Dels caixers a les sucursals: Bankia té 15 oficines de Palma ocupades per gent sense llar
L'entitat bancària ja ha aconseguit desnonar tres dels locals on els varen entrar a viure persones sense sostre fa ara quatre anys
PalmaÉs el que en anglès dirien un plot twist, és a dir, un gir en el guió. En els darrers anys, els bancs han passat de deixar la gent al carrer –arran de la crisi de les execucions hipotecàries– a esdevenir autèntics recers per a persones sense llar. I el cas de Bankia n’és un exemple. L’entitat bancària –que només al barri palmesà de Son Gotleu té prop de 200 cases buides; moltes, fruit de desnonaments– ha vist com algunes de les sucursals que han tancat han acabat ocupades. Concretament, Bankia té 15 oficines a les Balears amb gent vivint-hi sense permís, totes a Palma, segons fonts de CaixaBank, marca a la qual pertany des del 2021.
Ara bé, les mateixes fonts puntualitzen que aquest fenomen no és producte de la desaparició de Bankia com a segell propi, sinó que la majoria d’ocupacions es varen fer “fa ara uns quatre anys”. D’aquesta manera, adverteixen, tampoc són una conseqüència directa de la crisi immobiliària del 2008. La raó principal, apunten, és la digitalització dels bancs, que ha fet que la majoria de tràmits es puguin fer a través d’internet, sense haver d’anar a l’oficina. Això ha provocat que les prop de 145 que varen arribar a tenir –algunes procedents de l’antiga Sa Nostra– s’hagin anat clausurant. Una vegada queden buides i inutilitzades, l’entitat assegura que les treu al “mercat immobiliari, per a lloguer o venda”, i que “existeixen bonificacions per als comerços que les vulguin llogar”, però no totes arriben a trobar un nou ús.
Sigui com sigui, fonts de Bankia adverteixen que apliquen “mesures de seguretat per evitar les ocupacions d’habitatges i locals buits” i que quan –malgrat això– “aquestes es produeixen, s’actua amb la màxima celeritat possible”. Davant aquests casos, posen en marxa “un protocol dissenyat amb aquest fi, que s’inicia amb una denúncia davant l’autoritat judicial”. Gràcies a aquest procediment, Bankia ha aconseguit desocupar ja tres oficines, mentre que les 15 que encara ho estan el mantenen obert. En aquest sentit, reconeixen que els terminis varien segons la sucursal, sobretot si hi troben persones en situació de vulnerabilitat. “CaixaBank fa un seguiment del cas i comunica les possibles incidències a l’Ajuntament, a la policia o als serveis socials, i s’espera la resolució judicial”, apunten.
Per ara, la directora de l’Oficina Antidesnonaments de l’Ajuntament de Palma, Margalida Cladera, assenyala que el seu departament no ha fet “cap gestió amb famílies ocupants de locals de Bankia”, la qual cosa corrobora el perfil amb què s’ha trobat la Policia Local en aquestes situacions. L’oficial Sebastián Marqués apunta que es tracta de “gent sense sostre de la zona, que se cerca la vida així com pot”. “Saben que aquella entitat és buida i que són espais grans”, de manera que “solen ocupar-les entre tres i sis persones”, matisa Marqués. Tot i que no han participat en cap desnonament d’aquestes característiques, sí que hi han hagut d’intervenir per motius de convivència amb els veïns. “Es generen molts de problemes per la tipologia de persona que les ocupen. No és la mateixa que la de les famílies que ocupen un habitatge, per exemple”, explica el policia municipal. De fet, fonts de Bankia admeten que, en tots els casos en què han arribat a desnonar oficines, “ha estat fonamental la col·laboració de la comunitat de veïns”.
Entre les oficines que continuen complicant la convivència hi ha la del carrer Cotlliure, segons l’oficial Marqués. El fet que “el centre de Ca l’Ardiaca –per a persones sense sostre– estigui pròxim” és un factor que hi influeix, atès que “alguns usuaris d’allà són expulsats, perquè tenen certes normes” que no aconsegueixen seguir. La realitat és que els barris del Camp Redó i Bons Aires tenen una concentració important de sucursals buides, encara que no totes de Bankia. Només al carrer de General Riera n’hi ha tres, una de les quals amb clares mostres de tenir gent vivint-hi a dins, sobretot per les fustes que hi ha col·locades a tall de porta a l’entrada. Al cantó del carrer Blanquerna amb Pare Francesc Molina s’hi pot trobar una altra antiga oficina que va estar ocupada durant mesos i que ara ja està tapiada. A escassos metres, al xamfrà de la plaça Santa Pagesa amb el carrer Ausiàs March, se n’hi ubica una altra, malgrat que no mostra indicis que hi hagi ningú a l’interior.
Canvi de model
Però, més enllà del cas concret de Bankia, si aquestes ocupacions demostren una cosa és un canvi de model en el sensellarisme, segons la Creu Roja. Les persones que fa uns cinc anys encara es podien veure dormint als caixers d’alguns bancs són les mateixes que ara han passat a ocupar sucursals senceres. “És gent amb problemes de consum de substàncies, que ha estat en centres d’acollida i que es cansa d’estar-hi. Tenim un poc de tot, però famílies no”, indica el tècnic de la Unitat Mòbil d’Emergència Social (UMES) de la Creu Roja, Luciano Dot. El perfil majoritari sol ser el d’un home, d’entre 35 i 45 anys, encara que també troben dones i joves. Les ocupacions més nombroses que han identificat han estat d’unes 15 persones, mentre que les més petites han estat de dues.
Una de les característiques que Dot destaca d’aquest canvi de model és que dins les oficines es poden adaptar l’espai. “Van duent-hi coses que agafen del carrer, com ara mobles o matalassos. També hi posen una cuineta de butà, de manera que també els podem entregar la bossa d’aliments, amb arròs i pasta, perquè s’ho puguin cuinar”, afegeix. En qualsevol cas, aquests usuaris també necessiten anar a l’oficina “per carregar el mòbil, demanar cites administratives i per temes sanitaris o de prestacions”, afirma el membre de la Creu Roja, perquè no solen tenir ni aigua ni llum corrent als espais ocupats. És en aquestes visites, diu Dot, que els “intenten motivar perquè vagin a un centre”.
