El depredador sexual de Mallorca i la línia entre malaltia mental i masclisme

PalmaE. F. és un jove de 24 anys que ha aixecat alarma social a Mallorca. El seu ampli historial delictiu ha fet que el batiassin com el “depredador sexual de la Part Forana”: està acusat d’assetjar i abusar sexualment d’una trentena de dones de diferents pobles –Inca, Santa Maria i Sineu són els darrers on ha actuat. Tot i que va entrar a la presó per aquests fets, entre final d’octubre i principi de novembre l’han tornat a detenir dues vegades pels mateixos delictes. Dimarts passat va ser la darrera vegada que la Guàrdia Civil el va arrestar i, després de passar a disposició judicial, en varen ordenar l’ingrés no voluntari a la Unitat de Psiquiatria de l’Hospital d’Inca. Ara, el cas obre el debat sobre si una malaltia mental pot justificar el masclisme més extrem. Mentre que fonts del jutjat asseguren que l’al·lot “no té capacitat per determinar el que està bé i el que està malament”, el coordinador autonòmic de Salut Mental, Oriol Lafau, en discrepa. El psiquiatre manté que “és un fill sa del patriarcat” i que el més fàcil com a societat és “tapar les nostres errades” dient que té un trastorn mental.

“Pot ser que tingui una malaltia, i no hi ha cap problema”, apunta Lafau, però adverteix que això no té per què ser l’explicació de les seves conductes envers les dones. Al cap i a la fi, no totes les persones amb trastorns “tiren cap a aquest costat”, recorda. “Com a societat, intentam amagar les nostres errades estructurals, i el patriarcat n’és una. Per això agafam un cap de turc, que són les persones amb problemes de salut mental, els més desfavorits”, lamenta el coordinador autonòmic. A més, afegeix, “quedam més tranquils si hi cercam una explicació, com ara que té una malaltia”, i denuncia que això “estigmatitza”. Lafau alerta que “no es pot associar una cosa amb l’altra, perquè després podria semblar que tots els pacients psiquiàtrics són delinqüents”.

En aquest sentit, el psiquiatre fa una diferenciació: “Els depredadors sexuals no tenen malalties mentals, són males persones. I amb això el que feim és desresponsabilitzar-les del que estan fent malament”. Per això dubta que la decisió de la jutgessa fos la més encertada i opina que hauria d’haver enviat el detingut al calabós i no a la planta de psiquiatria. “Allà l’estàs ficant a la boca del llop, on hi ha les dones més febles. És un festí, per a ell”, explica. Ara bé, algunes mesures judicials de seguiment psiquiàtric “moltes vegades han estat encertades”, atès que el metge assegura que és habitual en molts de casos. “Però això de trobar un depredador sexual en una planta de psiquiatria mai ho havíem vist”, assenyala. Si bé és normal que algunes persones necessitin una avaluació psicològica o psiquiàtrica com a prova “pericial”, per veure “quina personalitat tenen”, el fet d’“estar ingressat significa tenir una malaltia molt greu de salut mental”.

I això no sembla que hagi estat un aspecte que la Guàrdia Civil hagi tingut en compte cap de les vegades que ha detingut aquest jove. L’ARA Balears ha intentat posar-se en contacte amb els responsables de l’Emume (sigles en castellà d’Equip Dona Menor) per conèixer millor el procediment que ha seguit en aquest cas, però el cos policial ha denegat la petició. L’única informació que han donat ha estat a través de notes de premsa, en què asseguren que el jove “és un delinqüent habitual”. També afirmen que “està relacionat amb una trentena de successos similars” als d’aquesta setmana, en què “diverses dones varen denunciar assetjaments” per part d’aquest individu.

Davant això, fonts properes al Jutjat d’Inca, on va passar a disposició judicial dimarts, lamenten “l’alarma social” que estan generant les informacions que surten de la Guàrdia Civil i mantenen que els agents saben que el jove té una malaltia mental. Juntament amb això, denuncien que “fins i tot va entrar a la presó, encara que quan estàs malalt no hi pots estar”, una contradicció que demostra que la seva diagnosi sembla no ser del tot clara. Per privacitat i protecció de dades, els jutjats no poden revelar quin trastorn o problema mental podria patir el detingut, però asseguren que “fa anys que pren medicació” i que “la seva família i una treballadora social hi estan damunt” per tal d’intentar controlar-lo.

Agressor no vol dir malalt

En casos com aquests, cal tenir en compte que “hi ha malalties que són eximents [dels delictes] i d’altres que, malgrat les afectacions que comporten, en cap cas poden explicar aquestes actituds”, matisa la psicòloga forense i experta en victimologia Alba Alfageme. “Determinats trastorns dificulten l’empatia o la possibilitat de diferenciar el que està bé i el que està malament, o que tenen una interpretació de la realitat diferent. Ara bé, mai de la vida es pot relacionar amb el fet de ser un agressor. No es pot establir una relació causal”, indica Alfageme.

Sigui com sigui, el seu possible trastorn mental no el fa inofensiu i la qüestió també se centra en les mesures que es poden prendre per evitar que torni a actuar o que ho faci amb major contundència. El professor de Dret Penal i Criminologia de la Universitat de les Illes Balears, Eduard Ramon, no té clar que els fets que varen denunciar les víctimes puguin ser constitutius d’un delicte d’assetjament o abús. En els comunicats de premsa, la Guàrdia Civil assegura que l’home va abordar-les intentant abusar-ne, però no dona més detalls. Només posa com a exemple el relat d’una de les dones, que va declarar que “un home la seguia i mirava fixament”. Sobre això, Ramon argumenta que “el fet de seguir una persona en principi no és res més enllà d’una cosa molt incòmoda”. Perquè sigui considerat assetjament, diu, l’article 172 del Codi Penal estableix que ha de ser “de manera insistent i reiterada” i que això “alteri greument el desenvolupament de la vida quotidiana” de la persona.

Remeis extrems

Quant al delicte d’abús sexual, pel qual també ha estat detingut el jove, la legislació és més clara: “Si algú et toca el cul o els pits, ja és abús sexual, i si ho intenta, és abús sexual en grau de temptativa”, manté el professor de Dret. Però la Guàrdia Civil no ha difós quins varen ser els fets concrets pels quals el varen acusar d’abús. En qualsevol cas, puntualitza l’expert en Dret Penal, i “encara que no hi hagi delicte”, el jutge pot demanar-ne “l’internament no voluntari”, com va ocórrer dimarts quan va passar a disposició judicial. “Això es decideix quan una persona representa un perill per a ella mateixa o per a terceres persones, però la causa ha de ser exclusivament la teva salut mental”, conclou.

Més enllà de les mesures judicials preses, que arriben com a solució extrema, Alba Alfageme recorda que “estam oblidant el debat de quin tipus de masculinitat tenim”. Sobretot davant totes les situacions de violència sexual que han aparegut darrerament, la psicòloga es demana “què els passa als homes?”, malgrat que no li costa trobar-hi una explicació. “No és estrany, amb l’educació sexual que reben”, critica, a la qual encara li manca qualitat i perspectiva de gènere. Tot plegat fa que “els homes se sentin en situació de poder” i que prevalgui el missatge de “si una tia no vol res amb tu, hi has d’insistir, que al final caurà”. I això, denuncia, “és violència”.