El desnonament d'una dona de 67 anys amb un fill discapacitat: "Em pegaré un tir i que l'usurer gaudeixi de la casa"

PalmaL'entrada principal de l'edifici del barri del Camp Redó a Palma està plena de bosses de plàstic que emmagatzemen records de tota una vida. Entre elles hi ha un carretó de la compra, una urna familiar i una gàbia amb un moix molt nerviós; miola i clava les ungles a les parets de plàstic. Una olor forta i un parell d'escalons et guien fins a la primera planta, on es troba el pis de Catalina Pomar Ballesta, una dona de 67 anys que conviu amb el seu fill Raúl, que té una discapacitat del 50%. Totes les bosses, el carretó, l'urna del seu home i el moix són seus, preparats davant l'obligació d'abandonar ca seva per una ordre de desnonament.

"No puc xerrar, no estic bé", diu Catalina amb veu tremolosa. Dia 3 de setembre va rebre una carta on li notificaven que tant el seu fill com ella havien d'abandonar el pis aquest dimarts per un deute amb un usurer. Segons conta Catalina, "en una situació de crisi econòmica, com que els bancs no deixaven doblers", el seu marit (que ja és mort) li va demanar un préstec de 40.000 euros. Com que no ho varen poder pagar tot de cop, tal com volia el prestador, aquest es va quedar un garatge de 12 places, que ell mateix va taxar en només 20.000 euros.

Així i tot, encara varen quedar 20.000 euros pendents de pagament, que –amb els anys i els interessos– han arribat a ser 40.000. Per la seva banda, Catalina assegura desconèixer que quedava una part per pagar, però sí que recorda que el prestador la va pressionar perquè signàs molts de papers. "Jo ni veia què signava. Només em deia que ho fes aviat i que tenia molta pressa i jo ni l'entenia", conta. A més, "ens va dir que el pis no li interessava", insisteix. Mentrestant, el seu fill Raúl no pot aturar de caminar, amb les cames que li tremolen i amb els dits de les mans creuats, com qui espera un miracle. "No tenc on anar i tenc el nin a càrrec meu. Em pegaré un tir i que l'usurer gaudeixi de la casa. Ja no sé ni què ha passat, la qüestió és que me'n vaig al carrer", exclama plena de ràbia.

A més, al·lega que el seu advocat –el mateix que va gestionar l'embargament del garatge– "no va presentar tots els papers que la jutgessa li va demanar" per aturar el desnonament. Per la seva banda, la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Àngela Pons, constata que als jutjats els van corroborar que la família "no havia entregat tots els documents que havien de presentar l'advocat i el procurador". Per això, l'advocada de PAH, Gloria Olmos, va presentar aquest dilluns tota la documentació que faltava i va sol·licitar una moratòria del desnonament perquè la família pugui estar fins el desembre de 2028 a ca seva.

Gran tenidor

Però l'usurer ja ha subhastat el pis i s'ha adjudicat un "gran tenidor", segons ha confirmat Pons. L'habitatge s'ha venut per 14.000 euros i no s'ha donat cap opció de tanteig ni retracte a Catalina ni a Raúl. "Això és completament il·legal perquè la llei confirma que aquest habitatge no es pot vendre per menys del 50% del seu preu i hi ha l'opció de donar un lloguer social o una moratòria fins al desembre de 2024", recalca Pons.

Quan la família ja havia tret bona part dels seus béns de l'habitatge, els secretaris judicials hi han assistit i, a causa de l'absència de la policia, han decidit no actuar i ajornar l'expulsió de la família fins al 26 de setembre a les 11.30 hores. Abans de confirmar l'ajornament del desnonament, estava previst que Raúl anàs a estar a casa d'un amic i Catalina a casa d'una de les seves filles.

Per altra banda, després que s'ajornàs el desnonament, Pons s'ha reunit amb el director de l'institut balear de l'habitatge (Ibavi), Roberto Cayuela per intentar que concedeixin un habitatge social a la família. "La reunió no ha estat gaire bona perquè ens han dit que les coses estan difícils", lamenta Pons. "Hem quedat que miraríem de cercar un pis a través d'un tercer sector. Si no es pot, que parlin amb Amadip i també seria una bona solució perquè el nin estàs dins una associació i li aniria bé", diu.

A més, la portaveu de PAH també ha parlat presencialment amb la presidenta del Govern, Marga Prohens, i li ha demanat que parli amb el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, que apliqui la Llei d'habitatge balear que, segons assegura Pons, diu que "en situacions de vulnerabilitat, l'Executiu té l'obligació de donar un habitatge a aquesta família". Segons exposa Pons, la presidenta "s'ha compromès a parlar amb el conseller d'Habitatge i ha dit que mirarà de trobar una solució habitacional al problema que tenen Catalina i Raúl".