Descobreixen la possible causa del covid persistent

El covid permanent és un misteri. Es calcula que afecta entre un 5% i un 10% dels qui han estat infectats pel SARS-CoV2, però no hi ha cap test per diagnosticar aquesta forma llarga de la malaltia. De fet, ni tan sols tenim clar la manera de definir-la. Ara per ara, l’etiqueta és un calaix de sastre on caben des dels que han perdut el gust durant unes setmanes fins als que fa anys que amb prou feines tenen forces per aixecar-se del llit.

El ventall de símptomes, fins a dos-cents, i la durada són extremadament variables. I, com es pot esperar d'una malaltia tan heterogènia, les causes són difícils de determinar. Després d’uns anys, finalment s'hi comencen a trobar possibles explicacions. Un article publicat recentment a la revista Science suggereix que el covid persistent és el resultat d’una desregulació del sistema immunitari que porta a la formació de petits coàguls i a una inflamació crònica que danya els teixits.

65 milions d'afectats

El covid-19 va irrompre a la nostra vida en forma d’una malaltia respiratòria molt contagiosa que ràpidament es va escampar per tot el món. Després d’unes quantes onades d’infeccions massives i, sobretot, de campanyes de vacunació molt efectives, els casos greus i la mortalitat es van reduir substancialment i es va decidir que el cost sanitari de recuperar la normalitat era assumible. Això no vol dir que el virus responsable, el SARS-CoV2, hagi desaparegut o hagi perdut agressivitat: continua havent-hi pics periòdics de contagis i gent que acaba a l’hospital. Però la majoria d’infeccions donen quadres lleus que ja no saturen els sistemes de salut.

Aquesta “nova normalitat”, per utilitzar un terme que es va posar de moda quan encara no es veia el final a la crisi, és enganyosa perquè ignora el covid persistent, que no té res de normal. Es creu que hi ha com a mínim 65 milions de persones al món que pateixen aquesta síndrome que, en algunes situacions, pot ser altament incapacitant, però la prevalença real és impossible de calcular. El pitjor és que no disposem de cap mena de teràpia per alleujar-la.

Amb la urgència de girar full, els malalts de covid persistent han quedat relegats a un segon pla. El fet que no siguin casos que acaben ingressats ha fet que tant la societat com els mateixos metges els hagin menystingut, i els recursos que s’han invertit per entendre i tractar aquesta versió de la malaltia han estat reduïts. El problema és encara pitjor al Sud Global, perquè el 90% dels estudis sobre aquest temes es fan als països rics.

Inflamació i trombes

El grup dirigit pel Dr. Onur Boyman, de la Universitat de Zuric, acaba de presentar els resultats d’un estudi fet en més d’un centenar de pacients que demostra que en el covid persistent hi ha un esgotament del sistema immunitari. Això porta a una activació constant de les seves cèl·lules i d’una sèrie de factors que s’anomenen el sistema del complement, amb la consegüent fabricació ininterrompuda d’anticossos i una inflamació local permanent en diversos teixits. Això genera un dany crònic que destrueix les cèl·lules sanguínies, activa les plaquetes i forma petits coàguls o trombes que afectarien la funció dels òrgans i serien els responsables dels símptomes.

El SARS-CoV2 és un dels virus més sorprenents que s’han descobert. Està en constant evolució i, malgrat que no muta tan de pressa com el VIH, el gran camaleó dels virus, sí que canvia més que el virus al qual se’l compara sovint, el de la grip. Això ens farà estar permanentment en guàrdia, per si mai apareix una forma que s’escapi de les defenses que hem creat amb les vacunes.

Però ens enganyem si entenem el covid com poc més que un refredat intens, que sembla ser la visió preponderant actualment. Ara sabem que el virus afecta molts tipus de cèl·lules del cos, des de nervis als vasos sanguinis, i això explica el reguitzell de símptomes greus que pot causar, sobretot en les formes de llarga durada. Un treball prepublicat aquest gener al repositori Research Square diu que pot causar fins i tot senyals de dany cerebral i pèrdua de matèria grisa.

Vacunes al dia

Aquests resultats que l’impliquen en la formació de microtrombosis i inflamació crònica són preocupants perquè suggereixen que encara no coneixem totes les malvestats que el SARS-CoV2 pot arribar a cometre un cop ens envaeix. A més, encaixen amb estudis anteriors que demostraven un lligam entre el covid i un envelliment prematur dels teixits, un procés que sabem que està relacionat precisament amb una inflamació de baixa intensitat que no vol marxar.

Cal que ens prenguem seriosament el covid persistent i que intentem evitar, tant com sigui possible, ser-ne víctimes. Un article publicat fa algunes setmanes a la revista Lancet Respiratori Medicine pel Dr. Daniel Prieto-Alhambra i els seus col·legues demostra que les vacunes redueixen de manera important el risc de covid persistent. Així, doncs, per començar caldria tenir la immunització ben al dia. I també demanar que es continuï investigant per trobar-hi un tractament com més aviat millor.