La decisió de sumar-se al pla pilot lingüístic queda en mans dels equips directius

PalmaLa decisió de proposar el pla pilot de segregació lingüística al claustre i, posteriorment, al consell escolar de cada centre queda sotmesa a la voluntat dels equips directius, que poden no fer-ho. Així ho ha explicat el conseller d'Educació, Antoni Vera, just abans d'entrar a la Mesa Sectorial de l'Ensenyament Públic, on, entre altres temes, en principi s'havia de tractar el desplegament d'aquesta proposta estrella del Govern. Ara bé, la majoria dels sindicats han demanat que es retiràs de l'ordre del dia perquè no se'ls havia remès la documentació amb el mínim de 48 hores que fixa la normativa, i així s'ha fet. Abans d'entrar a la reunió, tots ells han mostrat el seu rebuig a la implantació de la mesura.

"L'equip directiu ho proposa al claustre, que hi ha de donar el vistiplau. I després es duu a debat al consell escolar, en el cas dels centres públics", ha dit el conseller, sobre l'adhesió de les escoles al pla. Als centres concertas, la titularitat qui haurà d'informar al claustre i conselll escolar, però no es votarà en cap dels dos casos. En ser preguntat sobre si l'equip directiu dels públics pot decidir no dur a claustre el pla, ha respost de manera precisa: "Clar, és voluntari. Ningú està obligat a plantejar-ho. Hi ha molts centres que decideixen no sumar-se a plans pilots, que ni tan sols ho proposen. Si hi ha un centre que no ho vol proposar, que no ho faci". Vera, de fet, ha explicat que quan visita centres educatius els diu "us funciona el vostre projecte lingüístic? Doncs continuau endavant. Si el vostre claustre, equip directiu i consell escolar estan d'acord amb el projecte que teniu, manteniu-lo", ha afegit.

Un dels requisits que han de complir els centres per poder-se sumar al pla és disposar de les instal·lacions necessàries, és a dir, suficients. "Evidentment, els centres han de tenir espai. Un centre que no té espai no pot desdoblar ni separar grups. Hi ha centres als quals els ve just desdoblar un quart d'ESO, perquè tenen molts d'itineraris i no tenen espais, especialment als centres concertats petits", ha dit el conseller. Cal tenir present que la majoria de centres públics de les Balears estan a plena capacitat, un fet que ja sobre el paper els impedeix participar en el Pla, tot i que eventualment volguessin. De fet, hi ha centres públics amb ràtios per damunt del que fixa la llei. A més, el ritme de construcció d'infraestructures educatives no ha estat el mateix que el de l'augment de l'alumnat.

Com a mínim, un 20% d'alumnes

El primer esborrany de la resolució del Pla pilot fixa les finalitats, el ritme d'aplicació i els requisits que han de complir els centres per sumar-s'hi, entre altres qüestions. El requisit més important per accedir al pla i, per tant, a la dotació de recursos de personal promesa per la Conselleria d'Educació als participants fa referència a l'alumnat. El nombre mínim d'alumnes participants de les escoles que se sumin al pla serà del 20% dels matriculats als cursos i etapes (Primària/Secundària). Si es tracta d'un grup reduït, serà d'un mínim de cinc alumnes.

El 2024-2025 el Pla s'iniciarà als centres d'Educació Primària que ho sol·licitin, els quals hauran d'oferir Coneixement del Medi i Matemàtiques en català i castellà. El període d'aplicació arribarà al curs 2026-2027. El curs 2025-2026 el pla es començarà als centres d'ESO que ho sol·licitin i durarà fins al curs 2027-2028. La Conselleria remarca que s'ha de garantir que els alumnes que hagin començat el pla hi continuïn, sempre que estudiïn al mateix centre. Una vegada acabin els terminis d'aplicació de la segregació lingüística, se n'avaluaran els resultats per, si cal, fer-hi modificacions o renovar-lo.

Alguns dels documents que hauran d'adjuntar els centres interessats en la sol·licitud de participació són:

• Certificat on consti l'aprovació del claustre dels aspectes educatius de la proposta, en el cas dels centres públics i concertats.

• Certificat d'aprovació del consell escolar del centre per majoria de dos terços de la proposta presentada, en el cas només dels centres públics.

• Una estimació dels alumnes participants.

509 docents desplaçats

D'altra banda, en relació amb la convocatòria de les comissions de servei del curs 2024-2025, el conseller ha lamentat que, avui dia, Balears tingui a un total de 509 docents funcionaris i opositors desplaçats fora de la seva illa de residència. "Hi ha molta gent desplaçada i és un problema molt greu perquè es va fer un pla d'estabilització autonòmicament, sense que, com van fer moltes comunitats, es legislàs o regulàs un pla d'estabilització. Aquí, l'Administració anterior va fer seguidisme del que va marcar Madrid i això ens ha duit a aquesta situació", ha afegit Vera, qui ha acabat les seves declaracions als mitjans demanant "disculpes". "Jo no hi era, m'ho he trobat tot, però deman disculpes als afectats en nom del Govern i de l'Administració", ha conclòs.

La Mesa Sectorial havia de tractar aquest tema, però finalment ha acordat eliminar-lo de l'ordre del dia. La Conselleria d'Educació i Universitats ha comunicat que el debat d'aquest punt i del pla pilot s'ajorna a la setmana vinent. Si bé, ha assenyalat que encara està pendent de confirmar-se la data.