“Els petits detalls són importants; el pacient mereix morir com vol”

BarcelonaA Tànit Güell no la van haver de convèncer perquè acceptés ser referent de l'eutanàsia a Girona. Infermera de l'àrea bàsica de Figueres, feia temps que estava atenent pacients en l'últim tram de vida, així que no va dubtar davant de l'oferta, convençuda de la necessitat de la llei. I això que havia entrat a infermeria amb la voluntat de ser llevadora i donar "llum a la vida", una passió transformada ara en "llum a la mort". De fet, continua Güell, la mort forma part de la vida i quan això s'obvia és quan el dolor es multiplica. 

Quan la llei estatal de l'eutanàsia va entrar en vigor, el juny del 2021, el departament de Salut va crear la figura dels referents, sanitaris o treballadors socials que han de fer que el delicat procés sigui el més senzill i humà possible, tant per als professionals com per al mateix malalt que demana la prestació. En aquest camp, Güell té el doble barret: com a referent, i també com a infermera que hi intervé directament. En aquests dos anys ha participat de cinc eutanàsies que han deixat un "impacte emocional molt bonic" en totes les persones involucrades.

Demana decidir morir. "De vegades són els pacients que em diuen que ja no volen viure més en aquestes condicions o altres, i els hi parlo jo de l'eutanàsia", relata Güell, que explica que sempre és molt més "agraït" quan la família està d'acord amb la decisió del malalt. No sempre passa això, segurament perquè preval encara un concepte de l'"amor egoista", que entén que estimar és voler una persona viva a qualsevol preu. I, en realitat, "deixar anar, deixar morir, és un gran acte d'amor", diu.

És el pacient–amb una malaltia incurable i un patiment impossibilitant, però conscient– qui ha de demanar la sol·licitud, però si el professional adverteix un patiment profund l'hi pot plantejar. Des que es fa la petició i es fa l'eutanàsia passen 44 dies –11 menys que la mitjana espanyola–, un termini que per a Güell demostra fins a quin punt la llei és "garantista", ja que obliga a fer que la petició passi per tres filtres abans de la resolució final. Durant aquestes setmanes, els referents fan aquest acompanyament i es converteixen en una mena de "guies de viatges", en paraules de la infermera, perquè resolen dubtes, ajuden a complir amb la burocràcia del procés, expliquen els detalls a sanitaris i, també, a pacients i familiars.

El dia de la prestació

Són moments delicats. El paper de la família és "important" perquè, per una banda, dona certa tranquil·litat al malalt perquè se'n vagi més tranquil i, per l'altra, fa que el dol dels que es queden no sigui tan traumàtic. En aquest punt Güell subratlla que del referent s'espera que sàpiga "escoltar més que parlar" i que exhibeixi "compassió". En tot cas, sempre serà el desig del pacient el que mani, i la família acaba amb la sensació "d'haver ajudat la persona estimada a morir com realment volia morir".

El dia de la prestació de la mort –aquesta és l'expressió que fa servir Güell– també el tria el pacient, així com si es farà a l'hospital, en un sociosanitari o en una casa particular. Hi ha moments per a la preparació, en què es parla de si cal seguir un ritual religiós o laic, quina roba es vol dur, la música que es vol sentir. "Tots els petits detalls són importants perquè el pacient es mereix morir amb el millor tracte, seguint la seva voluntat", assenyala l'experta. 

El tram final, l'eutanàsia en si, només són cinc minuts: primer s'injecta medicació per provocar el coma profund i un anestèsic i, finalment, un bloqueig neuromuscular per provocar la parada respiratòria i cardíaca. "Expliquem que és com si el malalt dormís, sense dolor", relata Güell. Encara que és residual, també es permet el suïcidi assistit, que consisteix a fer que el malalt s'autoadministri el fàrmac bevent o per via endovenosa.

El temps també és clau. Tot i que sempre hi està present un sanitari per garantir que tot el procés es fa correctament i no hi ha patiment, es deixa un "espai d'intimitat" tant abans com després de la injecció. "No retirem tots els dispositius de seguida del cos del malalt per facilitar el comiat", indica Güell.

Objecció per conveniència

Per als metges o infermeres que hi participen també és un dia difícil i especial, perquè la llei de l'eutanàsia és un "canvi de paradigma". Efectivament, la norma trenca amb la tradicional jerarquia que ha regit la sanitat de metge-malalt i, atorga per primer cop al pacient la capacitat (el dret) a decidir el com i el quan vol morir. "Els sanitaris tenim una visió força paternalista, en què nosaltres decidim i el pacient accepta", afirma la infermera. 

Com passa amb l'avortament, amb la introducció de l'eutanàsia com una prestació més de la cartera de serveis, les grans resistències s'han trobat més entre els professionals que no pas en la societat. Com diu Güell, tots els sanitaris surten de la facultat amb el mandat de "curar i salvar vides", així que l'exercici "d'ajudar a morir" és una novetat i a molts els costa. Potser per por o per desconeixement i també "certa mandra", metges i infermeres es declaren objectors, més per "conveniència" que per convicció, afirma.

A punt que la llei de l'eutanàsia compleixi tres anys, Güell sosté que cal donar-li temps abans de fer cap canvi per millorar-la. I apunta que abans caldria que la societat deixi de donar l'esquena a la mort i a l'envelliment. "La mort és un fet natural i l'eutanàsia és avui una nova manera de morir", conclou.