“Des del confinament que ja no distingesc entre el dia i la nit”

PalmaDes de fa temps tenc una vida bastant monòtona: de dibuixar i de falta d’horari. El confinament em va canviar els hàbits i ja no distingesc entre el dia i la nit. Som el paradigma de l’autònom desordenat, però a aquest desordre m’hi he acostumat perquè és una característica o un defecte meu. De vegades faig feina als vespres, d’altres a l’horabaixa o al matí, però m’agrada molt més l’horabaixa, el trob un moment més amable. En general, em guii per objectius que em marquen els altres. Quan tenc un encàrrec, m’he d’organitzar més.

Ja fa temps que no estic a la primera línia del Clúster del Còmic, que requeria més tasques organitzatives, i ara estic una mica més alliberat. Però la setmana que ve tenc una cita perquè el Clúster, amb un ajuntament de Mallorca, està cercant un espai per exposar originals de l’obra de Jaume Vaquer.

Visc a Banyalbufar des de fa dos anys i això et canvia una mica. Una cosa que m’agrada fer és anar a fer un cafè i llegir dos o tres diaris de paper a mitjan matí. Hi ha gent a qui li agrada passejar amb l’objectiu de només mirar i buidar el cap. A França en diuen flaneurs, que queda elegant. Jo això ho faig assegut al cafè: mir la gent que passa, salut algun conegut i després torn a la feina.

Cuinar no m’agrada gaire, simplement me les arregl, menj el que em donin. Quan estic tot sol, m’agrada dinar prest. Trob que aquests horaris que s’han implantat les darreres dècades de dinar a les 15 h és una barbaritat. Si puc, din com els pagesos d’abans, a les 12.30 h. Després, tens un horabaixa més llarg.

Per fer feina, escolt la ràdio o música, excepte quan faig guió, que no puc escoltar res. Els darrers anys m’he acostumat als logaritmes de YouTube. Com que, és clar, ens espien, ja em van coneixent. M’ha anat bé, perquè he recuperat músiques dels vuitanta i dels noranta que feia temps que no escoltava i em donen una bombolla còmoda per fer feina, perquè dibuixar és prendre una decisió a cada moment. Hi ha qui parla de sortir de la zona de confort; jo no: el que vull és una zona ben confortable per treballar.

Els caps de setmana els marquen més els temes familiars, així que depèn de les ofertes de l’entorn més proper. Quan hi ha esdeveniments culturals, solen ser els que organitzen amics i coneguts. Ho veig més com quelcom relacional, com un acte social, que no pas anar a complir amb un acte cultural.

Tampoc tenc una afició externa: no colc amb bicicleta, ni jug a futbol o vaig en caiac. La televisió, ja no la mir. Abans la mirava com qui veu una cosa sociològica, però és una droga addictiva: com més tòxica, més enganxa. El que sí que he fet és entrar a la plataforma Filmin. El que més m’agrada és passar el catàleg: és com volar en avioneta i veure-ho tot des de dalt. Mir el resum de les pel·lícules i m’apunt les que veuré.