Els defensors del tren reclamen valentia

PalmaAlgunes de les entitats que s’han mostrat fins ara a favor d’impulsar el transport en tren reclamen al Govern més valentia a l’hora proposar alternatives al model de mobilitat basat en la construcció de noves carreteres.

Així s’ha expressat el president de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de les Balears, Miquel Àngel Riera, que reivindica el tren com a element unificador de Mallorca. “El traçat que fa 150 anys que es va implantar a la nostra illa per moure mercaderies i que va resultar clau per al nostre desenvolupament ha de servir ara per moure persones, per facilitar la vida als treballadors i les famílies”.

L’associació defensa un traçat que arribi fins a Alcúdia i que des de Manacor pugi fins a Artà i Cala Rajada i davalli cap a Felanitx, Santanyí, Campos, Llucmajor i l’Arenal. Part d’aquest traçat ja existia.

El GOB i Terraferida aposten també per una ampliació significativa del recorregut del tren per donar servei a bona part de la societat.

“Val la pena -explica la portaveu del GOB, Margalida Ramis-, estudiar molt bé les possibles alternatives, encara que siguin recorreguts que no tenen reserva ferroviària. Per ser atractiu, el tren ha de ser eficient amb el temp, i creim que els traçats prevists no són els més eficients”.

Terraferida proposa també una millora del transport públic ferroviari, sobretot a la zona del Llevant de Mallorca. L’entitat recorda que al Pla sectorial de transport en vigor ja hi havia planejades les línies de tren Manacor-Artà i sa Pobla-Alcúdia, però, per ara, han quedat sobre el paper, per això també es demana més ambició a les institucions per afrontar la millora d’aquest servei.

Tren vs carreteres

Segons Terraferida, l’aposta pel tren en contraposició a la construcció de noves carreteres suposaria un estalvi de combustible de 866 milions d’euros i, per al medi ambient, una reducció d’emissions de gairebé 84 mil tones. Tenint en compte que el cost total de les infraestructures ferroviàries està pressupostat en 847,95 milions d’euros, Terraferida conclou que es tractaria d’una inversió molt rendible.

Riera també destaca que no té sentit crear carreteres de tres carrils per arribar a llocs als quals pot arribar el tren amb facilitat. “S’ha d’assumir que el ferrocarril sempre serà deficitari, però el que han de fer els polítics és marcar el límit del dèficit. Hi ha capacitat de finançar, ja que els beneficis generals d’aquest tipus de transport són evidents”.

Terraferida ha denunciat que moltes de les inversions públiques que s’han fet fins ara han estat per posar en marxa més carreteres. En concret, destaca que el Consell de Mallorca ha gastat més de 200 milions d’euros en noves carreteres, autopistes, rondes i rotondes.

El GOB coincideix a destacar que “ara que arribam al final de la legislatura tot són anuncis que no tenen pressupost garantit, en lloc de mesures lògiques, però el que és cert és que no tenim ni un pam més de via ferroviària”, apunta Ramis.

Les tres entitats consultades destaquen que el finançament és clau per poder fer una aposta decidida pel tren, ja que requereix infraestructures molt costoses.

“Si les carreteres repercutissin en els usuaris també semblarien molt cares”, comenta Riera. El traçat ferroviari és una infraestructura que es fa i que queda molts d’anys per poder ser utilitzada, per això es considera una aposta de futur.

Les tres associacions han presentat, o estan preparant, al·legacions al pla de mobilitat del Govern que es tramita al Parlament.

Millorar la connectivitat

A més d’incrementar els quilòmetres de via, els defensors del tren destaquen la necessitat de millorar el servei perquè sigui atractiu per als usuaris.

Riera destaca que ja hi ha pobles que basen part important del seu transport en el tren i les llançadores, és el cas d’Alaró i Marratxí. “Un traçat que recorregués bona part de l’illa es podria anar nodrint de busos llançadores que podrien connectar bona part de les localitats de Mallorca amb aquelles que tenen estació de tren”, comenta Riera.

“A part d’ampliar l’oferta amb més destinacions, és important impulsar dos punts bàsics: la connectivitat i els preus”, assegura Ramis. “És evident que amb trens que passen cada hora és difícil atreure a la gent. En aquests moments les freqüències són acceptables per a les localitats que estan entre Inca i Palma, ja que tenen connexió cada 20 minuts, però els usuaris que són a sa Pobla o Manacor, per exemple, només tenen connexions cada hora”, indica la portaveu del GOB.

El preu també és un punt essencial per als defensors d’aquest transport, ja que consideren que els usuaris habituals tenen tarifes assequibles amb la tarjeta de 40 viatges, però que el preu dels trajectes ocasionals desincentiven l’ús del tren. El bitllet d’anada i tornada entre Inca i Palma costa 6,30 euros, mentre que entre Manacor i Palma són 7,50 euros. Amb un abonament de 40 viatges, que s’ha d’utilitzar en 45 dies, el preu abaixa fins a 83 cèntims per trajecte.