Els Darrers Dies

PalmaEls dies de Carnaval s’acosten. Després d’un mes de gener amb dies de juny, l’arribada dels Darrers Dies sembla una profecia apocalíptica. Els dies previs a la Quaresma fan referència al final del cicle d’hivern, que culmina amb la celebració de Carnestoltes, un període caracteritzat per la festa, la disbauxa i l’abundància en el menjar i el beure.

Antigament era costum a molts pobles que la gent jove fes berenades a foravila, amenitzades amb balls i jocs. Eren dies de broma i divertiment. En alguns pobles els al·lots i les al·lotes es prenien el capell o el davantal respectivament i l’empenyoraven als cafès o a les botigues. Llavors l’havien de recuperar a canvi de caramels o llepolies. En alguns llocs, es tirava farina o cendra a les cames de les al·lotes. O es fermaven les baules amb cordes durant la nit de manera que al matí no podien obrir la porta.

Gastronòmicament, els Darrers Dies es traduïen en una cuina greixosa en què el saïm, la carn de porc i tots els seus derivats tenien un paper predominant. Ben rellevants eren el brossat, la fava pelada, el bullit d’ossos, la greixonera de peus i careta de porc, les greixoneres dolces de brossat o de patates, les coques de raïssons i les ensaïmades de tallades de sobrassada, botifarró i carabassat. Als balls de màscares s’hi servien orxates de fruites i altres begudes com la gasosa, la magnèsia, el palo o l’anís, entre moltes altres begudes alcohòliques. A Palma era tradicional representar la lluita entre la carn i les privacions quaresmals, de manera que els carnissers i els venedors dels seus derivats s’enfrontaven amb els peixaters i els venedors de verdures, que simbolitzaven l’austeritat. En aquest petit sainet, el carnisser simulava ventar el peixater, rebolcant-se amb ell en terra. Com que la Quaresma no havia començat, el gremi de carnissers era el vencedor. Durant la vigília del Dimecres de Cendra, que era quan començava la Quaresma, es representava la darrera batalla, on els carnissers, finalment, eren derrotats pels peixaters.

A Menorca s’acostuma a anar al camp, on es torren sobrassades, botifarrons i xulla. Les greixoneres de peus de porc, de moniato o brossat, els pastissets i els crespells també formen part de la taula menorquina d’aquest final de cicle.

A Eivissa la cuina d’aquests dies és bastant semblant a la resta d’illes. Els ossos de porc amb col o el bullit, les coques de xulla amb sobrassada i sucre o de raïssons o les truites amb espàrrecs són part del receptari propi del carnaval eivissenc.

Evitar les temptacions

S’havia de consumir tot allò que costaria conservar més enllà de la Quaresma. I també i potser més important encara, s’havien d’evitar les temptacions per no pecar. Costa creure que en èpoques de fam i privacions les famílies consentissin tudar alguns aliments.

Com he esmentat abans, una de les menges més habituals dels Darrers Dies és la coca de tallades. En el cas d’aquesta setmana es tracta, a més, d’una coca d’aprofitament. Era prou habitual que en fer panades, cocarrois o espinagades, si s’acabava el farciment, s’aprofitassin els sobrants de pasta per fer aquestes coques de tallades. No es podia tirar res, així que amb una mica de sobrassada, botifarró i sucre bastava per fer unes postres senzilles i ben saboroses.

A casa meva sempre ha tingut molt d’èxit, ja que gràcies al saïm i el sucre queda cruixent, talment una pasta de fulls. Esper que sigui del vostre gust.