6 de gener
Un any de l’assalt al Capitoli. Sembla lluny, però només fa un any de l’assalt al Capitoli dels Estats Units per part dels partidaris de Donald Trump, que directament els va enviar a evitar que el Congrés ratifiqués l’elecció de Biden com a president dels Estats Units. Les ferides encara estan obertes i el govern nord-americà ha anunciat que commemorarà el dia com un dels més “obscurs” de la seva història.
28 de gener
Decennals de Valls. Després d’haver-les hagut d’ajornar l’any passat, la ciutat de Valls encara confia en poder gaudir enguany de 1es Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, que se celebren cada 10 anys de forma ininterrompuda des de fa dos segles. Fins al 6 de febrer estan previstes activitats de tot tipus, com una trobada castellera amb 82 colles.
30 de gener
Eleccions generals a Portugal. El rebuig dels pressupostos del Partit Comunista i el bloc d’Esquerra va posar fi a sis anys d’estabilitat del govern d’António Costa, que torna a ser el favorit, però la gran incògnita és saber quines coalicions aconseguirà pactar.
1 de febrer
Fira ISE. Primera prova de foc per a Fira de Barcelona. Tot i la baixada d’inscripcions, es manté encara la celebració, fins al dia 4, de la fira Integrated Systems Europe (ISE), dedicada a l’audiovisual i que es va haver de suspendre l’any passat. És una gran trobada tecnològica europea, d’una magnitud similar al Mobile, que fins ara s’havia celebrat a Amsterdam.
4 de febrer
Jocs Olímpics d’Hivern. Si el covid o el boicot diplomàtic no ho impedeixen, Pequín es convertirà en la primera ciutat a celebrar els Jocs d’Estiu (2008) i els d’Hivern, que està previst que durin fins al 20 de febrer. Els Estats Units no hi portaran representació diplomàtica i s’espera que altres països tampoc. Les estrictes mesures sanitàries i el control per evitar protestes centraran l’atenció mundial.
13 de febrer
Eleccions Castella i Lleó. El 13 de febrer se celebren eleccions anticipades a Castella i Lleó, plantejades per Pablo Casado com un pas més en el seu camí cap a la Moncloa. Al juny també es podrien avançar les eleccions a Andalusia per reforçar el relat del PP.
28 de febrer
Mobile World Congress. Fins al 3 de març la gran fira de telefonia mundial ocuparà set pavellons de la Fira de Barcelona i, de moment, tot i la preocupació dels organitzadors, es manté la convocatòria amb la presència d’algunes de les grans firmes del sector, com Samsung o Huawei.
Acaba la moratòria de desnonaments. Fi de la moratòria que atura els desnonaments. La mesura s’ha anat prorrogant des de l’esclat de la pandèmia.
Informe reforma fiscal. Acaba el termini perquè el comitè d’experts per a la reforma del sistema tributari espanyol presenti el seu informe. Es preveu que la reforma, que entre altres coses ha de fixar el tipus mínim de l’impost de societats i altres mesures, es pugui aprovar al llarg del 2022 o a principis del 2023.
17 de març
Segon judici a Quim Torra. L’expresident s’asseurà de nou al banc dels acusats per una segona causa ben similar a la que va provocar la seva inhabilitació ara fa dos anys: negar-se a retirar una pancarta de suport als presos polítics el setembre del 2019. No serà l’únic judici relacionat amb el Procés que se celebrarà aquest any, però sí un dels més simbòlics.
21 de març
Llei de trànsit. Entren en vigor els canvis de la llei estatal de trànsit: s’endureixen les sancions per mirar el mòbil al volant i es prohibeix sobrepassar en 20 km/h la velocitat màxima permesa en avançaments en carreteres.
27 de març
94a edició dels premis Oscar. S’havien de fer el 27 de febrer però s’han ajornat per evitar un mal moment a causa del covid.
10 d'abril
Eleccions presidencials a França. Comença el cicle electoral a França amb la primera volta de les presidencials, que tindran una segona volta, i previsiblement definitiva, el 24 d’abril. Emmanuel Macron opta a un segon mandat i la irrupció d’Éric Zemmour ha polaritzat encara més aquesta campanya. Del 12 al 19 de juny també hi haurà eleccions legislatives, i no és descartable la cohabitació.
10 d'abril
Referèndum revocatori a AMLO. Per primera vegada en la seva història, a Mèxic hi haurà un referèndum per decidir si revoquen el seu president, Andrés Manuel López Obrador.
25 d'abril
COP15 de Kunming. La Xina acull la Conferència de l’ONU sobre Biodiversitat fins al 8 de maig. És la cimera més important dels últims anys en aquesta matèria, ja que hauria de servir per tancar un acord global per protegir els ecosistemes. Un dels objectius principals és fixar un 30% de la superfície terrestre i marina com a àrea protegida. La primera meitat de la cimera es va celebrar de forma virtual el 2021, però la segona setmana tindrà lloc, s’espera, de forma presencial a la ciutat xinesa de Kunming.
16 de maig
Eclipsi total de Lluna. Serà l’esdeveniment astronòmic de l’any, un eclipsi total de Lluna que es podrà veure des d’Europa, Amèrica i Àfrica. També hi haurà un eclipsi parcial de sol el 25 d’octubre.
20 de maig
Centenari Gabriel Ferrater. Enguany es commemoren els 100 anys del naixement i els 50 de la mort de Gabriel Ferrater. També es commemoren enguany, entre d’altres, els centenaris del naixement dels escriptors Joan Fuster (23 de novembre) i Kurt Vonnegut (11 de novembre), del dibuixant de còmic Stan Lee (28 desembre), del fotògraf Francesc Català-Roca (19 de març), del primatòleg Jordi Sabater Pi (2 d’agost) i de l’economista Ramon Trias Fargas (27 de desembre). Aquest any també es commemoren el centenari del descobriment de la tomba de Tutankamon (5 de novembre), els 25 anys de la mort de Lady Di (31 agost) i els 100 de la fundació de l’URSS (30 de desembre).
