Un dels millors formatges del món
La manca de pluja
Els ruixats de març i abril podrien compondre bastant les coses
La preocupació per la manca de pluges s’està fent present entre molts de pagesos, tot i que encara els ruixats de març i abril, en cas de produir-se, podrien compondre bastant les coses. En especial, els que per ara veuen venir uns efectes més perjudicials són els ramaders. A Mallorca, la magror de les pastures és un fet i, si continua la sequedat, hi haurà problemes aviat. Els ramaders de boví de llet de Menorca també comencen a estar preocupats. Els cerealistes del Pla de Mallorca veuen les coses amb una mica més tranquil·litat, però els conradors que sembren en terres més primes o que retenen menys la humitat, com és el cas de la comarca del Migjorn, veuen perillar seriosament la sembra. La situació d’enguany no és nova, l’any 2016 hi va haver una situació semblant, però havia començat ja el mes de desembre, mentre que enguany hem tingut un hivern plujós fins que l’aixeta s’ha aturat de rajar.
Ovelles, xots i mercats
La venda de mens mallorquins a la Península funciona a ple rendiment
La situació climatològica, a Mallorca, afecta sobretot els pastors. En no tenir menjar per al bestiar l’han de comprar i això n’elimina la rendibilitat, a més d’haver de suportar l’augment dels preus dels farratges i dels pinsos quan la demanda creix. Tot i això, el mercat estatal estira, i la venda de mens mallorquins a la Península a través de la cooperativa Oviaragon, impulsora del grup Pastores, funciona a ple rendiment. Mentre al mercat peninsular el preu està pujant i el be de 14 kg es paga a 6,50 € el quilo, a Mallorca el mateix be es paga a 4,20 €, i si no hi hagués la treta cap a la Península el preu seria menor. El mateix animal que a Mallorca val 40 €, a la Península en val 75. La situació convida a la reflexió, però no és just donar la culpa sols als mercaders, perquè també és responsable d’aquest despropòsit la manca d’organització productiva i comercial dels ramaders.
Brossat fresc i natural
Prilac també comercialitza quefir de llet de vaca natural
Prilac, empresa làctia ubicada a Porreres, està comercialitzant amb bons resultats el seu brossat elaborat amb llet sencera pasteuritzada de vaca. Es tracta d’un brossat natural, fresc, que com se sol dir “va de la granja a la taula”. Entre d’altres productes lactis, Prilac (Productors Illencs de Lactis) també comercialitza quefir de llet de vaca natural i amb sabor de vainilla, formatge curat, semicurat i tendre, amb sal i sense sal. La distribució la du a terme Avícola Ballester, que està aconseguint una bona presència dels productes elaborats a Porreres. El subministre de llet de Prilac són vaqueries de Campos i Llucmajor. El potencial de l’empresa és important, ja que compta amb unes instal·lacions modernes i ben dimensionades per tal de poder oferir llet, iogurts, formatges i brossats de qualitat.
Un dels millors formatges
Cal cercar formatges menorquins artesans i ecològics
El formatge de Menorca consolida posicions en el mercat mallorquí. La producció menorquina, organitzada entorn de la denominació d’origen Formatge de Maó-Menorca, però de cada cop més diversa i innovadora, ja que ha incorporat llet de cabra i d’ovella, ha diversificat els qualls i els mètodes d’elaboració, de cada cop és més consistent i està més ben organitzada. A Menorca es fa una feina efectiva de venda directa, mercats locals, venda per internet i en botigues especialitzades. Ser presents a Mallorca, principal centre de consum del formatge menorquí, implica entrar en la xarxa de mercats locals i ecològics, botigues especialitzades, carnisseries i a les xarxes de supermercats. Però a moltes cadenes sols hi arriben dues o tres marques. Cal cercar els grans formatges menorquins artesans, ecològics de raça autòctona. Tenim un dels millors formatges del món i s’ha d’assaborir en la seva diversitat.
Comercialització d’oli
El principal mercat és el balear, amb 250.278 litres
El volum d’Oli de Mallorca comercialitzat el 2018 va ser de 301.116 litres, segons les dades publicades per l’Iqua (Institut de Qualitat Agroalimentària), que és la xifra més elevada des de la creació de la Denominació d’Origen, amb un 14,7% d’increment sobre el 2017. El nombre de tafones va ser de 14. El principal mercat és el balear, amb 250.278 litres, amb un augment del 12,9%, que significa un reconeixement de la qualitat de l’oli de la Denominació d’Origen per part del consumidor local. Pel que fa al volum d’oli comercialitzat en altres mercats, es distribuí així: 29.537 litres a la Unió Europea, un 90% dels quals es destinaren a Alemanya; 12.234 litres a països tercers, en destaca el mercat japonès, i 9.067 litres a la resta de l’Estat, concentrats a Catalunya.
