Denuncien l'assetjament als veïns de 45 habitatges protegits a Palma

PalmaQuatre entitats han denunciat aquest dissabte que els veïns de 45 habitatges protegits llogats al carrer Forn del Vidre de Palma sofreixen una situació d'"assetjament immobiliari i coaccions" i han culpat l'administració de "manifesta negligència" en la gestió de l'habitatge social.

Les entitats Ciutat per a qui l'habita, no per a qui la visita, l'Associació de Veïns Canamunt-Ciutat Antiga, Stop Desnonaments Mallorca i Lloguer Digne Mallorca han assegurat en un comunicat que els veïns sofreixen "un possible procés de desnonament invisible".

Des de l'adquisició dels blocs per part d'un fons d'inversió, els residents se senten "cada vegada més amenaçats amb notificacions de burofax, informacions contradictòries i promeses de futures negociacions que mai es materialitzen i que anuncien desorbitades pujades de lloguer o immediates expulsions, a més de prohibicions d'accedir a determinades zones comunes com el terrat i l'entrada de bicicletes dins el recinte", afirma la nota.

Denuncien també que quan dimecres es va produir un tall de llum a les zones comunitàries, una representació dels propietaris va acudir a l'edifici, va acusar les veïnes d'haver manipulat i forçat el quadre elèctric per aprofitar-se del subministrament comunitari i les va gravar i va fotografiar.

Segons les entitats, els propietaris han col·locat un cartell a l'edifici en el qual asseguren que han denunciat davant la policia la "manipulació en els quadres elèctrics i subministraments", i han amenaçat de presentar una demanda en els tribunals, davant la qual cosa els veïns se senten coaccionats i temen que "el que persegueixen realment és el desallotjament dels 45 habitatges".

Les entitats han recalcat que els veïns compleixen les seves obligacions com a arrendataris. Han recordat que l'agost vinent està prevista l'extinció del vigent caràcter de protecció social dels blocs afectats i han qüestionat "una regulació de sospitosa legalitat" perquè aquest termini és de deu anys, malgrat que la llei marc estipula períodes d'almenys 30 anys.