Ciutadans demana al Defensor del Poble que recorri contra el Decret de protecció del territori per "inconstitucional"
La formació també ha demanat a l'Ajuntament de Palma el nombre d'expedients urbanístics que es varen presentar dies abans de l'aprovació de la normativa
PalmaEl grup de Ciutadans al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament d'Andratx ha registrat un document dirigit al Defensor del Poble perquè presenti un recurs d'inconstitucionalitat contra el Decret de protecció del territori aprovat pel Govern. La formació diu en un comunicat que interfereix en les competències del Consell i els consistoris i que també vulnera el principi d'autonomia local. El partit taronja també ha demanat a l'Ajuntament de Palma el nombre d'expedients urbanístics que es varen presentar dies abans de l'aprovació de la normativa per saber n'hi va haver un increment considerable.
La portaveu de Ciutadans a la institució insular, Beatriz Camiña, ha dit que "no podem permetre que el Govern utilitzi una qüestió tan greu com la crisi del covid-19 per menystenir el Consell i interferir en les seves competències introduint mesures partidistes que no beneficien ni Mallorca ni els mallorquins".
La portaveu de Ciutadans a l'Ajuntament de Palma, Eva Pomar, ha comentat que el Govern va admetre que es varen filtrar mesures del decret abans de la seva aprovació i que alguns ajuntaments varen registrar una quantitat considerable de projectes urbanístics abans. Pomar vol saber què ha passat al municipi de Palma. El decret desclassifica sis terrenys de Palma, com la finca de Son Puigdorfila Nou, que limita amb la Teulera, el col·legi de San Cayetano i el McDonald’s de Son Rapinya. Al conjunt del municipi la normativa desclassifica 153 hectàrees de sòls urbanitzables i 50 de falsos urbans.
Cal recordar que al conjunt de les Balears es protegeixen de manera temporal aproximadament 400 hectàrees de sòl urbanitzable i 200 ha en els terrenys coneguts com a falsos urbans, o sigui, sòls urbans o urbanitzables no consolidats per la manca de serveis bàsics, com clavegueram o aigua corrent. El decret estableix una moratòria de llicències en aquests terrenys i dona als consells insulars i a l'Ajuntament de Palma fins al 31 de desembre de 2021 perquè els tornin a classificar. Si no ho fan, serà el Govern qui se’n podrà encarregar fins al 31 de desembre de 2022. A més, la normativa protegeix 51.700 hectàrees a Mallorca, que representen el 15% del sòl rústic de tota l'illa.
Ciutadans no és el primer partit que critica el decret perquè El Pi va anunciar que presentaria mocions als ajuntaments on té representació i al pròxim ple del Consell de Mallorca per reclamar que es revoqui la normativa. La formació assegurà que el motiu és que considera que el decret "suposa un fre a la reactivació de l'economia i resta competències als ajuntaments".