà justament a l’expresident del Consell Internacional de Monuments i Llocs (Icomos) d’Espanya, Jordi Tresserras, el mateix tècnic que va avaluar des d’aquest organisme la candidatura de la Menorca Talaiòtica. En aquell informe que Icomos va fer amb la supervisió de Tresserras, s’advertia que les “obres sense acabar” en aquest tram de la carretera entre Maó i Alaior “afecten el paisatge de les navetes de Rafal Rubí, on “causen un impacte negatiu sobre les vistes”.

L’anterior govern del Consell va voler “mitigar” l’impacte enderrocant el pont que s’havia començat a aixecar, però el retard en posar en marxa la solució va fer que no es mogués ni una sola pedra en vuit anys. Després de recórrer a diferents informes, interns i externs, tramità davant la Comissió de Medi Ambient la construcció d’un nus a nivell per solucionar el canvi de sentit com a alternativa al pont i el seu esbucament. Medi Ambient ho va veure bé perquè suposava “reduir l’impacte global sobre el projecte original”. De fet, va eximir el Consell de sotmetre el projecte a avaluació ambiental. Però ja era l’abril de 2023 i la imminència de les eleccions ho capgirà tot.

A més, el projecte amb la glorieta proposada com a alternativa al viaducte, entre els camins d’Algendar i Rafal Rubí, va ser denunciat per l’Ajuntament d’Alaior, sota govern del PP, per envair el 70% dels entorns de protecció dels jaciments de Biniai i Sant Vicenç d’Alcaidús.

Així que, en tornar el PP al govern del Consell, el primer que va fer va ser donar marxa enrere a la tramitació de l’esbucament del pont i la nova solució viària davant la Comissió de Medi Ambient. Va desistir de continuar amb el procediment i va anunciar que recorreria a “tots els informes que fessin falta” per salvar el viaducte. Tot seguit, va encarregar l’informe a Tresserras.

Abans de l’1 de desembre, el Consell havia d’adreçar un nou informe a Icomos per justificar i explicar les mesures que està prenent per complir el seu mandat. Però el conseller de Cultura, Joan Pons Torres, no ha arribat a convocar els organismes assessors dels quals formen part les entitats que s’oposen a deixar en peus el viaducte.

El silenci del Consell

Tot i les reiterades peticions dels periodistes, el Consell tampoc no ha fet mai públic l’informe ni n’ha desvetlat el contingut. S’ha limitat a dir que mantenir el pont és la millor solució per a la seguretat viària. “I no ho deim nosaltres, sinó els tècnics”, va explicitar el president insular, Adolfo Vilafranca, en el debat de política general de Menorca.

Tot i el silenci del Consell, diverses fonts asseguren que l’informe de Tresserras proposa implantar mesures de mitigació paisatgística que redueixin l’impacte de la carretera damunt del poblat, però les entitats que s’hi continuen oposant recorden que “aquest debat no comença ara, sinó que ja es va plantejar anys enrere” i la solució de posar barreres vegetals ja va ser desestimada.

Mentrestant, el president Vilafranca i els consellers de Cultura, Joan Pons Torres, i Mobilitat, Juan Manuel Delgado, anuncien la imminent presentació del projecte que s’està enllestint amb les propostes per al tram de carretera que afecta Rafal Rubí (del quilòmetre 5,6 al 7,7 de la carretera). Un projecte que, segons ha avançat Pons Torres, “aplica criteris tècnics i té informes de Mobilitat i del Consell Científic de la Menorca Talaiòtica que conclouen que el pont és la solució més segura”. Disposa també del suport de l’enginyer que va fer el polèmic projecte a la general, Rodrigo del Pozo, i del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports a les Balears, que sempre ha sostingut que l’enllaç a doble nivell ofereix un major confort al trànsit i major seguretat als usuaris”.

El conseller i portaveu tira també en cara a l’esquerra que deixàs la carretera aturada durant vuit anys. “Per què ens demanen que tirem a terra el pont de Rafal Rubí quan vostès van tenir vuit anys al davant i no ho van fer?”, els recrimina. Només la Unesco ho pot aturar.

La Mola
Les visites al jaciment, en suspens a l’espera que es resolgui el conflicte

La gestió de les visites turístiques a les navetes d’enterrament de Rafal Rubí està en suspens a l’espera que es resolgui el conflicte. Així ho anuncia l’empresari i historiador Rafel Duran, exregidor de l’Ajuntament de Palma, qui intentà gestionar el jaciment d’acord amb la propietat durant dos anys, a la sortida de la pandèmia, “però no va sortir bé”. “Ara és impossible, així com està l’entorn”, assegura, i atribueix la condició posada per Icomos d’enderrocar el pont a la falsa impressió que va generar als supervisors de la candidatura veure les runes de les obres de la carretera abocades prop del jaciment. “El primer que penses quan ho veus és que la carretera l’afecta, quan no és així”, apunta Duran, qui, com la propietat de la finca, defensa que “la millor opció, per seguretat, és mantenir el pont”. De fet, diu estar “preocupat” pel “perill” de l’actual accés des de Rafal Rubí a la carretera.

La seva intenció és reprendre la gestió del recinte quan s’hagi acabat el viaducte, per així donar rendiment a la inversió que s’ha fet, juntament amb la propietat, per construir-hi un aparcament per a turismes i autobusos. Rafal Rubí està protegit com a Bé d’Interès Cultural (BIC) i va ser inclòs en la relació de la Menorca Talaiòtica, que es va declarar Patrimoni Mundial.

A més de la gestió d’aquest parc arqueològic, Rafel Duran administra diverses societats que fomenten el turisme cultural a Menorca. Entre els recintes que gestiona s’hi troben el de la fortalesa de la Mola, Torralba d’en Salort i Binissuès. La finca veïna de Rafal Rubí Vell és explotada per la família francesa Mortemart com un agroturisme.

stats