Desigualtat a les aules: “Si un alumne ve a classe sense menjar res i s’adorm, com l’has de renyar?”

PalmaUn 22,5% dels menors de 18 anys de les Balears eren pobres l’any 2022, segons les dades de la Xarxa per la inclusió social EAPN-Illes Balears. Si es té en compte que la majoria d’alumnes d’entre 3 i 16 anys estan escolaritzats, el sistema educatiu esdevé clau a l’hora d’equilibrar les desigualtats d’aquests estudiants vulnerables respecte dels seus companys. Es tracta de diferències econòmiques, però també d’accés als recursos, al coneixement i a una bona alimentació. “Fa quatre anys vàrem crear el menjador escolar, perquè detectàrem que hi havia alumnes que, per raons econòmiques, no menjaven correctament”, explica el director de l’IES Son Cladera, Manuel Blanco. Ara com ara, fan ús del servei 12 famílies. Abans d’instaurar-lo, la secretària anava a comprar llet i galletes per als estudiants que venien en dejú. “Si un alumne ve a classe sense menjar i s’adorm , com l’has de renyar? No té sentit”, opina. “Està en una clara desigualtat a l’hora d’accedir al coneixement”, afegeix. 

A l’IES Son Cladera hi ha anys en què es gasten fins a 5.000 euros per cobrir diferents tipus de necessitats dels alumnes que ho requereixen: bonificar les sortides, els viatges d’estudis i, per exemple, si un nin té un problema de visió, necessita ulleres i no les pot sufragar, el centre ho assumeix. Part d’aquesta quantia l’aporta la Conselleria d’Educació i Universitats, a través del Fons Escolar d’Emergència Social, que arribarà a 164 centres i al qual enguany destina 150.000 euros. Actualment, a les Balears també hi ha 11.936 alumnes que reben beques de menjador i 61 centres que són d’Atenció Preferent. Per saber quines escoles ho són, la Conselleria hi aplica l’Índex Socioeconòmic i Cultural (Isec) i hi distribueix una dotació extra de recursos i de personal.

En relació amb la funció dels centres, Blanco defensa que les escoles han d’ensenyar, perquè són l’ascensor social. “Però també tenim una funció que sorgeix de l’intercanvi entre els alumnes i l’escola, amb l’objectiu de millorar el rendiment acadèmic i que també estiguin cuidats”. 

Per la seva banda, la representant del grup de recerca Escola Inclusiva i Diversitat (GREID) de la UIB Begoña de la Iglesia posa el focus en la formació, tant de les famílies com dels alumnes. “S’ha d’anar a l’essència de l’aprenentatge, perquè a escala acadèmica hi ha una gran consciència de la importància que tenen la comprensió lectora, matemàtica i científica en el progrés de l’alumnat”, diu. “Les desigualtats entre estudiants parteixen d’aquest punt, perquè qui ve d’una família acomodada adquirirà els coneixements fora del centre, però el vulnerable, no”, assenyala.

Una escola realment pública

El CEIP Es Molinar està adherit al Programa d’Acompanyament Escolar (PAE), que dona suport als estudiants que ho necessiten en l’adquisició de competències clau, destreses i habilitats . “Feim tres hores setmanals els horabaixes, per oferir als nins amb poques possibilitats un espai de repàs i també de suport emocional”, explica el director del centre, Biel Artigues. De fet, en aquesta escola hi ha 99 alumnes –de 400– amb necessitats educatives de suport específic (NESE). Artigues assenyala que les desigualtats han anat a més i reclama més implicació a les administracions per reduir les ràtios, tenir cotutories i millorar el finançament. “L’escola pública ha de ser gratuïta i ara no ho és”, lamenta. Al seu centre, per exemple, demanen 100 euros per alumne d’Infantil i 75 per a Primària. A canvi, se’ls dona el material que necessiten.

Totes les fonts consultades incideixen en la necessitat de fer feina també amb les famílies per combatre aquestes situacions. Al CEIPIESO Pintor Joan Miró s’han establert dinàmiques com les comunitats d’aprenentatge, dirigides a grups petits d’alumnes. Consisteixen en quatre activitats impartides pels tutors, voluntaris o familiars, per les quals roten els estudiants. “D’aquesta manera, els pares entren dins les aules i poden prendre consciència de la importància del fet que els fills vagin a classe”, assenyala la directora del centre, Marina Vallcaneras. De la Iglesia aposta per fer accessibles les escoles i per “oferir espais formatius a les famílies, on aprenguin i també ensenyin”. “S’ha d’aconseguir que formin part de les dinàmiques educatives i del procés dels fills”, diu.

Ara bé, la situació econòmica de moltes famílies fa necessari també que els centres duguin a terme una intervenció d’emergència social. “Amb els doblers que rebem a vegades anam al supermercat i feim compres per a famílies que no tenen recursos. També compram roba, i de tot”, explica la directora del CEIP Cas Saboners, Marilena Suau. Al seu centre, aquesta situació ha anat a més des de la pandèmia. Malgrat tot, lamenta que enguany l’aportació que ha rebut del Fons és de 1.300 euros, mentre que l’any passat fou superior als 2.000.

Però a Cas Saboners també es topen amb la poca implicació de les famílies respecte del procés d’aprenentatge dels fills. “Els dius que els nins han de llegir més, però per a elles això no és prioritari perquè no tenen cobertes les necessitats més bàsiques”. Per fer front a tot plegat, Suau fa diverses peticions. En primer lloc, que es revisin els criteris per ser centre d’Atenció Preferent. “Actualment, has d’estar molt en terra perquè t’ho concedeixin. Però la majoria dels centres públics de les Balears ho podrien ser”, assenyala. També reclama una redistribució de l’alumnat vulnerable entre les escoles. Finalment, fa una petició, que comparteixen totes les fonts. “Que no ens llevin ni retallin els fons que rebem”. “Ara ja ens ho gastam tot. No queda romanent. Si retallen o suprimeixen les dotacions, molts alumnes quedaran desatesos”. Ho resumeix: “Pot ser un desastre”.