Molt d’enginy i poca roba
Una cursa contra els retrògrads
L’estiu no conclou el setembre. I no és per la temperatura. És que les festes no han acabat. La darrera cita d’aquesta cronologia de festes i revoltes és a Bunyola. Allà, des del 2005, s’hi celebra la popular Correguda en roba interior. Comença arran de la iniciativa d’un grup de joves i, durant molts anys, no està exempta de tensions amb el poder polític. Ara, dotze anys després, fins i tot el batle participa en el que s’ha convertit en l’acte central de les festes de Sant Mateu.
Convocatòria de masses
La idea de crear una bauxa “alternativa” sorgeix després d’assistir a una festa a Alaró, pels voltants de Pasqua. “A Bunyola no tenim absolutament res per a joves més enllà de la revetla”. En un primer moment es planteja fer una cursa per Sant Silvestre, afegint-hi així “un caràcter reivindicatiu”, quan encara s’havia de batallar perquè la Diada de Mallorca fos el dia que toca. Ja en aquella idea primera es planteja beure-hi palo o herbes “o qualque cosa típica de Bunyola”. Anteriorment s’havia intentat fer quelcom similar a les colles de Santa Maria, però no va funcionar. Finalment es decideix fer-ho en el marc de Sant Mateu: una cursa no competitiva i lleugera de roba. El primer any són una cinquantena, majoritàriament homes, que es congreguen al desaparegut Limoix. El bar els regala un barril de cervesa, per perdre un poc la vergonya. Els anys següents la festa ja es trasllada a plaça i els organitzadors paguen de la seva butxaca la cervesa, que es reparteix gratuïtament a tothom que vagi en roba interior. Actualment, la festa es gestiona venent tassons reutilitzables amb els quals, si es va degudament vestit, es té barra lliure. Se’n venen uns vuit-cents però, si comptam tota la gent que hi participa o simplement mira, la xifra s’aproxima a les dues mil persones.
Nuesa de la crítica social i política
La Correguda en roba interior és una festa amb molta participació, en què cadascú mostra el seu enginy. Tot i que la base de la roba interior es manté, la posada en escena és molt carnavalesca. Si bé ara -amb el canvi de govern- s’ha relaxat, l’espai festiu ha estat aprofitat per a tota casta de reivindicacions i fer crítica social i política. La construcció de nous habitatges adossats i la implantació del TIL han estat dos dels molts objectius. Així mateix, glosadors com Mateu Xurí i Maribel Servera han fet de pregoners i, com ja és sabut, són vehements contra la injustícia. Un any, un participant fou retingut i identificat per la policia municipal perquè duia una careta del batle Isern. L’organització aturà la marxa en senyal de protesta. I és que durant els governs anteriors, especialment quan comandava el PP, les relacions amb l’Ajuntament foren un tant tenses. En diverses ocasions el batle cridava al despatx algun dels organitzadors per sermonejar-lo i dir-li que “la festa no s’ha de polititzar”. Però la festa popular sempre ha tingut un component polític. Si no, és una altra cosa. S’intentà relegar la correguda a un espai no central del poble, es demanà que es canviàs de nom perquè aquest tenia connotacions que no eren del gust dels conservadors... Evidentment, el nom té una intencionalitat transgressora, però també fa al·lusió a la no competitivitat de la marxa; no és una cursa. Hi ha un altre missatge que “romp tabús”: mostrar el cos tal com és, saltar-se el ‘civisme’ retrògrad i els cànons de bellesa del patriarcat audiovisual. La Correguda en roba interior ha estat una de les causes de la creació, el 2014, de Quin Ubiti, una associació local que, més enllà d’organitzar la festa, “té com a objectiu dinamitzar la vida del poble de Bunyola”.
Tangues i ‘voyeurs’
El dia abans de la festa, es pengen unes bragues gegants -de la geganta de Bunyola, diuen- al Castellet i s’amolla una traca. El dia de la Correguda, devers les cinc de l’horabaixa, ja hi ha bulla a plaça. Els torsos nus es combinen amb tangues, eslips i parafernàlia de tota mena: màscares d’animals, motius associats a professions, detalls ètnics... Parlam, doncs, d’un carnaval d’estiu en què la roba interior, els banyadors i les cuixes a l’aire són els protagonistes. La gent beu cervesa i hi ha molts de grups ‘corporatius’. Alguns mostren molt; d’altres, no gaire. A les sis i mitja es fa el pregó des de l’escenari i llavors sona l’himne, cantat per Pau Debon. Alguns dels organitzadors i músics que l’han fet possible sortiran, degudament no-vestits, a la tarima. Amb una traca de petards davant l’església es dona llavors el sus a la Correguda, que transcorrerà a mode de desfilada itinerant i no estarà exempta de públic i voyeurs. Més d’un miranines aprofita per enregistrar amb el mòbils els cossos femenins. A les vuit es fa el lliurament de premis i la gresca s’empalma amb la revetla, aquesta ja amb un poc més de tapament.
