PalmaEl judici contra els investigadors del cas Cursach ha començat aquest dilluns amb la petició d’absolució per part de les defenses. Concretament, els advocats del jutge Manuel Penalva, el fiscal Miguel Ángel Subirán i els quatre agents del Grup de Blanqueig de la Policia Nacional han presentat aquest matí escrits de defensa en què demanen la lliure absolució dels sis acusats i que s'anul·li el judici contra ells per l'ús de proves nul·les.
Aquest dilluns ha arrencat la primera sessió de qüestions prèvies del judici, que es du a terme a l’edifici de la Gerreria de Palma. Ara bé, no es preveu que els acusats declarin fins als dies 22 i 23 de juny. Cal recordar que el Tribunal Superior de Justícia jutja el jutge, el fiscal i els policies per presumptes irregularitats durant la instrucció del cas Cursach i peces derivades.
La defensa de Penalva i Subirán, representada per l'advocat Javier Barinaga, ha basat el seu argumentari en el fet que una de les principals proves de l'acusació és el xat de WhatsApp que tenien els investigadors del cas Cursach, al qual es va tenir accés en la causa després que els policies entregassin els seus mòbils. Barinaga, però, ha negat que l'entrega fos voluntària i ha demanat que aquesta prova es declari nul·la.
El lletrat ha recordat que el Tribunal Constitucional va declarar nul·la la confiscació dels telèfons als periodistes del cas Mòbils i que s'hauria d'aplicar la mateixa mesura en el cas dels agents. Segons ha insistit l'advocat en les onze qüestions prèvies que ha presentat, l'accés als mòbils dels agents suposa una vulneració de diversos drets fonamentals, com ara el dret a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva, a la inviolabilitat de les comunicacions, a un procés amb totes les garanties, a l'assistència lletrada o a la llibertat d'informació.
Jutge i fiscal "predeterminats"
D'altra banda, Barinaga ha plantejat com a qüestió prèvia també la "falta de legitimació del gruix de les acusacions particulars", les quals –ha assegurat– "acusen de fets dels quals no són part". Com a desena qüestió prèvia, el lletrat ha posat damunt la taula la posició que van tenir el jutge Miquel Florit i el fiscal Juan Carrau. Segons el lletrat ambdós van ser "predeterminats per a la causa", la qual cosa vulnera "el dret a un jutge no predeterminat". De fet, ha indicat, tant el fiscal com el jutge es van "autoexcloure" dels fets que s'investigaven, concretament de les filtracions a la premsa de la causa que ells mateixos duien.
Així mateix, l'advocat de la defensa ha destacat també el paper del fiscal Tomás Herranz –que també exercia d'acusació popular contra Bartomeu Cursach i la resta d'acusats en la causa principal– en aquest procés. "No pot ser que sigui el mateix fiscal qui aquí sosté el contrari", ha apuntat Barinaga. Amb tot, el lletrat ha mantingut que no hi ha cap altra opció més que una sentència absolutòria, la nul·litat de la instrucció i que, per tant, no s'arribi a practicar el judici oral.
Per la seva banda, la resta de les defenses del judici s'han adherit a la petició de nul·litat del procediment i, per tant, d'una sentència absolutòria per a tots els acusats. Aquest ha estat el cas, doncs, dels advocats dels quatre policies de Blanqueig processats. Concretament, l'advocat del sotsinspector Miguel Ángel Blanco, Pedro Horrach, ha insistit –de la mateixa manera que la resta de lletrats– que el judici s'hauria d'anul·lar perquè es van fer servir "mitjans de prova nuls per accedir a noves fonts de prova".
Herranz defensa el paper de Carrau
Finalment, el fiscal Herranz ha negat que Carrau estigués adscrit, juntament amb Subirán, en les investigacions dels casos Cursach i ORA, assegurant que "és incert". "Sí que ha intervingut, però no tenia assignada la causa", ha argumentat. Així, abans de concloure la primera sessió del judici, el fiscal ha sol·licitat la declaració com a testimonis de dos agents més.
A continuació, ha fet referència a les presumptes "filtracions", dient que no han estat perseguides. En aquest sentit, ha aportat un informe en què la Policia conclou que "ni tan sols són filtracions o no són imputables" perquè s'han produït una vegada no hi havia secret a la investigació i eren dades conegudes per totes les parts. A més, ha reiterat que "no és cert" que Carrau estigués assignat en la investigació del cas Cursach i ORA, defensant que no estava "en exclusiva" Miguel Ángel Subirán. "Si es pretén dir una altra cosa, s'hauria d'acreditar", ha afegit.
En darrer lloc, el fiscal ha subratllat que Carrau "no és superior jeràrquic" de Subirán i ha titllat de "lamentable" que aquesta afirmació la sostengui una representació d'un acusat que ha estat part del Ministeri Fiscal. Després de la seva intervenció, el tribunal ha conclòs la sessió d'aquest dilluns. Les qüestions prèvies continuaran aquest dimecres, amb les intervencions de les acusacions particulars.
Més de 500 anys de presó en total
Els investigadors s’enfronten als delictes de detenció il·legal, prevaricació, revelació de secrets i obstrucció de la justícia. Per això, el Ministeri Fiscal demana una pena de presó per a Manuel Penalva que ascendeix a 118 anys i per a Miguel Ángel Subirán, un total de 122 anys. Pel que fa als quatre policies nacionals, les penes que demana la Fiscalia sumen més de 340 anys de presó.
Els fets pels quals seuen al banc dels acusats varen ocórrer entre el 2013 i el 2018. El Ministeri Públic considera que aleshores el jutge, el fiscal i els policies varen filtrar informació secreta a la premsa i que varen fer detencions il·legals, algunes de les quals varen acabar amb empresonaments.