Un debat entre el tic dels hàbits i el tac de l’economia

PalmaMentre Brusel·les no digui si les agulles del rellotge s’han de moure cap endavant o cap enrere, el debat sobre quin horari s’ha de mantenir, si el d’estiu o el d’hivern, no aturarà. De fet, en arribar el moment d’avançar o retardar el rellotge, defensors i detractors d’un i altre horari treuen els seus arguments, que pengen inamovibles en el temps.

El maig del 2016, l’Ajuntament de Porreres instà el govern central a impulsar un estudi que analitzàs els components socials i laborals i l’assoliment del manteniment de l’horari d’hivern durant tot l’any. El de Porreres fou el primer consistori de les Illes Balears a demanar un debat sobre la qüestió.

Però una iniciativa popular a través de Facebook, promoguda per Miquel Pou amb el lema ‘Illes amb claror’ i amb 8.000 suports per via telemàtica, eixamplà el debat, abans que el Parlament de les Illes hi digués la seva. A l’octubre del 2016, per unanimitat, la cambra autonòmica instava el govern espanyol a mantenir l’horari d’estiu. I es donà el cas que MÉS votà per l’horari estiuenc a Palma i es decantà pel d’hivern el grup municipal de Porreres.

Aleshores, a Balears es començaren a posicionar sectors econòmics, que d’altra banda demanaven mantenir l’horari d’estiu per tal d’afavorir l’activitat turística.

Per als usos educatius, l’horari d’hivern permet que en el període més curt de l’any, pel que fa a Balears, els alumnes entrin a classe amb llum solar, cosa que no passaria si es mantingués l’horari d’estiu. En canvi, per al sector turístic, uns dies d’hivern amb més claror a l’horabaixa serien un incentiu per desestacionalitzar.

La tesi que es millor mantenir l’horari d’hivern és també defensada des de Catalunya per la Iniciativa per a la Reforma Horària al Principat. En encetar-se el debat, el seu portaveu, el diputat de Junts pel Sí Fabián Mohedano, considerava que a Balears el Parlament no havia fet una anàlisi correcta “des del punt de vista cronobiològic” i ho justificava precisament amb el fet que els escolars entrarien a classe amb fosca durant molts dies d’hivern i això repercutiria en el seu rendiment.

La conciliació com a argument

A favor de mantenir l’horari que es fixa aquest cap de setmana hi ha també l’Associació per a la Racionalització dels Horaris Espanyols (Arhoe). El seu president, Jose Luis Casero, recorda que l’excusa de gaudir de més hores de sol al vespre, per afavorir la conciliació familiar, espot aconseguir amb una flexibilització laboral, sense haver de recórrer a la implantació definitiva de l’horari d’estiu. Arhoe demana el retorn al fus horari que li pertoca segons el meridià de Greenwich, que passa per la Península i que donaria una hora més a les Balears respecte de l’horari de Madrid, per exemple.

Sigui com sigui, qui marca les hores en tota aquesta polèmica, que poc o molt ressorgeix cada vegada (dos pics a l’any) que hem de moure les agulles del rellotge, és la Unió Europea. Quan s’ha de dur a terme la reforma horària continua sense un horitzó clar: cal unificar un horari inalterable, el problema és quin s’ha de mantenir i quin provocarà un menor trasbals social en cada país de la Unió Europea.

L’enquesta de la UE que ha revifat el debat

Segons la majoria d’enquestes, l’horari d’estiu és el preferit pels europeus. Una consulta en línia feta des de la UE, que acabà a mitjan mes d’agost, demanava en un 84 % no canviar l’hora a l’hivern. A l’enqüesta de la UE, cinc milions d’europeus estan en contra d’haver de retardar el rellotge aquest cap de setmana. L’elevat pronunciament popular, a favor de gaudir d’uns horabaixes amb més llum durant l’hivern, va motivar que alguns dirigents de la UE avançassin per al 2019 una possible rectificació horària, però al final la decisió pot ser més complexa, en entrar-hi en joc nombrosos factors. En aquest assumpte, el Parlament Europeu haurà de dir la seva i escoltar els estats. Segurament, en el debat, a més del rellotge, es posaran possibles canvis laborals i escolars sobre la taula. Queda clar, però, que tard o d’hora s’haurà d’arribar a una racionalització dels horaris.