Dependència o sobirania alimentària?

La sobirania alimentària

És una forma de desenvolupament social, agrari i alimentari just

El concepte de sobirania alimentària, nascut en l’àmbit dels nous moviments pagesos dels països sud-americans, africans i sud-asiàtics, va fer fortuna aviat i es va veure que era d’aplicació a les societats occidentals. En contra del que pugui semblar, no defineix un projecte autàrquic, sinó una forma de desenvolupament social, agrari i alimentari just i saludable per al conjunt de la població. El grau de sobirania alimentària es pot determinar a partir de saber quina és la proporció d’aliments locals sobre el consum alimentari total. La producció local no pot cobrir totes les necessitats, és una qüestió òbvia. El problema no és en els plàtans o les pinyes tropicals, el problema apareix quan la producció local desapareix del mercat, en paral·lel a un procés d’abandonament dels conreus i de l’expulsió dels agricultors de les seves terres.

Dependència alimentària

La quota d’autosuficiència alimentària està entorn del 15%

El consum alimentari balear, com no podia ser d’altra manera, està condicionat pel model econòmic general basat en l’expansió edificatòria i turística. El creixement poblacional i el nombre de visitants han implicat un increment del consum alimentari total sobre la base de les importacions massives d’aliments. Mentrestant, arran de la crisi econòmica, ha disminuït la despesa alimentària per capita. Aquestes importacions massives d’aliments de baix preu han repercutit en l’abandonament de les produccions locals, tendència que els darrers anys ha afectat aliments frescs, com hortalisses i carns fresques, que eren els que millor resistien la forta tendència a la desertització alimentària. A dia d’avui, la quota d’autosuficiència alimentària balear està entorn del 15%, a nivell general, i prop del 20% en producte fresc. Un indicador de sostenibilitat per a societats desenvolupades podria ser el del 40% de consum alimentari local.

De cada cop menjam pitjor

Consumim un 12% menys d’hortalisses fresques

El problema no és tan sols de quantitats absolutes d’aliments consumits, cal analitzar també la composició concreta del consum alimentari balear. Perquè la tendència no sols és molt intensa cap a un major predomini de l’alimentació d’origen llunyà, sinó que també de cada cop menjam pitjor i més malsà. A les Illes Balears el fenomen és més acusat que en altres comunitats autònomes. Les xifres indiquen que consumim un 12% menys d’hortalisses fresques i un 11% menys de fruites fresques que la mitjana de l’Estat. Les carns fresques han estat expulsades per carns congelades i preparats carnis, i aliments que abans eren populars, com el pa de fleca i els llegums, perden posicions davant la panificació industrial i els menjars preparats.

Tomàtiga de ramellet

La Conselleria ha aprovat la seva inclusió en el catàleg d’aliments

Hi ha iniciatives destacables. La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha aprovat la inclusió de la tomàtiga de ramellet en el catàleg d’aliments tradicionals de les Illes Balears. Per ser inscrits en aquest catàleg, els aliments han de provar un mínim de trenta anys de producció, elaboració o comercialització a les Balears. La inscripció tan sols garanteix que un determinat aliment està ben arrelat i és propi del territori balear, però és important perquè pot permetre a aquests aliments un reconeixement molt valuós per millorar-ne la seva difusió i comercialització. La tomàtiga de ramellet és un producte important que ha de ser potenciat. Per això, la inclusió en el catàleg és una passa endavant. La tàpera, la sobrassada, la porcella de porc negre i el gató han estat els darrers aliments catalogats i l’oli d’Eivissa aviat ho estarà, un cop elaborats i aprovats els estudis necessaris.

Fruita mallorquina

Terracor és la primera empresa fruitera de les Balears

Aquesta setmana, el conseller Vicenç Vidal i el director adjunt del FOGAIBA, Llorenç Mas, han visitat els camps de fruiters de Terracor, a Manacor. Allà han explicat el suport que reben les organitzacions de productors de fruites i hortalisses, a través del Fons Europeu FEAGA, per a inversions i despeses de producció i comercialització. L’any 2011 aquests pagesos manacorins iniciaren l’aventura de la producció de fruita dolça, amb 35 ha, on treballen per cobrir el cicle de varietats, introduir-ne de noves i apostar per la innovació tecnològica, aconseguint que el producte de temporada arribi fresc al consumidor. Ningú hauria posat messions a favor d’un projecte com aquest, però ara Terracor és la primera empresa fruitera de les Balears, amb una producció que està entorn de les 1.500 tones de fruita, entre pomes, peres, nectarines, melicotons, albercocs, prunes i raïm.