Deixar de pensar només en tu: el propòsit que et pot fer més feliç

Els meus propòsits de Cap d'Any sempre han tingut un element en comú: tots han girat al meu voltant. Alguns anys m'he promès tornar a estudiar francès, que vaig aprendre a la secundària; altres he jurat renunciar a les compres impulsives, i altres (bé, cada any) he dit que aniria a dormir més aviat. L'objectiu, però, sempre ha estat el mateix: convertir-me en una millor versió i més feliç de mi mateixa. Tot i que no hi ha res dolent en buscar la superació personal, els experts afirmen que centrar-nos en les nostres relacions amb les persones que ens envolten pot contribuir de manera efectiva a fer-nos més feliços.

“La nostra societat ha tractat la felicitat a partir d'una recerca molt individualista, amb la idea que és una cosa que fas per a tu mateix, que aconsegueixes per a tu mateix, i que ho fas tot sol”, assegura Stephanie Harrison, fundadora de The New Happy, una plataforma digital que fa servir l'art i la ciència per canviar la nostra manera de pensar sobre la felicitat, i autora de New Happy: Getting Happiness Right Wrong. Tendim a fixar-nos objectius centrats en nosaltres mateixos, diu Harrison, “gairebé traient-los del no-res, pensant: «Bé, això serà el que em farà feliç»”.

En lloc d'això, suggereix fer un gir per “pensar en la felicitat com una cosa que es crea en comunitat i per als altres". Hi ha nombroses investigacions —incloent un dels estudis més llargs sobre la felicitat humana— que demostren que les nostres relacions interpersonals són crucials per al nostre benestar, i ens protegeixen contra la depressió, ens reforça la nostra salut física i fa que les nostres vides siguin més significatives. Ja que penses en els teus objectius per al 2025, hi ha diverses maneres de posar al centre les teves relacions amb els teus amics, familiars i companys de feina.

Com (i a qui) pots ajudar

Emma Seppälä, psicòloga i investigadora científica amb càrrecs acadèmics a Yale i Stanford, resumeix dècades de recerca sobre la felicitat en una frase: “Les persones més felices, que també resulten tenir les vides més llargues i saludables, són les que viuen una vida caracteritzada per la compassió, equilibrada amb l'autocompassió”.

Encara que estar al servei dels altres dona forma al nostre propi benestar, “no vol dir que hagis d'anar a alimentar orfes”, diu Seppälä, que és autora de Sovereign: Reclaim Your Freedom, Energy, i Power in Time of Distraction, Uncertainty and Chaos. "Comença amb alguna cosa petita, simplement fixant-te en les vegades que la gent t'ajuda a tu", diu Harrison; les investigacions han demostrat que quan rebem amor, això ens inspira a ajudar els altres. Para atenció als moments en què les persones es donen suport o aconsellen. Com quan un company de feina col·labora en el projecte d'un col·lega o un veí escombra les fulles d'un altre. "Són petits moments que poden començar a canviar la teva visió del món per recordar que la felicitat no és una cosa que fem sols", explica.

Harrison té un recordatori que es repeteix al seu calendari: “Cada tarda, només diu: «Assegura't d'haver ajudat algú avui»”. Si arriba un moment en què no ho he fet, “sortiré proactivament i trobaré la manera de fer-ho”. Això podria significar trucar a un amic que ho estigui passant malament, explicar una equació matemàtica llarga i complicada al teu fill o enviar una nota d'agraïment a un company de feina.

Al seu últim llibre, Hygge work: Com trobar la felicitat a la feina i a la vida quotidiana, Meik Wiking, director executiu de l'Institut de Recerca de la Felicitat de Copenhaguen, explora el concepte d'arbejdsfællesskab, que en línies generals es tradueix com a “comunitat de treball”. La idea, diu, és que amics o veïns s'uneixin al voltant d'un projecte que seria menys divertit si es fes en solitari. El seu amic, per exemple, va reunir unes quantes famílies per construir un galliner; no només estaven passant temps junts, sinó que també els movia un propòsit col·laboratiu. “Crec que aquesta sensació d'èxit, encara que no sigui el teu galliner, també és útil”, assegura. Gretchen Rubin, autora de The Happiness Project i presentadora del pòdcast Happier, suggereix preguntar al director d'un centre recreatiu local o d'una associació de veïns si hi ha alguna tasca per a la qual necessitin ajuda —sigui organitzar caixes o plantar flors— i després reunir gent de la teva comunitat per dur-la a terme.

Convertir els coneguts en amics

Les investigacions han demostrat que iniciar una conversa amb un desconegut pot augmentar el benestar. Aquestes interaccions poden servir també com a “pràctica” de baix risc si el teu objectiu de Cap d'Any és conèixer gent nova, aconsella Elizabeth Earnshaw, terapeuta de relacions i autora de Til Stress Do Us Part. Quan facis cua al supermercat, parla amb la caixera o algú de la fila. "Tindràs aquests moments en què començaràs a sentir-te bé, i això farà que les interaccions socials una mica més temibles i arriscades et resultin una mica més fàcils”, diu.

Invertir en relacions amb els nostres “llaços febles” —coneguts ocasionals que veiem amb regularitat— també ens pot fer més feliços al conferir-nos un sentiment de pertinença i connexió, diu Harrison. Quan et trobis amb un conegut així, pren nota dels interessos o preocupacions que expressi, fet que pot obrir un terreny comú o fins i tot et poden sorgir maneres d'ajudar-lo, com ara presentar-lo a una altra persona.

Pel que fa als coneguts que t'agradaria convertir en amics, Rubin suggereix canviar el context en què solen interactuar. Si només els veus al parc, convida'ls a fer un cafè. Al demostrar que vols passar temps més enllà de l'àmbit habitual de les seves interaccions, “estàs entrant en una zona més gran d'intimitat”, diu.

Això és especialment pertinent a la feina, on les investigacions suggereixen que tenir un amic ens fa més feliços i productius. "Convida un company amb qui hagis parlat d'una pel·lícula a veure-la després de la feina", exemplifica Rubin. Si treballes a distància part de la setmana, proposa-li anar el mateix dia per sortir junts a dinar.

Un objectiu comunitari

També podries trucar a un germà o germana i “dir-li alguna cosa com ara: «He pensat que no ens veiem prou i m'encantaria aquest any fer el possible per veure't més sovint; podries intentar-ho també amb mi?», diu. En les relacions sentimentals, estableix objectius mutus per a l'any, des de la gestió dels diners fins a com us tracteu l'un a l'altre. Compartir com us agradaria treballar junts, diu Earnshaw, “pot ser realment poderós perquè ajuda que l'altra persona també s'impliqui a l'objectiu comú”.

En general, diu Rubin, “si estàs pensant en com fer servir el teu valuós temps, energia i diners en el nou any, qualsevol cosa que faci les teves relacions més profundes, o ampliar-les, és probablement una cosa que et farà més feliç”.

I com pots mesurar si els teus esforços per buscar la felicitat enfocant-te en altres persones estan donant fruits? "Cerca els moments d'emoció positiva que sorgeixen per a tu: experimentes una sensació de pau, de connexió, d'alegria, de satisfacció?", pregunta Harrison. En última instància, afegeix, "estem intentant crear més moments d'amor".