El degà de Filosofia i Lletres, Miguel Deyá, en contra del nou curs sobre memòria democràtica de la UIB

PalmaEl degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB, Miguel Deyá, va votar en contra de de la creació del curs d'Especialista Universitari en Polítiques i Recerca en Justícia de Transició i Memòria Democràtica, segons ha avançat l'ABC i han confirmat fonts de la Universitat de les Illes a l'ARA Balears.

En declaracions a l'ABC, el degà explica que no només es va posicionar en contra dels estudis, sinó que també va demanar el vot negatiu als altres perquè entén que aquests estudis són "una forma d'enginyeria social per decidir des del poder què és la història", argumenta el també professor titular d'Història Moderna de la facultat.

Les raons per oposar-se a la formació en Memòria Democràtica són per "coherència personal, perquè tant la llei [de memòria històrica] com el curs obeeixen a un designi del poder per imposar la lectura concreta d'un fet històric, i perquè tot es redueix al que va passar després del 18 de juliol de 1936, sense analitzar les causes que varen conduir a aquest fet", exposa.

A banda del seu lloc a la Universitat, Deyà va ser –només durant dos mesos– director general d'Educació, Personal Docent, Universitat i Investigació durant el Govern de José Ramón Bauzá. El 2017 va aixecar polèmica quan va requisar una estelada i una pancarta als estudiants de la UIB que es concentraven per mostrar el seu suport al referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya. No només això, sinó que va amenaçar els alumnes del col·lectiu Estudiants en Xarxa de denunciar-los a la Fiscalia per posar a l'edifici Ramon Llull diverses banderes –entre elles, l'estelada– i paperetes l'1-O.

Curs pioner

El curs d'Especialista Universitari en Polítiques i Recerca en Justícia de Transició i Memòria Democràtica és el primer estudi propi i oficial en aquesta matèria a la UIB, que es presentarà aquest dijous. La Universitat disposa d'una subvenció directa de 50.000 euros del Govern balear per engegar-lo.

Aquest títol reconeixerà 36 crèdits europeus per a l'any acadèmic 2020-2021 i tindrà una durada de nou mesos de sessions presencials, des del 29 d'octubre de 2020 fins al 27 de març de 2021, a més de la presentació del treball final els mesos de juny i juliol. La nova titulació cerca donar resposta a una demanda social creixent, "ja que la ciutadania es mostra cada vegada més implicada i participativa en els actes derivats de la promoció de la veritat, la justícia i la reparació", segons explica el Govern en un comunicat.