Els darrers pagesos de Magaluf

CalviàQuan es pensa en Magaluf, a ningú li venen al cap ovelles, tractors, cans de bestiar i pagesos. Ans al contrari. La imatge estereotipada de l'epicentre del turisme mallorquí de sol, platja i festa són les discoteques, els bars i els turistes –majoritàriament britànics– fins a les celles d'alcohol pegant tombs per Punta Balena. Una estampa arrodonida per la urbanització salvatge del litoral, on s'amunteguen els hotels. Però dins d'aquesta postal, focalitzada pels mitjans de comunicació durant dècades, s'amaga una ruralitat tan ben conservada com la que es pugui trobar al Pla; un fet desconegut pels milers de visitants que passen cada any per la zona, però també per la immensa majoria de residents a l'illa. Jaume Bonet i Toni Bonafé són els dos darrers pagesos que encara viuen professionalment del camp en aquell redol, i tenen molt clar que ho continuaran fent fins que el cos aguanti.

"El pagès no es retira mai", assegura Bonet, que té 68 anys i en fa una trentena que fa feina a la finca de Can Trujillo, des d'on també es veu Magaluf. Els empresaris britànics d'origen indi David i Simon Reuben –que acumulen 900 hectàrees de Mallorca– són propietaris dels terrenys, que arriben fins al far de Cala Figuera. "Alguna cosa en trauran", diu Bonet, que des de fa vuit anys també gestiona la finca de Son Llebre, davant la urbanització de Son Ferrer, on ara té 280 ovelles pasturant. Bonet també es cuida de la finca de Peguera. Són les vuit i mitja del matí, però el sol ja pega amb força. L'estampa dels animals ajaguts sota l'ombra de les figueres fa oblidar que Punta Balena és a 10 minuts en cotxe.

La proximitat de les terres que cultiva respecte d'una destinació turística li ha provocat alguns maldecaps. En una ocasió, el turisme d'excessos arribà fins a ca seva, a Can Trujillo, que està a vint o trenta minuts caminant des de Punta Balena. "A l'estiu dorm amb la porta oberta i tenc un ca de bestiar", explica. "A les cinc de la matinada va sortir a fora lladrant i em vaig trobar un home de dos metres borratxo que demanava on era Magaluf", relata, però poc després se'n va anar tot sol en la bona direcció. A les cases de Son Llebre, un grupet de joves fa poc es va carregar una porta a cops. "Això, a Lluc, Manacor, Puigpunyent o Peguera no passa", afirma.

Visitant els camps de les cases en runes de Son Massot, que també conrea, Bonet es queixa que els residents passegen els cans sense fermar i assenyala la gran quantitat d'excrements que deixen. El terreny delimita amb el carrer del Greco i l'avinguda Notari Alemany, on hi ha cases i dos grans hotels. Durant la conversa, apareix pel camp un jovenet amb bicicleta i un ca que passa de llarg sense saludar. "Això és seu, no tenen vergonya", critica. D'altra banda, Bonet explica que no fa gaire la Policia Local li va telefonar perquè algunes de les seves ovelles estaven pel mig de la carretera. Un accident de trànsit havia romput la tanca, però els agents no l'havien avisat.

"Faig de pagès des del dia que vaig néixer; sempre he estat al camp", afirma Toni Bonafé, que té 50 anys i es va criar a la possessió de les Planes, separada de Palmanova per l'autopista de Ponent. "Som la tercera generació de pagesos de la família i he continuat amb l'explotació agrària i ramadera de mon pare", comenta, i destaca que ara té 700 ovelles. A la part de Magaluf, gestiona la finca de Cas Saboners, des d'on es poden veure les característiques torres del nucli urbà. Diu que, com Bonet, alguna vegada s'ha trobat a l'entrada de la finca un turista "perdut" que cercava l'hotel a les sis del matí. Bonafé també es cuida de les finques de les Planes i l'Hostalet, que té grans extensions de camp amb ametlers i garrovers entre Son Caliu i Portals Nous. "Les finques no són nostres, les tenim arrendades", apunta, i recorda que abans hi havia una família de pagesos vivint a cada una. "Ara ens cuidam de totes i això diu el que hi ha; l'agricultura ha anat a menys", lamenta, però reivindica que "encara existim".

El sector primari calvianer es caracteritza perquè té cultius de garroves, ametles i guardes d'ovelles. "A les zones de regadiu –que es reguen amb aigua depurada– de Cas Saboners sembram alfals i farratge; Toni i jo feim exactament el mateix que mon pare", diu Bonafé. Els dos pagesos coincideixen que la manca de pluja i la sequera són un gran problema al municipi. "S'han accentuat moltíssim i tenim males collites; et fan perdre la poca il·lusió que queda", lamenta Bonafé, mentre que Bonet diu que "hi ha dies que compraria tota la vall i d'altres que ho regalaria tot". "Durant els anys setanta i vuitanta, i m'atrevesc a dir que en els noranta, Calvià era una zona important de garrova i ametlers", reflexiona Bonafé, que situa la caiguda en picat del sector a principi dels anys 2000. "El canvi climàtic és la punta", afegeix. Per això, Bonafé creu que cal invertir per millorar i ampliar el sistema de regadiu amb aigua de la depuradora de Santa Ponça, perquè fa quaranta anys que no s'ha fet res. "Tota l'aigua que gasten els turistes a l'estiu, la podríem tornar a reinvertir a la terra i, de passada, faríem atractiva la professió a la zona per als nous pagesos, perquè el camp seria més productiu i rendible", proposa.

Respecte del futur de la pagesia al lloc on fan feina, Bonafé no sap si la seva filla de 17 anys o el seu fill de 14 voldran continuar el seu llegat, però creu que "els pagesos no es poden acabar, perquè hem de menjar cada dia". Bonet, que no té fills, és més pessimista. "El futur a Magaluf, però també a molts altres indrets de Mallorca, és que el camp quedi abandonat. El 90% dels pagesos tenim més de 60 anys", assenyala, i aprofita per rebutjar els que critiquen els migrants, perquè, "si no fos per ells, no es menjarien garroves i lletugues; s'han de collir a mà". Assenyala que, sempre que en contracta, s'assegura que tinguin papers.

L'origen de la desfeta del camp a Magaluf

"És un petit miracle que encara existeixin pagesos a Magaluf", afirma el geògraf per la Universitat de les Illes Balears (UIB) i investigador a la Universitat de Santiago de Compostel·la Ismael Yrigoy, que fa sis anys va publicar una tesi sobre la urbanització turística a la Platja de Palma i Magaluf. "A Calvià es varen mantenir els grans latifundis on es feia agricultura de secà fins als anys trenta del segle passat", explica, i afegeix que en els anys cinquanta és quan tot comença a canviar.

Molts inversors compraren les parcel·les de menys valor, o sigui, les que estaven a la platja. Anys més tard, les vengueren a empresaris, com la família Escarrer, i a altres urbanitzadors turístics. Les antigues possessions i les terres més productives, que estaven a l'interior, han sobreviscut al desenvolupament turístic", explica el geògraf. El que queda està molt "tocat" i "envoltat", però des d'un punt de vista agrícola es poden continuar explotant. "Almanco de moment, existeix el potencial per fer agricultura", sospira.