Pérez de los Cobos es desmarca de l'operació Kitchen tot i supervisar l'ús de fons reservats

MadridDiego Pérez de los Cobos ha tornat aquest dilluns a l'Audiència Nacional, però aquesta vegada no per declarar sobre aspectes vinculats al Procés. Després del cop al seu testimoni que va suposar l'absolució del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, pel referèndum de l'1-O, el coronel de la Guàrdia Civil ha reaparegut per testificar ara sobre l'operació Kitchen, que investiga el presumpte espionatge a l'extresorer del PP Luis Bárcenas amb l'objectiu de robar-li informació comprometedora sobre la cúpula del partit. De los Cobos ha assegurat que no tenia coneixement d'aquestes operacions quan va ser director del gabinet de coordinació i estudis de la secretaria d'estat de Seguretat, sota les ordres de l'investigat Francisco Martínez. L'ex número 2 de Jorge Fernández Díaz, també encausat, va apuntar que De los Cobos era l'encarregat de supervisar i autoritzar l'ús de fons reservats a mans dels cossos policials, però en la seva declaració aquest dilluns ha puntualitzat que no tenia accés als detalls de les operacions, informa Europa Press.

L'ex alt càrrec del ministeri d'Interior no ha pogut donar detalls sobre la investigació, tot i que el jutge Manuel García Castellón va considerar important escoltar el seu testimoni després que Martínez hagués assegurat que De los Cobos era el responsable de la comptabilitat i la destinació dels fons reservats. El magistrat veia convenient corroborar si, a través de De los Cobos, podia confirmar que Martínez sabia que aquests diners servien per pagar a Sergio Ríos, el xòfer de Bárcenas en aquells moments i confident de la Policia Nacional per tirar endavant la Kitchen.

Però el testimoni s'ha limitat a explicar de manera tècnica que la seva funció era observar que concordessin els diners entregats amb la justificació de la despesa que aportava el cos policial sol·licitant, i que no superessin el pressupost anual per a aquestes qüestions: sis milions d'euros. El que la documentació recollida revela és que es van utilitzar un mínim de 53.000 euros, amb pagaments de 2.000 euros mensuals a Ríos, entre d'altres. La manera de gestionar els fons, ha explicat De los Cobos, es basava en una relació de confiança piramidal que s'iniciava a les comissaries de Policia Nacional o comandàncies de la Guàrdia Civil, que expedien rebuts, i culminava a la secretaria d'estat de Seguretat, que donava llum verda al pagament.

Tant Martínez com Fernández Díaz, que van protagonitzar un acarament fa uns dies per exposar les seves versions contradictòries, es van espolsar la culpa adduint que no sabien el detall de les operacions policials i per què se sol·licitaven fons reservats. Siguin investigats o testimonis, molts compareixents recorren a aquest desconeixement i a donar altres noms per espolsar-se responsabilitats. Dos ex secretaris generals de la direcció adjunta operativa de la Policia Nacional ja havien apuntat també cap a De los Cobos quan van comparèixer com a testimonis.

Felipe Lacasa i José Manuel Benavides van assegurar que el coronel havia parlat "d'alguna de les operacions de la Comissaria General d'Informació", per la qual cosa es deduïa que De los Cobos tenia més detalls sobre on anaven a parar els fons reservats que autoritzava. El testimoni, però, ho ha negat, així com haver despatxat amb Fernández Díaz sobre res relacionat amb operatius policials. L'advocat de l'exministre, Jesús Mandri, ha celebrat que l'interrogatori de De los Cobos hagi corroborat la seva versió, que l'ús de fons reservats estava delegat des de feia anys a la secretaria d'estat de Seguretat.

El jutge imputa un exalt càrrec de la Policia Nacional

En la jornada d'aquest dilluns també ha comparegut Jesús Vicente Galán, que va ser cap de la secció de vigilàncies i seguiments de la unitat d'afers interns (UAI) de la Policia Nacional. García Castellón volia que informés sobre la vigilància a les immediacions del domicili de Bárcenas i també de l'estudi de restauració d'art de la seva dona, Rosalía Iglesias. El testimoni ha advertit que dir la veritat -és motiu de delicte no fer-ho- el podia perjudicar i el magistrat ha acordat donar-li la condició d'investigat, fet que permet no declarar o contestar només algunes preguntes.