Del ‘Salvem la Dragonera’ a haver de salvar totes les Illes Balears
L’ecologisme començà defensant indrets molt concrets, però això ha canviat
PalmaLes primeres lluites que l’ecologisme illenc va dur a terme es caracteritzaven per defensar topònims concrets com la Dragonera, el Trenc i Mondragó, acompanyats d’un ‘salvem’. La portaveu del GOB Mallorca, Margalida Ramis, reflexionava sobre aquest fet al documental de Tot Inclòs Danys i conseqüències a les nostres Illes i, a més, afegia que això va anar canviant a mesura que passaven els anys, fins que les entitats conservacionistes varen haver d’adaptar-se als nous contratemps que sorgien per l’efecte d’una economia centrada exclusivament en el turisme de masses. D’aquesta manera, el discurs per salvar un indret concret de les Illes era insuficient i a la més que coneguda urbanització del litoral s’hi sumaven problemàtiques de tota mena.
El ‘Curs d’economia i ecologia política del turisme’, organitzat pel GOB, Alba Sud i La Hidra Cooperativa els darrers dos anys, ha tractat de formular una anàlisi crítica i estratègies d’acció amb la idea de fer front a les múltiples adversitats que han anat afectant les Illes Balears.
Defensa del territori
La construcció d’hotels i apartaments que no atura mai
Després de l’aturada que suposà la crisi econòmica de 2008, el sector de la construcció ha ressorgit amb nous projectes de luxe com Petit Deià, Park Hyatt, a Canyamel, i Badia Sant Pere, al municipi d’Artà. A més d’això, la proliferació d’obres com la caleta de Portals a Calvià i la intenció de nous desenvolupaments urbanístics a la Colònia de Sant Jordi i a Son Bordoi, a Palma, mantenen els ecologistes en guàrdia. De fet, aquest estiu, el GOB presentà la campanya ‘Ara o mai’ per instar el Govern a protegir “el que queda sense destruir a les Illes”.
Biodiversitat
La protecció de la flora i la fauna és més necessària que mai
La conscienciació per protegir la posidònia ha estat una prioritat per part dels moviments socials des de fa molts d’anys, però també per l’actual Conselleria de Medi Ambient, que ha aconseguit impulsar un decret pioner per protegir-la. Així i tot, les crítiques sobre la seva efectivitat han estat moltes, tant per part de la iniciativa SOS Posidònia del GOB com per Terrraferida i els mateixos Agents de Medi Ambient. Pel que fa a la fauna, les iniciatives s’han basat a exigir més vigilància del medi natural, especialment de zones protegides com l’Albufera, que pateix un greu problema d’hipersalinització, i la regulació de la caça d’aus migratòries.
Mobilitat
El canvi de model pareix no arribar a les Illes Balears
L’ampliació de l’autopista Llucmajor-Campos segurament és la impugnació més gran que es fa des dels moviments ecologistes contra l’actual Govern d’esquerres pel seu impacte paisatgístic, però també perquè reprodueix un model de mobilitat que consideren necessari canviara fi d’apostar per una xarxa ferroviària i l’autobús. A més, les múltiples variants, com la de Campanet, Lloseta, Felanitx i Inca, han estat molt criticades, atès que el sòl rústic continua patint.
La plataforma Fins Aquí Hem Arribat, la FAV Palma i Amics de la Terra demanaren aquest estiu al Govern la limitació del nombre de creuers, més informació en relació amb les emissions i els residus d’aquest tipus d’embarcacions quan són al port i que l’Executiu impulsi la creació d’una Zona d’Emissió Controlada de gasos contaminants a la Mediterrània.
Energia i canvi climàtic
L’actual Govern preveu canviar el model, però a costa del rústic
Les entitats ecologistes s’han posicionat en contra de la construcció de parcs fotovoltaics en sòl potencialment agrícola i en zones d’especial interès natural com Santa Cirga i la Marina de Llucmajor. Aposten per canviar el model fòssil amb el tancament de les centrals del Murterar i Maó, i sense destruir més sòl rústic, encara que això sembla necessari.
Gestió de l’aigua i residus
Una qüestió lligada al consum i al creixement il·limitat
L’augment demogràfic experimentat a les Illes condiciona molt el consum de l’aigua i la generació de residus. A les Pitiüses, Alianza por el Agua fa quatre anys que tracta de conscienciar, pressionar i lluitar per canviar l’escenari.
Habitatge
El boom immobiliari el converteix en un problema més
La feina feta per Ciutat per a qui l’Habita, Terraferida i DinsAirbnb ha estat determinant per conèixer dades que les institucions públiques no han calculat, com el nombre de places turístiques del lloguer vacacional il·legal i valorar la gentrificació al centre de Palma.