Descobreixen al Pirineu les restes de la tortuga marina més gran d'Europa

BarcelonaLes restes fòssils que un excursionista va trobar el juliol del 2016 a Coll de Nargó, a l'Alt Urgell, han permès descriure sis anys després una espècie de tortuga marina desconeguda fins ara i que va viure al Pirineu fa uns 83 milions d'anys. Investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, del Museu de la Conca Dellà i de la universitat txeca de Masaryk publiquen aquest dijous a la revista Scientific Reports la descoberta de la Leviathanochelys aenigmatica (tortuga leviatan enigmàtica). Les restes d'aquest rèptil permeten estimar que tenia una longitud de 3,7 metres de llarg, cosa que la converteix en la tortuga marina més gran d'Europa i la segona més gran del món registrada fins al moment. Només la supera el gènere Archelon de l'Amèrica del Nord, que feia 4,5 metres de llarg.

"La sorpresa va ser majúscula. No són habituals les restes de rèptils marins als Pirineus i encara menys d’aquestes dimensions", explica en un comunicat Oscar Castillo, un dels investigadors de l’Institut Miquel Crusafont i el Museu de la Conca Dellà. Després d'una intervenció d'urgència el mateix estiu del 2016 per tal de preservar les restes que havien quedat exposades a l'aire lliure, es van traslladar al Museu de la Conca Dellà, on les han estudiat. Noves campanyes d'excavació a la zona van permetre recuperar la part posterior de la closca i una pelvis gairebé completa de gairebé 90 centímetres d'amplada, que ara seran exposades de forma permanent a l'Espai Dinosfera de Coll de Nargó.

L'estudi científic suggereix que aquesta espècie és un dels representants més antics de les Chelonioidea, el grup que inclou totes les tortugues marines actuals. I també de les més grans: es calcula que les tortugues més grans del planeta poden arribar a mesurar fins a dos metres de llargada. La leviatan enigmàtica, a més, té unes protuberàncies a la part anterior de la pelvis mai vistes en cap altra tortuga, ni terrestre ni marina. Segons l'equip de recerca, aquestes projeccions òssies, lligades a la musculatura que controlava el ventre de l'animal, haurien pogut participar en funcions respiratòries. Les característiques anatòmiques de l'espècie indiquen que era capaç d'arribar a grans profunditats.

"En el procés de recerca vam tenir clar que es tractava d'una nova espècie per a la ciència", afirma Castillo. El registre fòssil dels Pirineus és conegut mundialment per les restes de dinosaures que s'hi han excavat i que, en els últims anys, han permès descriure altres espècies també úniques d'aquests animals. Ara bé, com és possible que també hi hagi aparegut una tortuga marina? Durant l'era del Mesozoic, que va durar fins fa 66 milions d'anys, el Pirineu encara no s'havia alçat, de manera que els rius, els llacs i les platges abundaven en zones del Berguedà, l'Alt Urgell, el Pallars Jussà i la Noguera. D'aquí que, més enllà de dinosaures, també s'hi puguin trobar animals marins.