Més pràctiques de risc i preus més baixos: així ha afectat el covid-19 a la prostitució a Palma

PalmaLa regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBI de Palma, Sonia Vivas, ha presentat aquest dilluns les dades de l'any 2020 de la Xarxa d'Atenció a Persones en Situació de Prostitució (Xadpep), que integren les entitats Casal Petit, Creu Roja i Metges del Món. Aquestes xifres revelen, entre altres qüestions, que "les situacions de vulnerabilitat i precarietat d'aquestes persones s'ha agreujat", segons la sociòloga de l'Ajuntament de Palma, Lourdes de la Cruz. "La competència i el fet de tenir menys possibilitats de consumir prostitució han fet que les prostitutes hagin davallat els preus i que hi hagi hagut més conductes de risc", ha advertit De la Cruz durant la roda de premsa de presentació.

A més, la situació de pandèmia ha dificultat l'accés i l'atenció a les persones en situació de prostitució, fet va suposar un descens en les usuàries úniques de la Xadpep el 2020, concretament 467 menys que el 2019. Mentre que l'any passat entre Casal Petit, Creu Roja i Metges del Món van atendre 1.286 persones, el 2019 la xifra havia estat de 1.753. La regidora ha puntualitzat que "la majoria de persones en situació de prostitució estan en espais tancats" i que, per això, "les dades d'enguany són de pandèmia: no ha estat una feina que s'hagi pogut fer de manera normalitzada".

Per la seva banda, De la Cruz ha afegit que "si bé no hi ha hagut un augment exponencial d'ateses, sí que ha canviat el tipus de demanda que s'han fet: de tipus sanitari, de suport psicològic i d'àmbit més social". Ara bé, sí que "ha augmentat el percentatge de persones que han rebut atenció de procés, és a dir, atencions seqüenciades en el temps en què s'aborden qüestions que van més enllà de dispensar preservatius i proves".

Les entitats també han percebut un canvi en els perfils de les ateses. Segons la sociòloga de l'Ajuntament, han crescut "les dones trans, els homes cis" i "les persones de major edat", mentre que fins al 2020 el tram més habitual era el d'entre 25 i 45 anys. A banda d'això, la crisi sanitària ha provocat que "s'estengui la prostitució deslocalitzada: abans estaven més ubicades a clubs i ara es fan servir mecanismes que van des de xats de puters, pàgines web, el WhatsApp i serveis amb desplaçament, és a dir, és la persona que va al lloc on es troba el puter".

El perfil

Sigui com sigui, les dades demostren que el 95% dels casos atesos són dones cis i un 87% tenen entre 24 i 54 anys, mentre que el 62% tenen més de 35 anys. Pel que fa a la nacionalitat, destaca el fet que un 56% de les usuàries eren llatinoamericanes i un 20%, africanes. El 2019 van davallar el percentatge de les europees en favor de les llatinomericanes i les africanes, mentre que les asiàtiques es mantenen en un 5%. Quant als entorns en què exerceixen la prostitució, s'ha pogut saber que un 53% ho fan a pisos o cases, un 36% al carrer i un 17% als clubs.

Les dades del 2020 també confirmen que un 53% de les usuàries tenen estudis secundaris i un 34% primaris, i que hi ha una correlació entre major nivell d'estudis i menor probabilitat d'exercir en contexts oberts i major presència en espais tancats. Així, gairebé totes les persones sense estudis o analfabetes exerceixen majoritàriament en entorns de carrer on estan més exposades. Pel que fa a la situació administrativa, el 42% de les persones ateses el 2020 estava en situació irregular i un 5% en tràmits. No obstant això, un 84% tenia targeta sanitària.

D'altra banda, les entitats han pogut saber que un 54% de les persones en situació de prostitució ateses viuen en una habitació llogada i un 20% en un habitatge llogat, però un 11% resideixen en un club i un 5% no disposa de domicili estable. Una dada important és que el 96% disposa d'algun tipus de xarxa personal, en què destaca el vincle amb amistats en un 58% d'ocasions. A més, la majoria –un 60%– tenen responsabilitats familiars o persones a càrrec seu: en un 75% dels casos es fan càrrec d'una o dues persones i el 20% en tenen entre tres i cinc.

Més de 200.000 euros

Així, les entitats han pogut continuar amb la seva tasca durant la pandèmia gràcies a la dotació econòmica de l'Ajuntament de Palma de 242.363 euros, que es reparteixen en 103.665 euros per a Casal Petit, 76.000 per a Creu Roja i 62.698 euros per a Metges del Món. Durant el 2020 van fer 414 visites, de les quals un 87% van ser en contexts tancats. En aquest sentit, en un 97% de les visites van aconseguir localitzar l'espai, però només en un 61% hi van poder accedir.

Arran d'aquestes intervencions s'ha pogut saber que han augmentat exponencialment les peticions d'ajudes econòmiques i d'allotjament, i la distribució d'aliments i productes de primera necessitat. També han crescut les demandes d'assessorament per a tràmits amb estrangeria, serveis socials i d'ocupació. Alhora, s'han intensificat les demandes d'atenció psicològica per ansietat, estrès i insomni entre les usuàries, que en general han incrementat el consum de tòxics.