Canyamel era un petit nucli amb un torrent que desemboca a la cala, on l’arribada del turisme va ser lenta i tardana. Emperò els darrers 15 anys s’ha construït principalment a l’entorn del camp de Golf (que data de 1988). Mentre el fenomen de les urbanitzacions senceres ja ha anat desapareixent a les Balears, precisament el terme de Capdepera n’ha consentit més d’una com la que il·lustra la imatge. L’ajuntament sempre ha dit que eren sòls urbans antics i que no podia evitar-ho ni fer-hi res, però tots els partits de l’oposició durant els anys de Rafel Fernández (PSOE) com a batle el van considerar responsable d’aquest model. De fet, els regidors de MÉS (avui en dia expulsats)i els del PP feren un pacte per evitar que Fernández continuàs.
Territori
Una dècada de destrucció territorial, a vista d’ocell
De la balearització, que va sacrificar importants zones litorals de les Illes els anys 70, a la destrucció de sòl rústic i alguns punts costaners per fer-hi xalets principalment. Aquest és el resultat de la comparació de les fotografies aèries preses el 2023 amb les de fa poc més d’una dècada. Sense oblidar el port de Ciutadella o l’autopista de Llucmajor-Campos
19/02/2024
5 min
Durant un mes i mig, entre març i maig de 2023, un avió va sobrevolar les Balears i va disparar milers de fotografies –aquesta tasca se sol fer cada tres anys. És un servei periòdic que encarrega l’Institut Cartogràfic de les Illes Balears (ICGIB)i que permet generar un material de qualitat que ofereix una perspectiva a vista d’ocell de la realitat, d’allò que passa damunt el territori.
En el darrer vol, que s’acaba d’incorporar a la plataforma digital oberta al públic que té aquest organisme públic –Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears (IDEIB) (ideib.caib.es/visor)–, 4.461 imatges ofereixen una perspectiva privilegiada que, combinada amb les d’anys anteriors, retraten l’evolució del paisatge illenc. Amb matisos, i amb diferències pròpies de cada illa, les imatges aportades pel vol més recent de l’ICGIB mostren una transformació que no és precisament positiva en termes de paisatge, i que es basa en una creixent ocupació:xalets, parcs fotovoltaics i algunes infraestructures estan destruint el territori, principalment el sòl rústic. De la balearització dels 60 i 70, hem passat a “una ocupació extensiva del terreny rural, que es va conformant com una trama més urbana”, diu el geògraf Mateu Vic. “El camp va perdent el seu contingut rural i va esdevenint un jardinet dels xalets”, afegeix.
La urbanització de Canyamel, una de les darreres de gran format
Si hi ha un protagonista destacat, respecte d’aquells anys quan es feien hotels i urbanitzacions costaneres, són els xalets. Entre 2010 i 2022 s’han construït o ampliat a les Balears més de 4.500 cases de gran format, la majoria d’elles aïllades i en sòl rústic, totes amb piscina, segons les dades que ha elaborat l’ARABalears a partir de les memòries d’entitats com els col·legis d’arquitectes, el Consell Insular de Mallorca, el GOBi Terraferida. Només a Mallorca, entre el 2015 i el 2021 es varen aixecar més d’un miler de nous xalets, segons les dades d’aquest col·lectiu, que també va identificar un consum de territori superior als quatre quilòmetres quadrats. “És una bestiesa territorial que s’ha consentit per part de les diferents forces polítiques. No ens enganyem: durant vuit anys dels darrers deu o dotze on es veu un canvi degradant al sòl rústic, ha governat l’esquerra”, sentencia Mateu Vic.
Una pèrdua patrimonial col·lectiva
“Estam davant un procés de despossessió territorial que hem estudiat i explicat més d’una vegada els qui analitzam les polítiques territorials”, explica el geògraf i membre de la ponència tècnica d’ordenació del territori del Consell de Mallorca, Macià Blázquez. “Som unes illes refugi, on els que tenen molta renda a Europa, que són milers, troben una temperatura millor i una sèrie d’elements molt atractius. Desembarquen i, si troben opcions de comprar i edificar, estan disposats a pagar molt. Això sí, aquesta desfiguració que provoca omplir de xalets el camp és una pèrdua patrimonial col·lectiva, perquè el paisatge és un bé comú”, afirma.
