Desenes de milers de construccions afectades: així es veu l'abast de la inundació a vista de satèl·lit

BarcelonaEl 29 d'octubre a la tarda, molts valencians van rebre un avís que els deia que es quedessin a casa. Però l'alerta arribava tard, quan l'aigua ja cobria metre i mig del seu garatge. En qüestió de minuts, els baixos de pobles com Aldaia, Paiporta i Picanya van quedar negats. La riuada havia agafat a tothom per sorpresa, però el recorregut de l'aigua famolenca estava imprès en l'urbanisme que al llarg de les dècades ha donat forma a l'Horta Sud, la zona 0 de la DANA. Per a molts veïns, casa seva no havia estat mai un lloc segur.

Encara no hi ha cap recompte definitiu de les construccions afectades per la riuada, que va endur-se cases senceres en els pobles de més amunt, com és el cas de Xiva, situat a 270 metres d'altitud, i va destrossar murs i parets més avall, a la zona de l'horta, que dona nom a la comarca. Parlem de municipis com Benetússer i Picanya, on desenes de vehicles, arrossegats per la riuada, ho van arrasar tot. "Els cotxes han fet de projectils per dins els habitatges després de trencar els murs. La fotografia de la riuada és la dels cotxes", explica a l'ARA el doctor en geografia física i professor de la Universitat de València Iván Portugués. De moment, els col·legis d'arquitectes ja s'han començat a desplegar per quantificar els danys estructurals en edificis, mentre els veïns de la zona van comunicant les destrosses de les seves llars.

És per això que totes les dades de construccions afectades, des d'habitatges, oficines, negocis, institucions o fins i tot escoles, són aproximatives. La primera anàlisi del sistema de mapatge satel·litari Copernicus de la Unió Europea –abans GMES– donava una xifra de 500 hectàrees de construccions afectades. A l'Horta Sud calcula una afectació de 3.906 edificacions, de les quals més de 2.500 són residencials, 1.000 no classificades i els centenars restants són negocis, fàbriques, hotels, edificis públics i, també, alguna escola. Paral·lelament, el Col·legi de Registradors xifrava aquesta setmana les finques afectades en 134.418, sense especificar si parlava d'edificis sencers o habitatges, resultant danyades un total de més de 54.000 hectàrees. Alhora, els primers càlculs del departament de geografia de la Universitat de València, als quals ha tingut accés l'ARA, situen en 278.617 els habitatges afectats per les riuades, dels quals 175.475 serien de primera residència, repartits entre uns 70 municipis, inclosos els que van més enllà de l'Horta Sud, com Utiel, Requena i Xiva. Aquesta anàlisi és una primera versió i s'ha elaborat a partir del Sistema d'Informació sobre Ocupació del Sòl d'Espanya (Siose) del 2017, el programa d'usos del sòl que utilitza l'administració espanyola, que beu de la base de dades del projecte Corine Land Cover, de Copernicus.

Primer la riuada, després la inundació

Tota l'àrea d'afectació es pot dividir en tres àmbits: la zona de secà, l'horta i l'albufera. A la primera és on va ploure intensament; a la segona, on es van produir les grans inundacions, i a la tercera, on desemboquen la majoria de barrancades. "L'aigua va descarregar en la part més alta de la conca, i en un dia hi va caure el que hi cau en un any. Això va fer que la riuada que va baixar pel barranc de Xiva baixés sense control fins a la plana de l'horta", explica a l'ARA el professor d'urbanisme a la Universitat Politècnica de València (UPV) Sergio Palencia. "A Xiva no va ser la inundació, plena de fang, canyes i runa, sinó la violència de la mateixa riuada. Pel riu hi va passar quatre vegades el cabal de l'Ebre", diu a aquest diari el professor de geografia de la Universitat de València Joan Membrado.

