El decreixement ja no és tabú: el malestar ciutadà intensifica el qüestionament del model turístic

PalmaDesprés de rebre 17,8 milions de turistes, les previsions indiquen que el 2024 polvoritzarà tots els rècords d'arribada de turistes a les Illes Balears. Les Illes varen rebre 1,2 milions de visitants de gener a març, un 17% més que l'any passat (200.000 persones més). Però sembla que aquest creixement constant ha trobat un topall: el malestar de bona part dels ciutadans que, malgrat la consciència que l'economia illenca depèn del turisme, percep que els efectes negatius de la massificació passen una factura massa gran a la qualitat de vida dels residents. D'aquesta manera, el debat sobre el decreixement ha deixat de ser tabú i qüestió de minories. El Fòrum de la Societat Civil ha presentat aquest dimecres el document Quin és el turisme que volem?, que recull les propostes d'aquesta plataforma per afrontar el canvi de model turístic. Però, com els seus responsables han indicat, no és un informe tancat i es recolliran propostes d'entitats i ciutadans fins al 26 de juny, dia que culminarà el I Congrés de Turisme Sostenible de la Societat Civil.

El primer bloc d'aquest document està dedicat precisament al decreixement de places turístiques, amb iniciatives com la reconversió d'hotels obsolets en habitatges de protecció oficial, per exemple. També fa referència a la necessitat de posar en marxa un pla per desconstruir la costa per adaptar-la a les conseqüències del canvi climàtic. El Fòrum també planteja que cal enderrocar establiments turístics obsolets, una mesura que esponjaria l'alta densitat d'algunes zones turístiques.

Segons assenyala l'informe, els impactes del creixement turístic sense límits "han creat una sensació molt extensa dins la societat que el model turístic actual té un problema que cal solucionar". També fa referència al fet que la massificació provoca "canvis permanents en els estils de vida, el benestar social i l'accés als serveis i béns comuns". De fet, el Fòrum també proposa establir un índex de saturació, el qual podria començar "sobre la base del nombre de turistes per habitant" i amb la definició d'una capacitat de càrrega que "limiti el nombre de turistes que venen en avió o en vaixell".

La limitació de vehicles a Formentera és un model a seguir segons el Fòrum, que també reclama que sigui la comunitat autònoma l'encarregada de gestionar els seus ports i aeroports. En l'apartat de transport, es remarca la necessitat de "limitar i taxar les entrades, estades i desplaçaments de vaixells i jets privats", així com de reduir de manera progressiva "el trànsit dels megacreuers". Com a xifra límit, el document marca un màxim de 4.000 creueristes al dia a Palma, uns turistes que també haurien de pagar un impost de turisme sostenible més alt. A més, s'aposta per aplicar mesures per "limitar l'excés d'embarcacions al litoral de les Illes els mesos d'estiu".

A l'informe s'inclou una mesura que ha generat polèmica des que es va plantejar la legislatura passada: la limitació de la compra d'habitatges a les Balears per part d'estrangers no residents a les Illes. I també s'aposta per recuperar el sòl rústic i per prohibir-hi la construcció d'habitatges. D'altra banda, el Fòrum també recorda que cal limitar els usos i les activitats recreatives a les zones protegides.

I això només pel que fa a les mesures que impliquen un decreixement, perquè el document també inclou propostes pern diversificar l'economia; minvar la precarietat laboral iaugmentar salaris i el benestar social; per facilitar l'accés a l'habitatge; i perquè els ciutadans puguin participar del debat amb les institucions sobre la redefinició del model turístic.

Prohens: "Les Balears han arribat al límit"

De fet, la presidenta del Govern, Marga Prohens, s'ha mostrat aquesta setmana més contundent que en altres ocasions i ha manifestat que "les Balears han arribat al límit. No es pot crèixer més". Ara bé, el gir de guió que està protagonitzant el Govern no inclou en cap cas el concepte de 'decreixement' i gira entorn de les idees de 'gestionar', 'limitar' i 'contenir'. la presidenta ha defensat que els límits són "necessaris, no només per preservar el model, l'activitat econòmica i el destí, sinó per fer-ho compatible amb la vida dels residents". La cap de l'Executiu va reaccionar d'aquesta manera a les mobilitzacions que es preparen a les Balears per protestar per la massificació turística i la saturació a municipis com Sóller, on els veïnats han reclamat a l'Ajuntament la limitació de l'entrada de vehicles. Un centenar de veïnats es varen reunir el passat dimarts amb el batle, Miquel Nadal, i dos regidors, Carlos Dardes i Pep Porcel, als quals varen traslladar la indignació pel col·lapse al municipi.

La mateixa Prohens va signar una declaració de la Fundació Impulsa per impulsar la productivitat a les Illes com a mesura per gestionar la massificació. Però cal tenir present que la noció de la baixa productivitat de les Balears no és compartida per tots els experts i que  economistes Ferran Navinés, Carles Manera i José-Pérez Montiel plantegen precisament el contrari, que la productivitat a les Illes és alta i que estam en un moment en el qual es pot plantejar tenir salaris més elevats.

La mobilització escalfa motors

Amb aquest panorama, a plataforma Menys Turisme, més Vida ha convocat una assemblea per establir accions com a protesta contra la massificació turística a Mallorca. Entitats ecologistes, socials, veïnals i cíviques es reuniran divendres 17 de maig a les 18.30 h a l'IES Sineu per analitzar quines accions es poden dur a terme en defensa del decreixement. "Després de la mobilització a les Canàries, on la gent va sortir al carrer contra la massificació, tots rebíem les mateixes demandes, molt explícites. Ens preguntaven: "I aquí quan?", va revelar la presidenta del grup ecologista GOB, Margalida Ramis. Davant aquest interès, la plataforma ha decidit que la trobada de Sineu estigui oberta a qualsevol ciutadà, més enllà de la seva participació en una entitat. 

La mobilització contra la massificació turística no se circumscriu a Mallorca. El GOB Menorca ha convocat també una xerrada i debat a la seva seu (Camí del Castell, 53, Maó) aquest dijous 9 de maig a les 19.30 h. Els organitzadors exposaran un recull de dades i propostes per fer front a aspectes tan crucials com la massificació turística, l'accés a l'habitatge, la gestió de l'aigua i la diversificació econòmica. Segons l'organització ecologista, les institucions públiques "intenten evitar afrontar la problemàtica de la massificació turística i les seves conseqüències argumentant que calen més estudis", mentre que els portaveus del sector turístic "adopten posicions negacionistes d'uns problemes que ja són més que evidents". Per al GOB, "la sensació de saturació turística creix entre la població menorquina i ningú no fa res per evitar que cada any augmenti". I aclareixen que "el debat no és turisme sí o no", perquè, "de fet, aquest és el marc on intenten dur la discussió els que no volen fer res per evitar la massificació".