El descrèdit i la banalització de la grip fan que en baixi la vacunació

PalmaNomés el 40,01% de les persones de més de 64 anys a les Illes Balears, un total de 71.085, s’havia vacunat contra la grip el 17 de gener. Aquest grup de risc és precisament l’anomenat grup diana, el que es fa servir per comparar les ràtios de vacunació tant amb altres comunitats com amb altres països. La de les Balears és baixa però, a més, ja fa uns anys que cada pic davalla més. L’Organització Mundial de la Salut recomana que es vacuni de la grip el 78% de la població de risc -els professionals sanitaris, embarassades, infants d’entre sis mesos i cinc anys, pacients amb malalties cròniques i persones més grans de 64 anys-. Aquest percentatge, però, és gairebé utòpic. Segons el doctor Jordi Reina, cap de Virologia de Son Espases, només alguns països nòrdics, més conscienciats, arriben al 60%. A l’estat espanyol la mitjana envolta el 50% i a les Balears va a la baixa. Per què? Segons aquest especialista, podria ser “pel rebuig generalitzat de la població a la vacuna o per la falta d’implicació d’alguns professionals”.

“Hi ha un programa de vacunació, però no n’hi ha prou. No basta només posar en marxa la campanya. També s’ha d’estar a sobre del seguiment i comprovar que es cobreixen els percentatges de vacunats”, explica el doctor Reina, que assegura que d’aquesta manera es podria evitar l’habitual saturació a les àrees d’urgències quan hi ha epidèmia de grip. D’altra banda, la directora general de Salut Pública, Maria Ramos, confirma el descens de gent que es vacuna, tot i que, oficialment, no en saben el perquè. La Conselleria vol fer un estudi per conèixer-ne les causes, però creu que es deu, principalment, a dos factors: “La gent banalitza la malatia i dubta de l’eficàcia de la vacuna”, assegura.

Per rebatre aquests suposats arguments, Ramos assenyala que “la grip pot ser banal per a una persona sana, encara que no sempre és així”. Posa l’accent en el moment en què “la cosa es complica”. Una persona gran o amb una malaltia crònica de base “pot tenir complicacions i provocar-li la mort”. El 2018 hi va haver vuit defuncions atribuïdes directament a la grip, “però no és una xifra gaire real”, assegura Ramos, que manté que hi ha més morts per complicacions derivades. “Per exemple, un pacient amb insuficiència renal que agafa la grip pot morir per una complicació i el seu codi de defunció no posarà que la causa és la grip”, explica.

La pandèmia de 2009

Bona part de la culpa d’aquest sentiment en contra de la vacuna detectat entre els pacients de risc es podria remuntar a la pandèmia de grip A que hi va haver a escala mundial l’hivern de 2009.La grip A (H1N1)2sorgí l’any 2009 com una variant de l’H1N1. Com que ja existia la grip A, per evitar confusions, l’Organització Mundial de la Salut denominà el virus H1N1/09 pandèmic, en referència a l’any d’aparició.

“Fou una cosa inesperada i caòtica i tothom esperava que fos més greu. Es va intentar aconseguir una vacuna tan aviat com fos possible i arran d’això començaren teories conspiratòries sobre si es feia en benefici de les farmacèutiques, per vendre vacunes”, explica el doctor Reina. “Allò provocà un descrèdit que encara arrossegam”, conclou.

Tampoc no hi ajudà l’epidèmia de l’any passat. Durant el 2018 la passa majoritària de grip fou del tipus B en un compost que la vacuna encara no recull, cosa que en va posar en dubte l’efectivitat entre alguns professionals del món sanitari, que ho explicaren a la premsa.

La responsable de Salut Pública assenyala que la vacuna té una “immunitat creuada” i, tot i no recollir el component de tipus B necessari, “l’efectivitat, l’any passat, no va ser baixa, sinó similar a la d’anys anteriors”. Ramos explica que fins que no acaba l’any no tenen els resultats sobre el tipus de virus que ha circulat l’hivern anterior. “Tot apunta que enguany el brot és dels dos tipus de grip A”, aventura Ramos.

Les vacunes seran tetravalents el 2019-2020

L’any que ve la campanya de vacunació a les Balears disposarà, per primera vegada, d’una dosi tetravalent i es podrà començar a posar a alguns dels grups de risc.

Fins ara la vacuna és trivalent, és a dir, recull tres tipus diferents de grip: les dues A (H3N4 i H1N1), que són les més comunes enguany i les més agressives, i una del tipus B, que en principi no es divideix en subgrups, tot i que hi ha els llinatges B/Yamagata i B/Victoria.

A i B són els principals tipus de grip que es propaga entre els humans, ja que la C només provoca infeccions respiratòries suaus i no és responsable d’epidèmies.

En afegir l’altre component del tipus B a la vacuna, s’intenta oferir un nivell de protecció més ampli contra el virus. No s’ha pogut fer fins ara perquè encara no s’ha comercialitzat.

Les persones que hagin tingut una reacció greu a una vacuna contra la grip, els infants menors de sis mesos, les persones que tenen una malaltia greu o febre no s’han de vacunar.