Vull deixar de fumar: quins fàrmacs em poden ajudar?

BarcelonaCada 31 de desembre, entre els molts propòsits d'any nou que es fan els catalans, n'hi ha un que sempre es repeteix: vull deixar de fumar. Fer-ho, però, no és fàcil i des del 2018 la xifra de fumadors a Catalunya es manté estable, al voltant d'1,5 milions. El tabaquisme és el principal factor de risc del càncer i les malalties cardiovasculars. Cada any hi ha unes 10.000 morts de catalans associades a aquest hàbit addictiu. Combatre'l és, des de fa anys, un dels cavalls de batalla de les autoritats sanitàries i, de fet, el govern espanyol ja ha avançat que vol endurir la llei antitabac aquest any. A banda de la campanya que es fa des de les administracions per reduir-ne la incidència, cada fumador viu la seva pugna personal contra el tabac, i per sortir-se'n primer cal voluntat però també tenir bons aliats. Alguns d'ells els podem trobar a les farmàcies i, des del 2020, n'hi ha uns quants que són finançats per la Seguretat Social: si dius que vols deixar de fumar, el metge de capçalera et pot prescriure tres medicaments que estan parcialment reemborsats. Són el Todacitan, el Recigarum i el Zyntabac.

Hi ha estudis que demostren que els medicaments multipliquen per dos o per tres les probabilitats d'èxit per deixar de fumar. El president del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC), Jordi Casas, assegura que aquests fàrmacs donen "bons resultats". Per Casas, que es financi medicina per deixar de fumar és el "salt més important" que s'ha fet en la lluita contra el tabaquisme a l'Estat, una acció que a parer seu també ajuda a conscienciar la ciutadania. A més, disposar de tractaments com aquests accelera la disminució de la prevalença, que és una de les prioritats de les polítiques de salut pública, afirma el cap de la Unitat de Control del Tabac de l’Institut Català d'Oncologia (ICO), Esteve Fernández. Amb tot, cal demanar visita a l'atenció primària per rebre la prescripció d'un d'aquests tractaments, si bé només se'n pot beneficiar qualsevol fumador que no hagi seguit un altre medicament finançat en l'últim any.

Tractaments disponibles

El Todacitan i el Recigarum es van començar a finançar l'any passat i, des d'aleshores, més de 75.000 catalans han iniciat el tractament amb un dels dos, segons dades de la conselleria de Salut. Tenen la citisina com a principi actiu –la primera matèria que s'utilitza per produir-lo–, una substància d'origen vegetal que s'assembla molt a l'estructura de la nicotina i la desplaça per reduir la síndrome d'abstinència i l'ansietat que se'n deriva. Amb només una capsa es fa el tractament farmacològic complet, que dura 25 dies, i se segueix una pauta decreixent del nombre de dosis, és a dir, els comprimits que cal prendre van disminuint amb el pas de les setmanes.

L'altre fàrmac és el Zyntabac, que es finança des del 2020. El seu principi actiu és el bupropió, que també ajuda a reduir la síndrome d’abstinència i el desig de fumar i no conté nicotina. El tractament complet pot durar fins a 84 dies i les dosis s'incrementen amb el temps: els sis primers dies cal prendre 150 mil·ligrams al dia i, després, la mateixa quantitat dos cops al dia. La seva comercialització es va veure alterada inicialment pels efectes de la pandèmia, ja que només es van dispensar 733 medicaments el primer any, però la xifra va augmentar progressivament fins a superar els 14.000 l'any 2022. Amb l'arribada del Todacitan i el Recigarum, però, aquest fàrmac ha experimentat una davallada i el 2023 se n'ha dispensat menys que l'any del covid.

El 2020 també es va començar a finançar el Champix, que va tenir una acollida més bona que el Zyntabac amb més de 100.000 dispensacions en dos anys. Ara bé, els problemes d'abastiment n'han interromput la distribució, ja que el seu principi actiu, la vareniclina, no "es troba" actualment en el mercat, segons Casas. El president del CCFC ha concretat que, a més, hi ha altres opcions terapèutiques que no les finança la Seguretat Social, però que també serveixen per deixar de fumar, com els xiclets, els pegats, els comprimits i els esprais de nicotina.

Endurir la llei antitabac

La intenció del govern espanyol és aprovar aquest any el pla antitabac, que ha d'endurir la llei del 2010 ampliant els espais lliures de fum i limitant-ne l'accés als vapejadors. Ja fa gairebé tres anys que el projecte està guardat al calaix i ara es vol aconseguir “la primera generació lliure de fum”. Per Fernández, la prohibició del tabac ha d'arribar a més llocs, com les terrasses de bars i restaurants, que veu com la "punta de llança" de la futura reforma per la visibilitat que tindria.

Per tenir una política antitabac de màxims, el cap de la Unitat de Control del Tabac de l'ICO trauria el fum dels espais públics a l'exterior, com parcs, platges, piscines i parades del transport públic. També el prohibiria a tots els equipaments esportius, concerts, centres comercials i mercats populars, i sobretot a les entrades d'hospitals i escoles. "On hi ha restriccions després els infants fumen menys", argumenta Fernández, que també adverteix dels perills de fumar a les portes dels edificis. Segons ha demostrat l'ICO en diversos estudis, els nivells de partícules fines contaminants són els mateixos dins i fora dels edificis quan es fuma a les portes i l'expert defensa que s'hauria de prohibir el tabac a deu metres de qualsevol entrada.

Alteracions immunitàries

La revista Nature ha publicat recentment un estudi que determina que fumar altera el sistema immunitari fins i tot després de deixar-ho: incrementa el risc de desenvolupar malalties, així com de patir més símptomes i complicacions en cas d'emmalaltir. Investigadors de l'Institut Pasteur de París han liderat aquest projecte en què han analitzat l'impacte de 136 factors ambientals en la resposta immunitària del cos humà i han conclòs que el tabaquisme és el que més influeix.

A curt termini, una persona que fuma tindrà quadres més severs quan es posi malalta, els símptomes seran més persistents i tindrà més complicacions, mentre que a llarg termini les alteracions que el tabac provoca a les defenses poden suposar un major risc de contraure al·lèrgies, malalties autoimmunes, com la diabetis i la tiroïditis, i clarament càncer.