D'allà dalt fins a Torrent, capital de la comarca i poble d'entrada a l'horta, l'aigua va recórrer uns 35 quilòmetres. "Si tens una precipitació allà dalt, pots estimar el que està venint. Amb una mitjana d'onze hores com a molt per poder reaccionar davant el que cau a Xiva, és el temps que triga a arribar a la desembocadura. Hi havia la necessitat de traslladar l'alerta com més aviat millor", afegeix Palencia. L'aigua també va baixar per un segon barranc, el de la Saleta, i tenia un temps de reacció menor, d'entre quatre i sis hores. "Els més afectats per aquesta altra riuada són els municipis d'Aldaia i Alaquàs, a més del polígon de Riba-roja de Túria", diu Palencia.

I després de ploure intensament a la zona muntanyosa, va ser a la tarda del 29 d'octubre quan les riuades van arribar a l'horta, la part més afectada per la DANA. I hi van arribar de forma molt ràpida perquè hi ha una successió de rambles que baixen de les muntanyes prelitorals, on va ploure intensament. "Aquestes barrancades tenen una resposta molt ràpida. Les precipitacions en aquestes muntanyes es converteixen en cabals que desemboquen a l'albufera i, com que tenim conques menudes, baixen molt ràpidament. Aquesta és una de les claus", afegeix Portugués. Les conques de la zona tenen una litologia argilosa, que és força impermeable, i fa que l'aigua no filtri tant. El resultat va ser l'arribada d'una riuada plena de fang i sediments.

Un creixement desordenat

Aquesta zona d'horta, fins als anys 50, estava formada per nuclis urbans aïllats, entre els quals l'aigua discorria, però també inundava, tot i que ho feia en zones eminentment d'horta, és a dir, no urbanes. "Sempre hi ha hagut riuades, però l'horta havia engolit l'aigua. El terreny agrari fa que l'aigua no corri, s'estanqui i faci capes aqüíferes que llavors alimenten l'albufera. Tota aquella zona ha estat profundament urbanitzada", detalla aquest professor de geologia a l'ARA. "Les inundacions històriques s'han agreujat pel factor humà", afegeix Palencia.

En les dècades dels anys 60 i 70 va arribar el desenvolupament de la zona, seguint la tendència de les grans ciutats espanyoles, i la gent dels entorns rurals es va instal·lar les àrees metropolitanes. Però la urbanització del territori es va portar a terme de manera desordenada, ja que fa 60 anys no hi havia cap normativa urbanística relativa a les inundacions, ni tampoc una planificació integral. "Abans no tenien prou informació per prendre decisions i hi va haver dos elements que ho van agreujar: d'una banda, cada ajuntament va fer la guerra pel seu compte; i, de l'altra, no es va prendre cap decisió a escala metropolitana per ordenar la construcció del territori", afegeix Membrado. Parlem de Torrent i Aldaia, i més avall, ja sota la ciutat de València, de Picanya i Paiporta, i tots els que estan resseguint per l'oest l'autovia V-31 —anomenada Pista de Silla—, com Benetússer, Sedaví, Alfafar, Massanassa, Catarroja i Albal. "En aquesta zona hi ha un 90% de sòl urbanitzat", diu Membrado.

Les imatges satel·litàries, tot i ser aproximatives, permeten veure com els nuclis més antics dels municipis són els que s'han salvat. "Aquests nuclis històrics tendiren a posar-se en relativa altura, i en un territori limitat de topografia plana i les parts històriques ocupades, l'expansió ha anat cap a on ha anat, com zones inundables o prop dels barrancs. En altres zones del País Valencià això és evident", explica a l'ARA Daniel Monfort, enginyer geòleg valencià establert a França.

La combinació de l'orografia geològica, que ja imprimeix velocitat al curs de l'aigua, amb la posterior impermeabilització de la zona a causa de la urbanització, que ha anat esborrant els espais de desbordament i laminació —alliberament gradual de l'aigua—, és el que segons els experts explica la gran afectació del que ja és la inundació més mortífera del segle XXI a Espanya.