Per què les plogudes fortes no omplen els embassaments de Mallorca?

PalmaDurant l'estiu, les Balears han registrat diversos episodis de pluja i tempestes. Xàfecs aïllats, que en poc temps deixaven gran quantitat d'aigua i generaven nombroses incidències. Per què les plogudes d'aquests darrers mesos, incloses la d'aquest setembre, no han tingut efectes als nivells dels embassaments? Aquest dimarts el geògraf Miquel Salamanca compartia una devastadora foto de l'estat del Gorg Blau amb les reserves hídriques al 28,7%.

La resposta a aquesta pregunta és senzilla: perquè la pluja serveixi per emplenar les basses d'aigua no n'hi ha prou que caigui. Ha de caure bé. Salamanca explica que un embassament no necessita tenir una tempesta damunt, necessita una ploguda bona a la capçalera dels torrents que van cap als embassaments. El problema és que els torrents de la Serra, que no són especialment llargs, tenen una àrea molt permeable i molta d'aquesta aigua es filtra i no circula pel torrent, sinó que surt per altres bandes, apunta. "No ha plogut on els embassaments es carreguen. Això no vol dir que no hagin estat unes plogudes beneficioses, sinó que no ha estat general, de les que carreguen les reserves".

Així, tot i que normalment setembre és un mes de plogudes fortes, i el d'aquest any no ha estat l'excepció, les plogudes han estat mal repartides. El que es necessitaria, segons les paraules de Salamanca, és "un temporal de pluja continuada". "Per omplir un embassament no necessites una tongada de tempestes, llevat que justament facin diana on els embassaments es carreguen, aquests s'omplen amb pluges generals, més de tardor o d'hivern", remarca.

Segons les darreres dades del Govern, totes les Illes es troben en un escenari de prealerta per sequera hidrològica (avís groc). Per part seva, Formentera i el Pla de Mallorca es troben en situació d'alerta (avís taronja). En l'escenari de prealerta, els recursos comencen a minvar i és necessari començar a prendre algunes mesures de gestió. En l'escenari d'alerta taronja els recursos comencen a ser escassos i en conseqüència és necessari prendre més mesures de gestió, a més de començar restriccions de consum d'aigua.

De fet, la Mancomunitat del Pla de Mallorca ja ha començat a prendre mesures previstes en el seu Pla d'emergència per sequera. Recentment, la comissió de l'aigua d'aquest organisme supramunicipal es va reunir i va concloure que s'ha de reduir el consum d'aigua un 20% per tal de sortir de la situació actual i, sobretot, evitar empitjorar l'estat dels aqüífers. A Maó, per part seva, l'aigua que abasteix la meitat de la ciutat no és potable. L'Ajuntament ha demanat a la població que no s'utilitzi per beure ni cuinar.

A escala general, per aquestes situacions, les Balears disposen del Pla especial d'actuacions en situació d'alerta i eventual sequera a les Illes Balears. L'objectiu del Pla és garantir el subministrament d'aigua de qualitat a la població i evitar els efectes negatius sobre el medi ambient i l'activitat econòmica davant una possible sequera. Amb aquesta finalitat s'estableixen mesures operatives, de planificació i prevenció, estratègiques i mitigadores per als diferents escenaris, i es detallen les actuacions que s'han de dur a terme i els organismes que les han d'executar.