Els desembarcaments il·legals amenacen l’illot de s’Espalmador

EivissaEl negoci dels xàrters il·legals, d’empreses d’excursions i la visita de vaixells privats a l’illot de s’Espalmador, dins el Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, està massificant i espoliant des de fa anys un territori molt sensible a la pressió humana. A l’illot no es pot desenvolupar cap activitat sense el vistiplau del Govern balear, que és el competent per atorgar ‘alguna’ llicència per visitar i conèixer la riquesa natural d’aquest enclavament proper a Formentera, especialment protegit des del 2017. Tanmateix, des de fa anys i cada vegada més, s’Espalmador es veu assetjat per vaixells i turistes que hi desembarquen, hi fan excursions i es fan banys de fang a l’agònica llacuna –una cosa, per cert, desaconsellada totalment, tal com alertava l’Executiu ja el 2016, perquè l’ús d’“aquests fangs podria implicar algun tipus de problema o infecció, atès que es troben en aigües estancades sense cap mena de sortida o comunicació amb la mar”, segons informava Europa Press.

La Comissió de Medi Ambient i Ordenació del Territori del Parlament balear prohibia el 2017 qualsevol tipus d’excursió marítima a aquest illot –de 137 hectàrees, amb uns tres quilòmetres de llarg per 800 metres d’amplada i dos grans habitatges–, amb l’única excepció de les visites organitzades de caràcter “naturalista”. S’instava, a més, el Govern a redactar i aprovar un pla sectorial per protegir l’illot i evitar les afeccions que puguin exercir aquestes activitats sobre el territori, que havia d’estar en marxa el 2018. A la Conselleria d’Agricultura i Medi Natural, que en aquests moments assumeix les competències sobre el parc, no han pogut confirmar a l’ARA Balears si aquest pla s’ha posat en marxa en algun moment.

Tot i aquest tipus de mesures, la realitat és que aquesta temporada la situació s’ha desbordat i diferents empreses ofereixen obertament excursions i visites a s’Espalmador. Només cal fer una volta per internet per trobar multitud d’anuncis d’excursions. La primera que ens apareix és a islazulformentera.com, que publicita excursions amb vaixell i esnòrquel en què convida a visitar l’illot. De fet, és la primera parada de l’activitat que proposen: “Primera parada: illa de s’Espalmador. Baixarem a visitar aquesta illa deserta amb una platja rosada, una llengua d’arena i piscines naturals”. Get your Guide explica a la seva web: “La seva primera parada serà la petita però impressionant illa privada de s’Espalmador. Amb aigües paradisíaques i platges tranquil·les, aquest és el lloc perfecte per gaudir d’activitats divertides lluny de les multituds”. El preu de l’excursió d’Eivissa a Formentera passant per s’Espalmador és de 2.400 euros amb un límit d’11 passatgers. Per la seva banda, formenteravacaciones.com ofereix “l’experiència que cadascú de nosaltres ha de viure! A bord del nostre catamarà, començarem l’aventura al llarg d’Illetes, la platja més famosa de Formentera, que s’aproxima a s’Espalmador, l’illa privada, on sembla que el temps mai no ha passat. Atracarem directament a la platja i des d’aquell moment tindreu temps lliure a la vostra disposició (aproximadament dues hores i mitja)”, dins una activitat que anomenen “Excursió Robinson Espalmador”, que il·lustren amb fotos del desembarcament a l’illa, tal com fan també des de la web visitformentera.com, entre moltes altres.

Mesures de control insuficients

Davant aquest panorama, la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua, de la qual depèn en aquests moments el parc natural, ha assegurat a l’ARA Balears que agents de Medi Ambient (AMA) vigilaran l’activitat d’aquestes empreses. Han admès que, de moment, “s’estan muntant serveis de vigilància per controlar l’activitat de desembarcament il·legal”, que, segons ens consta, ara com ara es continua produint. Les activitats es fan a plena llum del dia i a la vista de tothom. Des de la Conselleria diuen que “la plantilla dels AMA, que fa vigilància durant tot l’any a les Pitiüses i més intensament a l’estiu, és de 12 agents que distribueixen la vigilància a tot el territori. No es fa de manera única a s’Espalmador, sinó en coordinació amb el Servei de Vigilància de la Posidònia de la Conselleria”. Aquest servei –admeten– en aquests moments de la temporada està desbordat també amb les tasques de control del fondeig il·legal sobre posidònia, que és l’activitat principal per a la qual es va crear. Així mateix, asseguren que també participen en aquestes tasques de control a s’Espalmador tècnics del Parc Natural de ses Salines, i ens remeten a les declaracions de la Conselleria, sense especificar quin tipus de tasques desenvolupen a l’illot ni la situació concreta de conservació en què es troba en aquests moments.

