Defensa encara té 3.600 hectàrees en propietat a les Balears

PalmaLes Balears són el cinquè indret de l’Estat on el Ministeri de Defensa té més patrimoni: acumula més de 3.600 hectàrees repartides en 120 immobles, en què s’inclouen des de grans espais naturals fins a petits quarters. La superfície total equival a 4.000 camps de futbol –amb un ús puntual per part dels militars– i només Madrid, Ceuta, Melilla i la Corunya superen l’Arxipèlag en nombre i extensió.

“Amb el final del servei militar obligatori, l’any 2001, arribà el punt d’inflexió”, explica l’investigador d’arquitectura militar, Kiko Grimalt. Després d’anys acumulant aquests immobles per a l’ús militar, Defensa va començar a ‘buidar’ quarters i polvorins –alguns envoltats de grans terrenys–, i deixà milions de metres quadrats en els llimbs quant a la seva propietat. “En finalitzar el servei militar obligatori, algunes de les propietats deixaren de tenir utilitat per a Defensa i començaren subhastar-les o tornar-les als antics propietaris, als quals les havien expropiat”, puntualitza Grimalt. Així, els actuals immobles que té Defensa en propietat no són tots els que ha arribat a acumular, sinó que d’ençà del 2001 s’han anat produït desafectacions. La darrera ha tingut lloc recentment. Es tracta d’un solar edificable, de 2.500 metres quadrats, situat a la zona industrial de Sóller. En aquest cas, la transacció s’ha fet per venda directa, després que el Ministeri posàs el solar a subhasta quatre vegades, sense èxit. La subhasta i –en cas de fracàs– la venda directa, són les dues vies de què disposa l’Administració per desfer-se de les proietats mitjançant l’Instituto de Vivienda, Infraestructura y Equipamiento de la Defensa (INVIED).

Pròximes vendes

Actualment, Defensa no té cap immoble en procés de venda, però sí que té intencions de fer-ho, ja que ha posat 15 propietats –entre solars, terrenys rústics i edificis– a disposició de l’INVIED. Les futures vendes més significatives són l’aeròdrom de Sant Lluís a Menorca; part dels terrenys de prop de 40 hectàrees de la zona de Cap Blanc de Llucmajor; o l’antic quarter de Son Busquets, de més d’11 hectàrees, on s’ha projectat la construcció d’habitatge públic gràcies a un acord amb el Govern balear i l’Ajuntament de Palma. Entre les menys rellevants, es troben solars o camins d’accés a propietats ja alienades.

Només en parcel·les en sòl rústic, l’INVIED disposa de prop de 8 hectàrees, un fet que preocupa ecologistes i alguns partits polítics, que demanen aturar-ne la possible venda i també que Defensa els cedeixi als ajuntaments per a l’ús públic. El Grup d’Ornitologia Balear (GOB), considera que “l’oferta immobiliària de grans espais naturals fins ara ben conservats i amb un important valor ecològic podria tenir greus conseqüències urbanístiques, ambientals, paisatgístiques i socials”, afirma Toni Muñoz, portaveu de l’entitat. Els ecologistes posen d’exemple Cabrera o el cap Pinar (Alcúdia), com a indrets amb protecció natural que encara no s’han venut i on el Govern s’hauria d’avançar a les possibles transaccions. També Unides Podem se sumà a la reivindicació del GOB i demanà a través de les diputades per Balears en el Congrés, Antònia Jover i Lucía Muñoz, que Defensa cedeixi tots els immobles que té en desús.

Les reivindicacions durant els darrers mesos no només han estat en l’àmbit autonòmic, sinó que els mateixos ajuntaments n’han demanat l’ús públic. Calvià aprovà una moció de Més-Podem per tal que Defensa cedís al Ministeri de Transició Ecològica la finca de Rafaubeig per garantir-ne la protecció i l’ús públic. Des de la Conselleria de Medi Ambient (MÉS per Mallorca)també defensen la necessitat que aquests espais siguin oberts: “És evident que hi ha municipis amb concentracions molt denses de població que estan mancades d’espais naturals destinats a esbarjo”, però admeten que “no totes aquestes zones tenen el mateix valor ecològic”, referint-se a les distintes formes de protecció que s’hi podrien aplicar. De moment, però, Defensa no s’ha pronunciat davant cap d’aquestes peticions.

La conservació indirecta

L’ocupació de propietats per part de Defensa té també una altra conseqüència, que se suma a la privació de l’ús públic: la conservació d’espais naturals que si haguessin continuat en mans privades durant el boom de la construcció, s’haurien –molt probablement– urbanitzat. “En el cas que Cabrera no hagués estat en mans dels militars durant tots aquests anys, estaria ple d’hotels o xalets”, assegura Pere Ollers, portaveu d’ARCA, l’associació que vetlla per la conservació del patrimoni. Ollers és escèptic quant a la cessió d’aquests immobles a les administracions insulars o locals per aconseguir-ne la protecció: “Que el patrimoni torni als ajuntaments té un perill, ja que la realitat ens demostra amb molts d’exemples, que llavors no es restaura ni es conserva”, denuncia Ollers. ARCA també recorda que hi ha béns i construccions amb valor històric i arquitectònic que s’han conservat “molt bé” estant en mans privades, ja que “molts estan catalogats i per llei s’han de conservar” . La consellera de Patrimoni, Kika Coll, coincideix que la conservació no depèn exclusivament de la propietat pública: “Si l’immoble cau en mans privades i reviu el patrimoni, benvinguda sigui la iniciativa”, relata. Coll considera que el patrimoni “ha de ser viu i per ser-ho ha de tenir ús”.

Patrimoni en desús

De la totalitat d’immobles de què disposa Defensa, un 10% aproximadament es troba en desús militar, explica el coronel Francisco Campos, del Departament de Patrimoni de la Delegació de Defensa de les Illes. “Alguns s’usen per a altres organismes, com és el cas del quarter de Son Tous a Palma”, segons puntualitza Campos. L’evolució de l’activitat militar repercuteix directament en la dimensió dels exèrcits i “això provoca que necessitin més o menys propietats immobiliàries, per la qual cosa contínuament es troben en procés d’adquirir o cedir aquests tipus de béns, tot i que la tendència a les Illes Balears i també a la resta de l’Estat és d’anar alienant propietats”.