Decréixer o només limitar, el debat que la societat balear ja té damunt la taula

PalmaL’any 1955 arribaren a les Balears 188.000 turistes. Només cinc anys després, el 1960, la xifra ja s’havia més que duplicat i els visitants eren 400.000. Aquesta dinàmica de creixements amb percentatges espectaculars varen ser l’enveja d’altres economies, i dibuixaren una idea que semblava impossible de rebatre:el turisme fa créixer l’economia, l’ocupació, i encamina la societat cap a un major benestar. Més de sis dècades després d’aquell entusiasme, les Balears reben avui 18 milions de turistes a l’any, l’habitatge ha esdevingut inassequible i una part important de la població ha de fer dues feines per omplir la cistella de la compra.

El consens sobre suportar les ‘molèsties’ que provoca el turisme massiu a un territori petit a canvi d’assegurar uns ingressos i una prosperitat s’ha trencat, almenys en part. La crítica és dura, ja ha arribat al carrer, i no només prové del sector ambiental, el primer que va alçar la veu. Ara toca demanar-se si és possible fer-ho d’una altra manera, si la societat balear està preparada per posar límits de veritat i, fins i tot, per decréixer després d’un boom que dura prop de 70 anys. I si hi ha la més petita esperança que serà possible tornar a comprar un pis o a viure sense fer coes permanents, que al final és el que vol saber una part important de la població.

Ja no hi ha por de parlar de la saturació i de la necessitat de posar ordre a un sistema que ara mateix mostra símptomes d’esgotament. I això és relativament nou perquè fins fa dos dies qüestionar el turisme era tabú. El mateix sector hoteler parla de mesures per limitar-lo: “Estam davant d’un problema estructural que no té fàcil solució i ens afecta com a ciutadans i empresaris, i suposa una gran pèrdua de competitivitat. No hi ha habitatge per a les forces de seguretat, sanitaris, educadors, ni, per descomptat, per als residents, ni treballadors. I també tenim un problema amb la mobilitat”, afirma una directiva de la Federació Hotelera de Mallorca.

Per on començar?

Ara mateix hi ha acord sobre la necessitat de posar límits i, encara que de manera molt menor, sobre la de decréixer. Però on i com?La primera resposta que li surt al doctor en Geografia Ivan Murray és “aviat”, i tot seguit recorda que ara mateix les Balears consumeixen els recursos naturals equivalents “a setze arxipèlags com aquest” per mantenir l’actual model econòmic. El fet és que el debat sobre els excessos i la massificació no és tan nou. “El 2016 ja hi havia un important esgotament ciutadà i el tema número u era la massificació i l’accés a l’habitatge. Tot plegat va ser el debat previ a la llei de turisme que es va fer el 2017”, recorda el professor de Filosofia de la UIB Xim Valdivielso.

Allò que havia passat és que al turisme hoteler s’hi havia incorporat exponencialment el lloguer turístic. En el període 2015-2022 es van crear fins a 114.902 places turístiques, 81% de vacacionals i 19% d’hoteleres. L’habitatge havia passat a ser un bé “per a una part de la societat que de cop esdevé rendista, mentre que una altra part se’n despenja totalment. Aquest tema és clau, perquè esquerda la societat actual”, afirma Valdivielso. Si la pregunta es fa al sector hoteler, la resposta és contundent:“El vacacional ha eliminat molt habitatge del mercat de lloguer, derivant-lo al turístic, amb el doble problema que genera la barreja d’usos turístics i residencials. I això, sense comptar l’oferta de lloguer turístic il·legal, absolutament descontrolada”, conclou la mateixa FEHM.

Si es parla de mesures concretes per al decreixement, la de llevar els habitatges que fan lloguer turístic il·legalment sembla ser la proposta que té més consens. Fins i tot el Govern de Marga Prohens ha insistit en la importància de fer complir la normativa com a primera mesura per abaixar la pressió humana. “No es tracta de cercar culpables, sinó de trobar solucions. Allò que és mesurable no és opinable. Nosaltres fa molts anys que deim que allò que alguns anomenaven economia col·laborativa generaria problemes, no només pel creixement desmesurat i sense planificació, sinó també per, com he dit abans, la barreja d’usos que genera confusió i pics de saturació”, afirma la directiva de la FEHM.

També els sindicats hi estan d’acord: “No hem de tenir por que es compleixi la llei. Per sort, tenim molta més normativa que altres destinacions per controlar l’oferta turística, però no es fa complir. Tindríem més habitatge a preu assequible i, a més, el lloguer turístic és un tipus d’economia que genera poca ocupació a diferència del model hoteler”, admet Sílvia Montejano, secretària general de CCOO a les Balears, per qui “és molt positiu que ens posem a treballar seriosament en un nou model, després de tantes dècades”.

