Descobreixen per què una mateixa mutació pot causar leucèmies tan diferents

BarcelonaEn molts càncers passa sovint que pacients que presenten la mateixa mutació evolucionen de manera diferent i no responen igual als tractaments. Durant molt de temps s'havia especulat si la raó que explicava aquestes diferències podria ser genètica o, per exemple, estar relacionada amb l'edat del malalt. Tanmateix, cap d'aquests arguments aconseguia explicar per si mateix la diversitat de respostes dels pacients davant d'una alteració idèntica en un oncogen –un gen que va patir una mutació i que té el potencial de causar càncer– concret.

Ara, investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) han resolt aquest misteri, almenys pel que fa a un tipus de leucèmies molt agressives, les mieloides. Liderats per l'investigador Icrea Alejo Rodríguez-Fraticelli, l'equip ha descobert que la progressió de la malaltia depèn directament de la cèl·lula exacta que rep la mutació, tant del tipus cel·lular com del seu "historial vital" previ.

Aquesta troballa, que recull la revista Cell Stem Cell,suposa un pas endavant per entendre millor la variabilitat entre pacients que pateixen aquests tumors de la sang –i potencialment altres classes de càncer– i aplana el camí per poder trobar tractaments encara més personalitzats que millorin el pronòstic de la malaltia.

Cèl·lules mare "més sensibles"

Les leucèmies mieloides són el tipus de leucèmies en població adulta més prevalents a Espanya, on cada any es diagnostiquen 6.000 casos nous. Són molt agressives i tenen un pronòstic molt negatiu, amb baixes taxes de supervivència. Fins ara a aquests pacients se'ls fan proves genètiques per identificar les mutacions que presenten i intentar-los administrar els tractaments més adients. No obstant això, malalts amb la mateixa mutació mostren respostes a teràpia completament divergents.

En un estudi fet amb ratolins genèticament idèntics que adquirien la mateixa mutació, els investigadors de l'IRB Barcelona han vist que “una de les possibles fonts que expliquen les diferències en l'evolució de la malaltia és la cèl·lula mare on comença el procés de mutació i que acabarà donant lloc al tumor”, diu Rodríguez-Fraticelli, que remarca que “les cèl·lules no són totes idèntiques”.

De la mateixa manera que si ens mirem la mà és fàcil constatar que la pell –i, per tant, les cèl·lules que la formen– és diferent al palmell, al dors, a les ungles i als artells, tot i ser totes epitelials, a la medul·la òssia passa el mateix, explica a l'ARA Rodríguez-Fraticelli. És allà on hi ha els diversos grups de cèl·lules mare que s'encarreguen de generar les cèl·lules de la sang, com ara els glòbuls vermells i blancs. Aquestes cèl·lules mare estan exposades a diverses fonts de dany cel·lular, com ara infeccions o el mateix envelliment, que van modificant-les.

Els investigadors han vist que algunes d'aquestes cèl·lules mare són més sensibles que d'altres a patir aquests danys i a respondre més davant un estímul proinflamatori. Per a Rodrígiuez-Fraticelli, “les condicions d'inflamació preexistents a les mutacions van predisposant les cèl·lules mare de la sang perquè, un cop mutades, adquireixin propietats molt agressives”.

Extensible a altres tumors

Per fer aquest descobriment ha resultat crucial una tecnologia que han desenvolupat, anomenada STRACK, que els ha permès resseguir la vida de la cèl·lula abans i després de patir la mutació. Així han pogut vincular l'estat inicial cel·lular, abans que es produís l'alteració genètica, amb les característiques del tumor després.

Els investigadors pensen que aquest descobriment podria ser aplicable a altres tipus de tumor, com ara els càncers de pàncrees, en què també hi ha grups de pacients amb una mateixa mutació que responen molt bé o molt malament a un tractament, sense que hi hagi cap explicació genètica.

El següent pas ara serà buscar teràpies específiques per a cada un dels subgrups que permetin frenar el progrés de la malaltia, “personalitzar encara més l'oncologia personalitzada”, destaca Rodríguez-Fraticelli. És per això que han començat a buscar fàrmacs ja aprovats o en vies d'aprovació per tal que sigui “el més ràpid possible classificar els pacients i assignar-los la millor modalitat terapèutica”.

Els investigadors, que han rebut suport financer de la Fundació CRIS contra el càncer, i també del Consell Europeu de recerca, esperen establir aliances amb hospitals per fer assajos clínics en el futur.