CiutadellaAquest estiu atípic de 2020 també ens ha servit per descobrir nous restaurants de l’illa, com nous tasts de producte local, i de redescobrir part de les meravelles de la nostra Menorca, que potser feia anys que no havíem visitat.
Diuen que l’estiu és temps de paelles a terrasses amb vistes a la mar, i a Menorca tenim uns quants restaurants que tenen aquestes vistes privilegiades a ports, platges i cales. Un d’aquests és el restaurant El Faro a Cala Torret, a la part de Sant Lluís, Llevant de Menorca, que ha estat un dels grans descobriments aquest estiu, on hem menjat -i us ho ben puc assegurar- la millor paella d’aquest estiu de covid-19.
Van ser uns quants els amics i a la vegada amants de la gastronomia menorquina que em van xerrar de les excel·lències dels arrossos d’aquest restaurant de platja amb una terrassa que dona a la petita i familiar Cala Torret, on, a més a més, té com a atractiu haver recuperat alguns dels plats emblemàtics del recordat Rocamar, el gran temple de la gastronomia de la part de Maó que van regentar i dirigir amb mestria els germans Borràs, i que són encara recordats la seva cuina marinera i uns plats que van crear escola, com les seves albergínies farcides de peix, recuperades pel restaurant El Faro, que les serveix com les elaborava el mestre Josep Borràs, amb el seu arrebossat cruixent per defora i la seva melositat a dins, que ens han transportat a la gran cuina menorquina dels anys 60 i 70.
A més d’aquestes albergínies plenes, hi ha altres plats del Rocamar, com el seu pastís de peix de roca, que es va avançar al ‘pastel de cabracho’ que va popularitzar la nova cuina basca dels Arzak, Subijana... També plats del gran restaurant de Maó, com els calamars plens, les vieires farcides de peix i marisc, el cap-roig a l’espatlla a l’estil Rocamar o el rap amb all cremat del mestre Borràs. També el segell del Rocamar el trobarem als plats de carn amb el filet Insbruck i el Chateaubriand, a més dels humils, però deliciosos, perols de costelles d’anyell al forn, o la seva cuixa de be a la menorquina.
Un producte local que també executen de meravella són els musclos del port de Maó, a la planxa, marinera, al vapor amb salsa maonesa... El Faro els adquireix a les muscleres Gonzàlez, port de Maó km 0, i l’estiu passat en van servir uns 2.000 quilos.
Els arrossos
Però havíem començat a parlar d’arrossos, i és que es mereixen una menció a part i són una bona excusa per anar fins allà a tastar-los. La paella de marisc és de les millors que hem menjat al llarg de molts anys de ser amants confessos dels arrossos i s’ha de dir que ha estat la millor d’aquest estiu. El gra en el seu punt, impregnat dels sabors del marisc que omple el paladar de bones vibracions, que et fan rememorar moments gastronòmics que et porten al súmmum de la cuina de l’arròs i del marisc. També s’ha de tastar la seva paella de senyoret, o paella cega, com es coneix a les Balears, i que res té a envejar als arrossos Perellada de les Set Portes o de les arrosseries de la Barceloneta, on tenen gran fama.
El seu arròs negre també se suma a aquestes recomanacions arrosseres, i a una excel·lent relació qualitat-preu tenim l’arròs caldós de llamàntol, que ha seduït paladars de grans crítics gastronòmics, com el del menorquí d’adopció i una de les deu persones més influents en l’àmbit internacional en el món de la gastronomia, Borja Matoses, mestre i exemple dels que ens dedicam al món de la crítica gastronòmica.
Deixant de banda arrossos i la cuina magistral de l’enyorat Rocamar, destaca també aquesta aclucada d’ull que la carta d’El Faro fa a un dels plats més humils i a la vegada més saborosos de la cuina menorquina: l’oliaigua. Sopa de la pagesia que aquest mes d’agost i a primeries de setembre s’acompanya de figues de cristià, i que agafa el nom d’oliaigua amb figues. Aquest plat humil no és res més que un sofregit de pebres vermells i verds, ceba, alls i tomàtigues, que requereix calma per elaborar-lo, trobar el punt de sal i després s’hi afegeix aigua, però que mai ha d’arribar a bullir, i que es retira del foc just quan comença a fer la sabonera prèvia en arrancar el bull, i que s’acompanya al plat amb sopes torrades de pa, i al costat, per alleugerir la calentor, un plat de figues ben fresques. Al mig de la taula, patates fregides que es van picant també mentre es menja aquest plat d’arqueologia gastronòmica menorquina, que a pocs restaurants de l’illa trobarem.