22 de maig
Final de la Champions femenina. Torí serà l’escenari on el Barça de Jonatan Giráldez pot fer més gran la seva llegenda. L’equip que va aixecar el 2021 el triplet cerca tornar a repetir la gesta.
29 de maig
Eleccions presidencials a Colòmbia. Tres grans aliances polítiques competeixen per la presidència: l’esquerrà Pacte Històric, la Coalició Centre Esperança i el dretà Equip per Colòmbia. El 13 de març s’hauran celebrat les legislatives, que hauran mostrat les forces de cada grup. Encara no se’n coneixen els candidats.
11 de juny
Torna Antònia Font al Primavera. La primera reaparició pública dels mallorquins Antònia Font serà al festival Primavera Sound, que se celebrarà del 2 al 12 de juny a Barcelona enmig del debat sobre la seva continuïtat a la ciutat. La gira dels mallorquins també passarà per València, Inca i el Palau Sant Jordi. Entre els grans reclams del Primavera Sound 2022 hi ha Dua Lipa, Lorde, Gorillaz i Interpol.
16 de juny
Festival Sónar. Després d’haver de suspendre les edicions de 2020 i 2021, torna el Sónar fins al 18 de juny amb la participació, entre d’altres, de C. Tangana (que el 19 de febrer haurà fet un Sant Jordi) , Moderat, The Chemical Brothers i altres.
27 de juny
II Conferència sobre els Oceans. La II Conferència de l’ONU sobre Oceans, ajornada el 2020, és la segona cita mediambiental de l’any, que se celebrarà a Lisboa fins a l’1 de juliol. Organitzada per Kènia i Portugal, vol aconseguir una mena d’Acord de París per protegir els oceans.
29 de juny
Cimera de l’OTAN a Madrid. Nova cimera de l’Aliança Atlàntica per adoptar un nou concepte estratègic sobre seguretat, especialment en relació amb el Sahel i el nord d’Àfrica. També es debatrà la relació de l’OTAN amb la seguretat europea i, precisament, en el marc de la presidència francesa de la UE està previst que França aculli al llarg del primer semestre una cimera específica sobre defensa de la UE.
6 de juliol
Eurocopa femenina. Per primer cop en la història, la selecció espanyola pot seguir les petjades del Barça femení i liderar el futbol europeu. La roja, edificada a partir del talent de l’equip blaugrana, és la principal favorita per endur-se el títol europeu. El campionat, que inicialment s’havia de disputar el juliol del 2021, va ser reprogramat i es disputarà aquest juliol, del 6 al 31, a Anglaterra.
25 de juliol
Referèndum constitucional a Tunísia. Després de la polèmica suspensió del Parlament per part del president Kaïs Saïed, els tunisians hauran d’aprovar ara una nova Constitució i es preveu que al desembre hi pugui haver eleccions legislatives.
2 d'octubre
Eleccions generals al Brasil. Jair Bolsonaro es torna a presentar a president com a candidat del Partit Liberal i Lula da Silva també té previst presentar-s’hi si la justícia no ho torna a impedir.
20 d'octubre
Cimera mundial d’alcaldes C40. Es reuniran a Buenos Aires més de trenta alcaldes de les ciutats més importants del món. Entre els temes a debatre hi ha l’adaptació a la situació postpandèmia i la implementació de l’agenda verda.
30 d'octubre
Cimera del G20. Comença a Bali, Indonèsia, la 17a cimera del G20. El lema és “Recuperar-nos junts, recuperar-nos més forts”.
7 de novembre
COP27 a Egipte. Del 7 al 18 de novembre, el món tindrà una nova oportunitat per tractar de mitigar l'impacte de la crisi climàtica: la cimera anual de l'ONU COP27 tindrà lloc aquest any a Xarm al-Xeikh, a Egipte. Tots els estats s'han compromès a assistir-hi amb nous plans més ambiciosos per retallar les seves emissions.
8 de novembre
Eleccions de mig mandat als EUA. Joe Biden es juga la majoria a la cambra baixa en aquestes eleccions de meitat de mandat, en què es renovaran tots els 435 escons de la cambra baixa i 34 dels 100 escons de la cambra alta. Serà la prova de foc per veure si s’ha aconseguit guanyar el pols al trumpisme.
21 de novembre
Copa del Món de futbol de Qatar. A l’hivern, les lligues d’arreu del món pararan per l’esdeveniment més important del món del futbol. El Mundial es disputarà fins al 18 de desembre a Qatar, enmig de la controvèrsia pels deplorables drets dels treballadors que estan edificant els estadis i les discriminacions a les dones i el col·lectiu LGTBI.
23 de desembre
Serrat baixa de l’escenari. Fi de la gira de comiat de Joan Manuel Serrat en un concert que serà històric i emotiu al Palau Sant Jordi de Barcelona. El cantant ha anunciat que deixa l’escenari però no la música i està preparant nous discos.
31 de desembre
Apagada nuclear a Alemanya. L’últim dia de l’any s’ha de consumar l’apagada nuclear d’Alemanya, que es va comprometre a abandonar totalment aquesta font d’energia a partir de l’any 2023. Una política impulsada per Angela Merkel que topa amb la decisió contrària de França, que aposta per incrementar el consum d’energia nuclear per garantir la seva independència energètica.