Manuel Delgado: "La degradació del terra pot complicar la producció d'aliments del futur"

BarcelonaL'ambientòleg Manuel Delgado és el líder del Laboratori de Biodiversitat i Funcionament d'Ecosistemes (BioFunLab) de l'Institut de Recursos Naturals i Agrobiologia de Sevilla (IRNAS-CSIC) i ha estat distingit amb el premi de la Fundació Banc Sabadell a les ciències i l'enginyeria. L'any 2022 l'investigador va publicar el primer atles global del bioma del sòl, una immensa diversitat de microorganismes que viuen a terra i que interaccionen amb el medi ambient.

Bioma del sòl és un concepte encara molt poc conegut tot i la seva rellevància.

— Fins ara, tot allò relacionat amb el sòl se centrava en la producció agrícola i els aliments. És ara que s'està començant a conèixer la conservació del microbioma i és important perquè el 60% de les espècies de plantes, bolets, bacteris, invertebrats o algues verdes que coneixem en depenen directament. En una cullereta de te, ja hi ha més bacteris que habitants a la Terra.

El microbioma evoluciona amb el temps?

— La biodiversitat interacciona amb el clima i les propietats del sòl –com l'acidesa i la salinitat– i genera el microbioma, cosa que dificulta parlar d'un únic microbioma. Quan els ecosistemes neixen són molt canviants. Després entren en un desenvolupament que dura milions d'anys, on canvien les propietats del sòl, el pH i l'acidesa del sòl, i hi entra la matèria orgànica. A partir d'aquí els canvis depenen més de les pertorbacions ambientals, i això fa que el microbioma de Barcelona o el de Sevilla siguin molt diferents, tant per la propietat del sòl com dels nivells de precipitació, per exemple.

Segons l'ONU, un de cada tres sòls al món ja està degradat. Quina implicació té a escala mediambiental?

— Un sòl degradat per activitats intensives com l'agricultura, la mineria i l'activitat urbana proporciona menys quantitat o qualitat de serveis ecosistèmics. Per exemple, menys segrest de carboni. El terra també ens proporciona la fertilitat que ens permet produir aliments en quantitat i de qualitat, i ens filtra l'entrada de patògens amb capacitat d'afectar cultius, animals i persones. Si tenim un sòl de més biodiversitat, serà de més qualitat, i serà més difícil l'entrada de descomponedors oportunistes, que causen malalties.

Per exemple?

— La Phytophthora infestans, que va destruir les plantacions de patates i s'associa a la fam irlandesa del segle XIX, que va causar la mort d'un milió de persones. Ara, aquest gènere també s'amaga darrere la soca i la mort sobtada de l'alzina.

Es pot restaurar un sòl?

— No és senzill perquè coneixem menys de l'1% dels microorganismes que hi viuen. Reconstituir un sòl degradat requeriria que entenguéssim quines són les espècies que hi vivien, com interaccionaven entre elles, en quines condicions ambientals... Per això és tan important que aprenguem a conservar-lo. A més, cal un pla integral que identifiqui quines zones de cada regió són més aptes per a diferents tipus d'ús agrícola. Per exemple, el cultiu de fruiters que requereixen molta aigua en zones molt àrides no té sentit.

És curiós que no se sàpiga gairebé res del que tenim sota els peus.

— Hi ha limitacions tecnològiques. La seqüenciació massiva per identificar organismes a partir de tècniques de biologia molecular encara no és suficient per dir-nos quantes espècies hi ha en una empremta de sòl. A més, cada cop s'ha abandonat més la identificació taxonòmica i els organismes no s'han cultivat al laboratori ni s'han associat a una seqüència concreta, com hem fet amb plantes o animals.

També tenim el hàndicap del canvi climàtic.

— Els processos d'humanització, d'agricultura intensiva, la desforestació, la sequera, els increments de temperatura, d'aridesa i desertificació… Tot això té un impacte brutal en el bioma. A més, en els processos d'urbanització, les zones verdes urbanes tendeixen a tenir microbiomes molt semblants a escala mundial. Un parc a Madrid o a Barcelona, a Londres o Nova York, serà molt semblant i hi acabaran vivint les mateixes espècies.

Com ens afecta la degradació?

— La nostra alimentació depèn del terra. Si està degradat, hi ha un risc més alt d'entrada de fongs alternaris, per exemple, que són molt agressius i afecten la producció de fruites. Això pot complicar en el futur la capacitat de produir aliments i pot encarir el producte.

¿Creu que encara tenim l'oportunitat de protegir el 66% del terra que no està degradat?

— Esclar. Que un sòl estigui degradat no vol dir que no s'hi pugui fer res. Es poden introduir canvis per millorar una mica els serveis ecosistèmics que rebem. Si ha patit una agricultura molt intensiva, pot acollir-ne una de més regenerativa i sostenible amb la rotació. L'únic que no podem recuperar és l'ecosistema que teníem originalment; això ja es va perdre.

Com es poden conservar?

— Amb la generació del coneixement, que és el que intentem fer al laboratori, i identificant els punts calents de biodiversitat de la Terra per prioritzar actuacions. A escala mundial, la major part del sòl no degradat no està protegit. Menys del 20% es troben en parcs naturals i nacionals. Aquests es van crear per protegir plantes o espècies emblemàtiques, com el linx ibèric en el cas de Doñana, però no per protegir la biodiversitat del sòl. Hem d'incorporar aquest concepte per poder conservar aquests recursos per a les generacions futures. A Espanya la zona de més protecció és el nord: Galícia, el País Basc i el nord de Catalunya.

Què s'està fent i què es pot fer?

— A Europa es preparen directives de protecció i conservació d'un 20% del sòl i estan en marxa observatoris de la biodiversitat del sòl. En un futur les administracions haurien de fer servir tota aquesta informació per protegir els sòls. Hem d'intentar naturalitzar les zones agrícoles, però l'aplicació no és senzilla.

¿Hi ha reticències per part del sector agrícola?

— Cada cop n'hi ha més que s'adonen que les seves plantacions es veuen afectades per malalties i plagues més difícils de controlar, sobretot en els cultius intensius.