La davallada de la natalitat i el covid fan caure les inscripcions a les escoletes de Menorca
Els municipis constaten una baixada d’un 13,2% de les matriculacions d’aquest curs en comparació amb l’anterior
MaóLa crisi del coronavirus s’ha fet notar fins i tot a les escoletes de Menorca, segons es desprèn de les dades d’escolarització de 0 a 3 anys. En concret, aquest curs les matriculacions han davallat un 13,2% respecte del passat, ja que se n’han fet 142 menys (de 1.076 s’ha passat a 934), segons dades de les regidories d’Educació dels municipis de l’illa. Els responsables públics atribueixen la davallada a tres motius: el descens de la natalitat, la por de possibles contagis i les dificultats econòmiques derivades de la pandèmia.
A Ciutadella la davallada s’ha fet notar molt: amb 342 matriculacions, respecte del curs 2019-2020 se n’han fet 55 menys. La regidora d’Educació, Gràcia Mercadal, destaca el paper de la caiguda de la natalitat i del coronavirus en les xifres: “Hi ha hagut menys natalitat en comparació amb cursos anteriors, que s’ha sumat a la por provocada pel covid-19. Cal recordar que l’inici del curs va coincidir amb la situació més crítica que ha viscut la ciutat pel que fa a contagis”.
La regidora d’Educació a Ciutadella hi afegeix un altre factor : “Moltes famílies han quedat sense feina o afectades per Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació. Per tant, han quedat sense ingressos i, alhora, amb més disponibilitat per quedar amb els fills”.
El regidor d’Educació de l’Ajuntament de Maó, Toni Carrillos, explica que a la ciutat s’hi han matriculat 320 infants, 15 menys que el curs anterior, però afirma que hi ha moltes famílies que s’estan tornant a interessar per les escoletes. “No som un dels municipis més afectats, tot i que ens han comunicat baixes que responen a la situació econòmica dels nuclis familiars, i també a la por de contagiar-se”, assegura. “De tota manera -afegeix-, cada cop són més els que pregunten per tornar a matricular els seus fills”.
Al Mercadal s’han fet 33 matriculacions i se n’han perdut 36, més de la meitat, respecte del curs passat. És el municipi menorquí on més han davallat les matriculacions. El descens s’explica, principalment, per la caiguda de la natalitat: “Hem notat que aquest any hi ha hagut menys naixements; de fet, com a conseqüència del pas de molts infants de P2 a P3, ens hem vist obligats a crear tres grups de P3”.
La directora de l’escoleta del Mercadal, Lumi Pons Burillo, corrobora la versió del Consistori: “Venim de dos anys amb unes xifres d’escolarització a les quals no estàvem acostumats, amb més de cinquanta infants, però si analitzam l’històric veim clarament com allò normal és iniciar el curs amb una trentena”. L’escoleta mercadalenca ofereix tres possibilitats d’ingrés: el setembre, el gener i el març, un detall que relativitza les xifres globals, segons Pons Burillo: “Esperam altes al gener i també al març. Possiblement, quan en facem el balanç general, gairebé arribarem a les de l’any passat”.
Pel que fa a la incidència del coronavirus en la decisió de les famílies de no matricular els seus fills, la directora de l’escoleta destaca que només se n’han detectat dos casos: “Som un poble petit i aquestes qüestions transcendeixen, són nuclis familiars preocupats pels contagis, sense feina i amb disponibilitat de tenir els infants a casa. És una decisió respectable”, afirma.
L’altre municipi de la zona centre, es Migjorn, ha registrat 15 matriculacions, vuit menys que el curs 2019-2020. La batlessa del poble, Antònia Camps, descarta que el covid-19 hagi causat la davallada: “No podem atribuir-la al coronavirus, tenim un miler d’habitants i aquí depenem de la natalitat, que ha estat més baixa que els anys anteriors. Si féssim una comparativa entre natalitat i inscripcions veuríem que el que ens ha passat aquest curs és lògic i normal”.
A Alaior s’hi han escolaritzat 77 infants, 20 menys que els 57 que ho varen fer l’any passat. El batle, José Luis Benejam, considera que les dificultats econòmiques i la por de contagiar-se hi han jugat un paper fonamental: “Sabem que moltes famílies tenen menys recursos perquè han quedat sense feina, així com altres que no acaben de refiar-se de les mesures de seguretat sanitàries”.
En la mateixa línia d’Alaior trobam els municipis de Sant Lluís, on s’han fet 46 matriculacions, 23 menys que el curs passat, o es Castell i Ferreries, que, amb 40 i 61 escolaritzacions, respectivament, registren un descens de 17 infants.
Més ajudes per a la gratuïtat 0-3
El conseller insular d’Educació, Miquel Àngel Maria, valora el descens de l’escolarització 0-3 amb prudència i amb l’esperit de remuntar les dades a principi del 2021: “A Menorca estam acostumats a aquestes oscil·lacions; de fet, les relativitzam perquè cada mes de gener la tendència és un increment de les matriculacions i, per tant, pensam que si mantenim les bones dades sanitàries, les famílies s’animaran i perdran la por davant hipotètics contagis”. D’altra banda, admet que “era de preveure” i que el permanent contacte amb centres educatius i ajuntaments “ha facilitat la detecció de la problemàtica”.
I és que aquesta por de veure com l’infant pot contreure el coronavirus i les dificultats econòmiques derivades de la pandèmia són també per a Maria els aspectes que clarament influeixen en la davallada. De tota manera, el titular menorquí d’Educació admet que no és el millor escenari per a aquests equipaments: “Les escoletes no són una guarderia, és a dir, espais on els pares deixen els seus fills per anar a fer feina, sinó que són espais de conciliació, però el més important és l’educació i renunciar a això per raons econòmiques és negatiu per a l’etapa primerenca”.
Per aquest motiu, el conseller remarca l’estratègia que des de fa anys es promou al Consell de Menorca: “Treballam amb la gratuïtat total, però calen més recursos econòmics per part del Govern balear, ja que des del Consell i els ajuntaments s’està fent tot el possible”. En aquest sentit, Miquel Àngel Maria recorda que “és una etapa no gratuïta i, malgrat les ajudes de les institucions, les famílies han d’assumir un import prou important. Per tant, encara són insuficients, i en un moment de dificultats econòmiques o d’incertesa laboral aposten per altres alternatives”. Maria insta l’Executiu autonòmic a lluitar per un avenç en el sector educatiu: “La despesa de les famílies ha de ser inferior i les administracions han de treballar en la gratuïtat total com fa uns anys va succeir amb el segon cicle d’Educació Primària, que no era obligatori, i la Conselleria ho va assumir i l’integrà perfectament dins l’oferta pública general”.