El Decret de simplificació permet xalets més grossos en rústic i construir en zones de risc
Les construccions irregulars en sòl rústic protegit només es podran legalitzar si són anteriors a 1991
PalmaTornen els xalets de 1.500 metres cúbics al sòl rústic. El Decret llei de simplificació administrativa que va aprovar el passat divendres el Govern i que entra en vigor aquest dimecres (un dia després de la seva publicació) deroga dos articles clau del Decret llei 9/2020 que va aprovar el Pacte d'esquerres per limitar la construcció en sòl rústic, i que havien fixat la mida màxima de les construccions en 900 metres cúbics. Aquella norma deixava clar que, independentment dels metres quadrats que tingués la propietat en rústic, només era possible arribar a aquest volum.
Sí que, en canvi, amb el nou Decret es manté la limitació del volum de les piscines, que només poden ocupar una superfície màxima de 35 metres quadrats, una mida que es va introduir el 2020 precisament per minimitzar el consum d'aigua davant l'allau de construccions en rústic. El Pacte no va ser capaç de reduir l'edificació en rústic, i, de fet, no va apujar la parcel·la mínima per a la construcció (que és de 14.000 metres quadrats en rústic comú), fet que, amb l'increment d'arribada de capital estranger, va provocar que es batessin any rere any rècords de nous xalets a les Illes.
En tot cas, al màxim que va arribar el Pacte va ser a limitar-ne la dimensió, una regulació que ara queda derogada i que, aleshores, torna a estar en vigor la norma que fixava en 1.500 metres cúbics el volum dels xalets.
Risc d'inundació, incendi o erosió
L'altre article significatiu del Decret 9/2020 que ara ha quedat derogat amb el Decret de simplificació és el que fa referència a la limitació de construccions en zones de risc d'inundació, incendi o erosió. El Decret llei de mesures urgents que entra en vigor aquest dimecres tomba una de les prohibicions més ambicioses que havia aprovat l'esquerra. Des de l'any 2020, quedava prohibit aixecar cap mena de construcció en sòl rústic, fos quin fos el grau de protecció, si la zona es trobava inclosa dins qualsevol de les àrees conegudes com a protecció de riscos. L'article derogat explica literalment que "no es poden ubicar nous habitatges unifamiliars aïllats en els terrenys que estiguin inclosos dins les Àrees de Prevenció de Riscos (APR) d'erosió, esllavissada, incendi i inundació, llevat que estiguin vinculats a explotacions agropecuàries". I en tot cas, aquestes construccions agropecuàries no es podien ubicar dins la zona estrictament de risc.
El Govern de Marga Prohens ha contemplat diferents opcions respecte d'aquesta mesura, ja que alguns tècnics consideraven molt greu permetre, d'una banda, la legalització i, d'altra, les noves construccions en zones on pugui existir un perill d'incendi o d'inundació.
No hi ha cap càlcul oficial de l'impacte d'aquesta derogació, però els experts consideren que estam davant la possibilitat de legalització i, el que és més important, també de la nova edificació de milers de cases sempre que compleixin la resta de paràmetres urbanístics.
Pel que fa a la legalització de les construccions irregulars en les àrees de màxima protecció del sòl rústic, tant les Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI) com les Àrees Rurals d'Interès Paisatgístic (ARIP), tal com ja havia avançat l'ARA Balears, només es podrà dur a terme en aquells casos en el que ja no hi hagi un expedient 'viu' per restablir la legalitat, i només en les edificacions anteriors a 1991 (moment de l'entrada en vigor de la Llei d'Espais Naturals).