S’han actualitzat 4.461 imatges que permeten comparar l’evolució del territori des de 1956 fins a l’any 2023
De fet, les empreses promotores i constructores han anat escorant-se progressivament cap a l’edificació de luxe al camp i també a prop del litoral. Mentre que els plurifamiliars no han estat els protagonistes de la darrera dècada, el Col·legi d’Aparelladors ha passat de visar, només a Mallorca, 332 projectes de xalet el 2013 a més de 1.100 anuals els darrers anys. Mateu Vic, que va elaborar l’informe sobre l’edificació en rústic de Terraferida, recorda que les mides i el seu impacte visual és enorme. “La superfície mitjana ocupada per cada edificació és de 3.500 m2. Edificis i infraestructures annexes, aparcaments, camins d’accés, solàriums, piscines i tots els consums energètics que això comporta”. En opinió de Blázquez, “el model californià que vàrem anunciar els ecologistes fa dècades ja és aquí. Grans cases i una illa-ciutat, com explica la geògrafa Margalida Mestre”.
Promocions de luxe ‘versus’ estiueig local: Colònia de Sant Pere
La Colònia de Sant Pere és un dels paratges més ben valorats pels mallorquins a l’hora de pensar en un lloc de vacances. Entre d’altres coses, perquè pràcticament no hi ha cap hotel, i es considera un espai familiar d’estiueig. Aquesta autenticitat també ha provocat l’interès d’empreses inversores que han canviat la tradicional edificació familiar i individual per algunes promocions amb desenes de xalets adossats de luxe. Alguna d’elles ha transformat els darrers anys el sòl que hi ha aferrat a la zona rústica d’aquest emblemàtic nucli de població artanenc. La Colònia de Sant Pere s’ha omplert de grues i obres durant la darrera dècada, i s’han consumit una part important dels solars que hi havia disponibles.
Aquesta allau de ciment al camp no només està motivat per estrangers que volen comprar, sinó pel desenvolupament d’un model que ja ve d’enrere, però que la darrera dècada s’ha disparat. “El lloguer vacacional és el producte que suposadament ha socialitzat el turisme, perquè ha permès que famílies amb terres poguessin accedir a rendes altes. Però el resultat el podem veure fent només una passejada”, conclou Macià Blázquez. José García, assessor d’inversions, assegura que “la pujada de preu que ha experimentat el metre quadrat a les Balears ha fet que moltes persones amb recursos hagin cercat altes rendibilitats i ha estat un producte pel qual han apostat sense dubte petits i no tan petits inversors”, explica. A més de la construcció al camp, tots aquells sòls urbans propers a zones de costa també han experimentat una demanda enorme. “Han entrat fons d’inversió i grans capitals, s’han fet urbanitzacions de luxe i, sobretot, s’han edificat solars a zones com Andratx o Calvià a Mallorca, i també a zones costaneres i d’interior d’Eivissa. Els preus de venda poden arribar a superar els 10 milions d’euros i s’ha desenvolupat tot un sector especialitzat. S’han guanyat molts de doblers”, afirma García.
L’enllaç de Son Gabriela, 280 metres d’ample i 5 hectàrees devorades
Un dels llegats més criticats del Pacte al Consell de Mallorca és l’autopista de Llucmajor-Campos, que va defensar personalment l’aleshores president de la institució, Miquel Ensenyat, tot i que el seu partit, MÉS per Mallorca, s’havia significat històricament contra el consum de territori amb l’excusa de millorar el trànsit. Dirigents com Bel Busquets i Antoni Noguera van admetre públicament anys després que havia estat un error comprometre la credibilitat de la formació amb una autopista que permet, en el millor dels casos, guanyar uns minuts de temps respecte de l’anterior via. A la imatge, el macroenllaç de Son Gabriela d’una amplada de 280 metres i 5 hectàrees consumides. Va suposar la destrucció de la cova d’en Verdera.
L’energia ‘neta’ de les plaques
Aquesta eufòria constructiva al camp i als sòls urbans litorals ha coincidit també amb l’eclosió dels parcs solars. Una normativa cada vegada més avantatjosa, la davallada dels costos de les instal·lacions i un camp amb poca rendibilitat han fet que, de nou, fons d’inversió i capital privat omplissin de projectes l’administració autonòmica i el territori de plaques. “El debat sobre si volem o no plaques és pervers. Clar que sí, que tots estam d’acord que és important incrementar el volum de la producció neta, però no a costa d’embrutar el camp, quan hi ha moltes alternatives. Sobretot, perquè això es fa no per reduir el consum de l’energia convencional, sinó per continuar creixent”, afirma Macià Blázquez, qui atén l’ARA Balears precisament quan acaba de sortir d’una reunió de la ponència tècnica d’ordenació del territori del Consell, “on s’ha informat favorablement sobre un projecte de 24 hectàrees de plaques solars, entre Santa Maria i Bunyola”, explica.