Ara bé, és assumible a curt termini una mesura realment contundent per reduir la capacitat d’allotjament irregular on desenes de milers de turistes fan vacances?“Ho veig molt complicat. Som pessimista, perquè si analitzam el que ha passat els darrers anys és que els governs de dreta i esquerra s’alternen en una certa competència per complaure els empresaris hotelers. I, a més, el fet que una part importat de la societat hagi entrat en el lloguer turístic, total o parcialment, fa difícil que algú es vulgui enfrontar de veres a aquest lobbies, més enllà de les paraules”, afirma Xim Valdivielso.

A la vegada, Ivan Murray creu que “tot i que serà difícil que un Govern com l’actual concreti mesures més enllà d’una cortina de fum a base de paraules i declaracions, com passa, podria succeir que es doni una estranya aliança entre les classes que s’han vist desplaçades de l’habitatge i les elits hoteleres, ambdues assenyalant el lloguer turístic”, afirma Murray. En opinió seva, mentre que uns aspiren a recuperar opcions de tenir un habitatge, “els altres veuen que aquesta realitat els afecta perquè és competència i perquè a sobre ha encarit tant els lloguers que no troben personal. I, per tant, els afecta molt el negoci. Aquesta conjunció, si continua el malestar social com sembla, pot acabar donant resultats”, conclou.

Diversificar encara és possible

Sembla, per tant, que l’oferta il·legal d’allotjament vacacional pot ser el primer dels fronts que pugui atacar el Govern, fruit de la pressió ciutadana i empresarial. Però els experts coincideixen que caldrà anar molt més enllà i que un dels deures pendents de l’economia illenca és diversificar, sobretot perquè el que ha passat ha estat exactament el contrari: “Hem abraçat la turistització total, que ha provocat una veritable ocupació d’espais comuns, una expulsió dels ciutadans i una transformació dels entorns propis”, relata Ivan Murray. Segons la portaveu de CCOO, “s’ha de perdre la por a aquesta dependència tan aclaparadora, fa anys que reclamam més aposta per les tecnologies, o per la indústria de la reparació nàutica i pel coneixement. No té cap sentit que al segle XXItinguem uns treballadors que han de produir en sis o set mesos com a desesperats i després anar a l’atur”, diu Montejano.

Més enllà de reduir la capacitat d’allotjament i començar a apostar per polítiques de diversificació econòmica real, alguns analistes creuen que és important centrar el debat en el veritable sentit del concepte de ‘decreixement’. Per a la professora d’Economia de la UIBCati Torres, “decréixer té una connotació negativa a causa que hem construït un univers d’acord amb el Producte Interior Brut, que no és més que un indicador. Un indicador que no inclou com li van les coses als més desafavorits, ni al medi ambient, i que, de fet, ja està molt qüestionat. Per tant, el primer que hem de tenir clar és que si volem construir un consens sobre un nou model econòmic, aquest no es pot basar només a dividir la renda de tots entre la població”.

En opinió de Torres, “decréixer vol dir reconstruir un model, evidentment que significa reduir algunes activitats que ha quedat clar que no distribueixen bé la riquesa, però des d’una anàlisi global, i incloent sobretot elements com el benestar i la preservació dels recursos naturals. Produir més ja no pot ser l’únic paràmetre, perquè ja veim on ens ha duit”, conclou.

En la mateixa línia, Adrián Almazán, doctor en Filosofia que ha participat aquesta passada setmana en un congrés sobre decreixement a Pontevedra, afirma que “no podem caure en la trampa de pensar que reduir uns quants turistes, o determinada activitat, sigui sinònim de decreixement. Decréixer vol dir repartir millor, organitzar un nou procés per superar un plantejament com l’actual que queda clar que no resol les necessitats d’una part de la població”.

Aquest especialista, autor del llibre Decrecimiento, del qué al cómo opina que “un dels temes que ens havíem plantejat poc com a societat és que hem pensat que superàvem els límits perquè quan no teníem aigua la fabricàvem i així podíem tenir-ne aparentment de manera il·limitada. Però resulta que per fer-la, calia cremar petroli, amb tot el que això suposa. Per tant, no ens hem d’enganar a nosaltres mateixos, i hem d’encetar un debat per veure com feim un model econòmic i social on ni la natura ni les persones hagin de patir per mantenir un suposat ritme, que al final genera un enorme malestar”, conclou.

En la mateixa línia, Cati Torres reivindica que “cal establir una nova escala per mesurar l’economia. No podem conitnuar basant les estadístiques en si puja una determinada producció a una zona, perquè potser això està basat a tallar arbres o fins i tot a fer esclatar una bomba. El que ha de ser el referent és el benestar de les persones, i si determinades activitats el fan minvar, llavors vol dir que no anam bé. En alguns àmbits, parlar de posar primer les persones sona encara estrany, tristament, quan el món és ple d’exemples que posen davant els beneficis de les grans corporacions o els lobbies, i això provoca uns desequilibris terribles”.