Deneguen la nacionalitat espanyola a una veïna de Santa Margalida que només domina el català

PalmaDeneguen la nacionalitat espanyola a una veïna de Santa Margalida que és catalanoparlant però que no domina suficientment el castellà. Segons ha avançat Diario de Mallorca aquest dilluns, l'Audiència Nacional ha tombat el recurs presentat per la dona d'origen africà contra la denegació de la nacionalitat tot i que du vint anys vivint a Mallorca. La sentència, a la qual ha tingut accés l'ARA Balears, assenyala com a motiu de la denegació que la dona "no ha justificat un grau suficient d'integració a la societat espanyola", ja que de l'entrevista mantinguda amb el Jutge Encarregat del Registre Civil es desprèn que la interessada "no parla ni entén el castellà".

En aquest sentit, la sentència recull l'argument de la defensa, que apunta al fet que la veïna de Santa Margalida pogués tenir algun problema amb la comprensió del castellà, si bé es justifica en raons d'estrès o nerviosisme en el moment de fer l'entrevista. "Això és versemblant i lògic en una persona que viu des de l'any 1996 a les Balears, que mai ha residit a Espanya fora d'aquesta Comunitat Autònoma i que l'idioma que sempre ha parlat, amb el qual es comunica amb els seus veïns i autoritats, el quotidià del seu dia a dia, és l'idioma oficial català". Era aquesta la llengua en el qual ella esperava que se li fes l'entrevista. Així mateix, s'assenyala que la dona ja havia acreditat l'aprovació de dos cursos d'espanyol per a estrangers mitjançant dos cursos impartits per l'Ajuntament de Santa Margalida

Es tracta d'un fet inèdit, ja que no s'havia produït mai aquesta situació. De fet, el dictamen no assenyala en cap moment la possibilitat que fos suficient o no que un estranger conegui una de les quatre llengües oficials de l'estat espanyol per obtenir-ne la nacionalitat. Només estableix la necessitat de tenir els suficients coneixements de castellà, com a eina de comunicació amb les persones amb les quals es relaciona. El tribunal repeteix en diverses ocasions que la nacionalitat "és la màxima expressió jurídica de la integració d'una persona en una comunitat estatal i és una mica més que l'autorització de residència i treball". Finalment, la sentència assenyala que un estranger que obté aquesta nova nacionalitat aconsegueix una sèrie de drets, que són els mateixos que té una persona que ha nascut a Espanya. "Drets que, entre molts altres, permeten participar en la vida política, intervenir en les eleccions i triar els polítics", apunta.