Santanyí, rècord de desfiguració del sòl rústic amb xalets
El fenomen dels xalets per vendre i per llogar com habitatges vacacionals ha impactat fortament el sòl rústic de Mallorca i Eivissa. D’entre tots els municipis, destaca Santanyí, feu històric del PP, que ha convertit el seu foravila en una considerable urbanització. La superfície de nova construcció ocupada l’encapçala precisament aquest terme del Migjorn mallorquí, però el segueixen Manacor, Felanitx, Campos, ses Salines i Llucmajor. En la pràctica totalitat d’aquests municipis, les construccions són cases de grans dimensions, amb moltes edificacions complementàries i, per descomptat, piscines i zones ajardinades de gran consum d’aigua. Bona part del sòl rústic està perdent la seva condició d’agrícola i ramadera i esdevé un espai d’oci.
Fa uns dies que Red Eléctrica informava que les Illes han tornat a batre un rècord en generació instantània d’energia elèctrica fotovoltaica. Va ser l’11 de febrer i la contribució de l’energia solar va servir per cobrir el 40% de la demanda total de les Balears. “Sense dubte, és bo que s’incrementi el nombre de plaques solars, però si feim una volta per foravila veurem qui és que paga la factura d’aquesta terrible dependència del creixement del consum energètic any rere any. I tot per un model econòmic que no pensa a llarg termini”, assegura Marc Vic.
Santa eulàlia (Santa Margalida), de la terra a les plaques
El Govern del Pacte va donar suport a un gran nombre de parcs solars, que han permès millorar el percentatge de compliment de l’energia neta que han d’assolir les Illes. Actualment, n’hi ha en tramitació més de 60, amb una ocupació que pot superar les 500 hectàrees. El moviment ecologista i també organitzacions agràries com Unió de Pagesos han repetit que no es pot carregar sobre el camp tota la pressió de l’energia neta, mentre bona part del sòl urbanitzat, polígons i aparcaments, estan sense solaritzar. A la imatge es pot veure com es transforma el territori en el cas de la finca de Santa Eulàlia, al terme de Santa Margalida, molt a prop de Can Picafort. De la terra, a les plaques.
En tot cas, cap debat territorial seria el mateix sense la quantitat i qualitat d’imatges que aporta l’ICGIB, amb revisió i actualització constant. “Els vols periòdics es fan des de 1956, i des d’aquesta data ja hi ha disponibles les imatges. D’aquesta manera, es poden comparar de manera absolutament precisa qualsevol dels punts del territori balear. És un instrument que fa servir l’administració, professionals, estudiosos. En definitiva, és un servei públic que consideram molt necessari, i més encara a un lloc com les nostres illes”, explica el gerent de l’Institut Cartogràfic, Manuel Bennàssar.
El dic de son Blanc, la major transformació litoral a Menorca
El litoral de Menorca va experimentar fa 12 anys la transformació més gran de la seva història recent. Després de gairebé un segle de projectes i iniciatives que volien donar cabuda a embarcacions més grans i evitar que els ferris haguessin d’entrar al tradicional port natural, el projecte del dic de Son Blanc va entrar en funcionament. Els ecologistes en criticaren l’impacte i que allunya els passatgers del centre de Ciutadella. Si bé tenint en compte que fins i tot hi havia hagut un projecte, conegut com el gran port, que es plantejava amb urbanització i camp de golf inclosos, el projecte que finalment es va fer no era ni de molt el més impactant d’una llarga història d’iniciatives per facilitar les maniobres als grans bucs.
De totes les Balears, Menorca és l’illa que ha aconseguit salvar amb molta diferència el seu sòl rústic. Basta sobrevolar l’illa amb el visor fotogràfic o, millor encara, recórrer-la, i es pot comprovar com es manté el caràcter rural, l’activitat al camp, i que no hi ha arribat el ‘xaletisme’ propi de Mallorca i Eivissa. Hi ha un motiu, que recorda el portaveu del GOBMenorca, Miquel Camps:“El Pla Territorial de Menorca (de 2003 i revisat el 2023) fa inedificable el sòl rústic. Podem estar orgullosos com a societat d’aquella norma”, recorda. Sembla que només allà, al rústic menorquí, s’ha complit el que va anunciar l’estiu de 2007 Francesc Antich en la seva presa de possessió, quan va dir que no es consumiria “ni un pam de territori”.
