El desenllaç del ‘Només sí és sí’ i avenços autonòmics

PalmaUn dels principals reptes en matèria d’igualtat per l’any que ve serà el desenllaç de la llei del ‘Només sí és sí’. Segons un dels darrers balanços del final del 2022, el nombre de condemnats per delictes sexuals que s’han vist beneficiats pel nou marc de penes ja superava els 100, dels quals almenys dos eren a les Balears. Aquesta xifra inclou revisions de condemna a la baixa i sentències posteriors en aplicació de la norma. A més, una vintena de persones han estat excarcerades. El Tribunal Suprem també es va pronunciar al respecte aquest desembre per dir que l’aplicació de la Llei Orgànica de Garantia Integral de Llibertat Sexual és “obligatòria” per ser “més favorable” al reu. Per ara, però, la ministra d’Igualtat, Irene Montero, no s’ha mostrat a favor de modificar la llei i molt menys de la reforma proposada per Marga Prohens com a diputada del Partit Popular al Congrés, perquè “no compta amb l’aval dels experts”. Segons Montero, “quan hi ha un canvi penal profund sempre hi ha un moment de transició” i creu que amb la llei del ‘Només sí és sí’ passarà el mateix que amb la Llei de mesures contra la violència de gènere (2004), que va provocar 187 qüestions d’inconstitucionalitat i una pujada dels sobreseïments del 158%.

En el plànol autonòmic, una altra de les novetats en matèria de lluita contra la violència sexual és la creació del primer centre de crisi per a una atenció integral i 24 hores a les dones víctimes de violència sexual. Els 1,5 milions d’euros per crear-lo provenen dels fons Next Generation, i tot i que en un principi només estava pressupostat un centre, el Govern n’obrirà un a cada illa. Aquests centres oferiran atenció psicològica, jurídica i social a víctimes de violència sexual i persones del seu entorn. El servei estarà disponible de manera telefònica, telemàtica i presencial, amb professionals formats en gènere, drets humans, interseccionalitat, violència contra les dones, violència sexual, trauma, crisi i emergències.