Per la seva banda, el Consell de Formentera, que segons fonts de la institució “només és l’encarregat d’elaborar els informes sol·licitats per la Demarcació de Costes, que és la que atorga les llicències”, responia la legislatura passada –en concret el 2022– favorablement a la sol·licitud de l’empresa Creuers Formentera “perquè l’activitat era de tipus naturalista i disposava de tots els informes mediambientals requerits”.

Així mateix, des del Consell asseguren que va existir un altre requeriment d’informació de l’empresa Barca Bahía, que, “segons sembla, encara que presentà tota la documentació ambiental favorable a Costes, no ho va fer al Consell”, per la qual cosa la institució formenterenca no hi va poder respondre favorablement, tot i que el model d’excursió que proposaven era també de tipus “naturalista”, expliquen des del gabinet de premsa insular. Les mateixes fonts afegeixen que “sembla que l’empresa Aquabus està desenvolupant aquesta activitat de manera il·legal, per la qual cosa s’ha posat en coneixement del Govern”, ja que, des del desembre del 2023, totes les competències de Costes s’han transferit del govern estatal al Govern balear. Mitjançant aquest traspàs, les Illes Balears assumeixen l’autorització d’ús de temporada a les platges i a la mar territorial, l’autorització d’activitats i ocupació del domini públic terrestre, l’autorització a zones de servitud de trànsit i accés a la mar, les concessions demanials de costes i actuacions que no siguin d’interès general.

En aquests moments, pel canvi recent al Govern de les Balears, amb el PP, la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua és la que assumeix les competències de Costes en el nou organigrama (que separa, per un banda, Agricultura i Medi Natural i, per l’altra, Mar i Cicle de l’Aigua, de manera que divideix les competències de l’anterior Conselleria de Medi Ambient). Aquesta conselleria es troba ara en un procés de reorganització de responsabilitats, també pel que fa a les competències de Costes transferides del govern estatal. Són aquests els principals motius que, segons informen fonts de la Conselleria, s’amaguen sota una de les problemàtiques que tenen: “Hi ha un bloqueig d’expedients. S’ha fet el traspàs de competències sense gairebé personal. La càrrega de feina és molt gran”, addueixen.

Illes protegides amb titularitat privada

Però hi ha encara una altra peculiaritat més a s’Espalmador. Per estrany que pugui semblar, l’illot no és de titularitat pública, com passa amb l’illa de Tagomago, també a Eivissa (propietat del multimilionari alemany Matthias Khün), tot i situar-se dins del Parc Natural i una Zona d’Especial Conservació (ZEC), respectivament.

En el cas de s’Espalmador, les administracions van deixar passar l’ocasió d’aconseguir-ne la propietat, cosa que, en teoria, ho hauria posat tot més fàcil per a la seva protecció. Tal com publicava el diari El País l’agost de 2016, l’arquitecte català Norman i Rosie Cinnamond, propietaris de l’illot de s’Espalmador, oferien aquell any al Consell de Formentera la compra d’aquest espai natural protegit per 18 milions d’euros”, perquè passàs a ser de titularitat pública. L’Administració insular i el Govern es van reunir per sospesar les possibilitats de col·laborar en la compra. La consellera de Presidència i portaveu del Govern, la socialista eivissenca Pilar Costa, va reconèixer que el Govern tampoc no tenia capacitat econòmica per adquirir la propietat, encara que puntualitzava que era una “oportunitat única. Les opcions obertes passen per demanar ajuda al govern estatal i les institucions europees”, assegurava la consellera. Cap de les dues administracions, l’estatal i l’europea, va prendre el testimoni, i la titularitat de l’illot va continuar en mans privades. La venda no va ser fàcil i, després d’uns mesos, una família luxemburguesa va adquirir aquest espai natural protegit, com publicava també el diari El País, “amb l’obligació de respectar la normativa, tant estatal com autonòmica, que regula els usos de l’espai i prohibeix aixecar-hi qualsevol tipus de construcció”.

Quan l’avi de Cinnamond, el britànic Bernard Cinnamond, comprà l’illot el 1932 a Carlos Tur Roig, ja formava part del conjunt que avui és el Parc Natural de ses Salines. El preu de l’operació va ser de 42.500 pessetes.